Ítaca no queda tant lluny...

2011-04-11T22:22:00.001-07:00

reflexió anual.....by mafinès

2010-12-30T00:16:00.001-08:00

Son les 10 del matí, fa un parell d'hores que m'he aixecat i potser tocaria ja el segon cafè i esmorzar. Tinc un peu esguinçat, i em fa una mica de mal. Desperto del "letargo" de 5 dies, ja he passat l'equador de la lesió i veig en canvi d'any més aprop. Quines ganes de començar-lo!! (principalment perquè dilluns torno a caminar!!!).

Em pregunto que m'impulsa a escriure això, i crec que és una espècie de "thanks giving post", potser una reflexió en veu alta de la lliço que he après enguany, any de crisi, que ha estat adonar-me'n de la sort que tinc, i sobretot sentir-me afortunada del que sóc, amb qui estic, i del que tinc.

La sort de la família que tinc (no penjo foto perquè hi ha menors d'edat), de que fem pinya, de que ens recolzem...en sóc conscient, i potser degut a fets que han anat passant encara més. Si,la família és la que et toca, però he tingut molta sort de venir a espetegar a on he vingut a espetegar, jewjewjew....ma germana diu que m'he tornat hermètica, i potser té raó. Una nova reflexió pel 2011, fa una mica de pupilla que la teva anima bessona et digui això.

Durant el 2011 han ocorregut canvis; després de 10 anys he canviat de lloc de treball. Trobo a faltar l'equip antic, però admeto que tinc una flor al cul i he tingut molta sort amb el canvi. Ens esperen temps durs, he d'aprendre a relativitzar encara més les coses però n'hem après molt, amb el canvi!

He pogut fer realitat 3 somnis, d'allò que penses que mai arribaràs a fer, que ho veus complicat, o que no trobes la persona idònea amb qui fer-ho.....Doncs jo ho he fet. I això no té preu....tinc al sort de tenir una parella amb qui compartir-ho, amb qui ser capaç de disfrutar fent coses tant dispars com escalar, jugar a la play o anar en bici....un còmplice, un confident, el millor amic, un gran amant, la meva cordada.....

Grans moments viscuts amb amics, tant dins com fora la muntanya, molts però que molts riures....Posaria 1000 amb tots i cada un dels moments viscuts, des de l'últim dinar amb les families moreu i quer, (i respectius!), el dinar familiar amb platanu inclòs, la última escalada d'esportiva, el dinar amb els compis del curru, la setmana santa fent snou......tants i tants moments!! Poso només 6 fotos, dels primers 6 moments que m'han vingut a la ment....el meeting point a Chamonix, la volta a menorca en bici, el revival del cavall bernat, la Vermicelle, la reentre d'en lor a l'escalada i, com no, el toubkal amb la holandesa errante....

"es de bien nacido, ser agradecido", així que moltíssimes gràcies a tots per ser-hi, per viure-ho amb mi, espero que el 2011 ens porti més moments innolbidables ( o com s'escrigui...)

MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!!!!

Font de l'Ametllo, "climbing in love", 30.10.10

2010-10-30T12:46:00.001-07:00

Aquest pont, veient les boletes de neu que marcava el meteofrance, decidim no anar a bivaquejar al carlit i anar a tibar...la font de l'ametllo, on tenim deures pendents....

Comencem amb Gaspar Gausen, que pensavem que era un cinquè i a les ressenyes del K veiem que és 4+....bé, per calentar. Anem directes als deures, 6a sense nom al que nosaltres batejem "deures pendents", i aquesta vegada CAU DE PRIMERS!!!! Eufòrics totals, ja era hora!!!

Bert fent "deures pendents"

Super animats, i amb la corda per dalt, provem "lluna Vermella", 6b, pas tècnic a l'entrada i anar fent, molt xula! el pas inicial ens obliga a penjar-nos fins que trobem el taló providencial, resta pendent muntar-la de primers!

Bert a "Lluna Vermella" 6b

Aqui la menda, disfrutant de valent les nyapes de "lluna vermella"

Eufòria total a la R!!!!

Després anem a fer quarts, amb els catxarros, però després del que hem fet es disfruten molt, tot ens sembla un cazo!!! Tornem a casa amb ganes de tornar-hi, demà ens toca granit!!!

Subirats, reentré a l'esportiva, 2/10/2010

2010-10-03T12:03:00.001-07:00

Aquest dissabte hem fet la reentré a l'esportiva després de....MESOS!!! Proposo Subirats, així que cap a les 11 som a peu de via.....que guai no matinar!!!
Comencem amb un IV, "el matat"....i mentre escalo em vaig mirant el 6a del costat...té bona pinta!!
Acabem els 3 i decidim passar dels Vens i anem al 6a ("partera acelera")....maco maco! Un paso bloquero a la tercera xapa i a dalt una zona fina fina a la que disfruto de valent!!! per acabar amb 4 passos bloqueros.....

jo al pas final de "partera acelera" (6a)

Norbi a la sortida bloquera de "partera acelera" (6a)

Després de l'èxit, decidim probar un altre 6a....I aqui comença l'aventura. Munto jo la via, i m'equivoco.....tot i que encara no ho sabem. Amb el tercer bolt xapat, veig que el pas és dur, i la repisa de sota...massa aprop. Decideixo no marejar la perdiu, tinc por, i baixo. En Bert està que se sale, i decideix probar. Una màkina, treu el pas apretant aprentant....i arriba a la zona de dalt, més plaquera. Ens pregunta cap a on ha de tirar i ens n'adonem que m'he equivocat de via i que està fent un 6a+ ("pan de higo").....ens diu que no sap per on tirar, que per la dreta ho veu millor, i veiem que és el final del 6b.....al final tira a la dreta ( el final de la via de 6a+ és fina fina) i després d'un pas de regletilla MOLT guapo ja arriba el canto - 6b ni de fallo...

En Norbi i jo ho probem de segons, la via motl xula! Queda pendent de muntar de primer i muntar el 6a, que sembla marbre....;)

Acabem el dia molt però molt contents, poques vies però hem apretat el nostre grau, i ens veiem bé per continuar apretant....I com sempre un plaer d'escalar amb aquests dos!!!! ;)

Bert en el desvio cap a la R del 6b...

Cresta de Castellers amb Lor, 12/7/2010

2010-07-13T04:23:00.001-07:00

Dilluns dia 12 pillem vacances en Lor i jo per anar a fer via llarga, però el seu tendó d'aquiles no acaba d'estar del tot bé i decidim canviar de plans; hem proposa la cresta de Castellers, al Montseny, i malgrat la meva animadversió a les crestes i dono un vot de confiança i quedem a les 8 a Santa Fe. Des del parking té bona pinta!!!!

Comecem a caminar a les 9 entre pitos i flautes, el temps acompanya, fa sol però corre airet, i en un plis ja estem grimpant. Algun pas aeri, seguint marques vermelles i després grogues, anem xerrant, rient....i en un plis ja som dalt!! les vistes són precioses, el Montseny és un regal......

vista de la cresta i del turo de l'home

en Lor en la grimpada final i fotofinish!

Un cop a dalt i havent menjat una mica decidim anar fins al turo de l'home, des d'allà vistes al matagalls i a coll formic que em desanimen, que lluny es veu montserrat......PUNYETERA LA HORA en que em vaig deixar convèncer per anar a la Matagalls UNA ALTRA VEGADA!!! deixeu-me desfogar una mica.....és la por al dolor el que em fa cridar....;)

En Lor porta un track que ens fa estalviar la carretera, i decidim seguir-lo...algun indiana jones amant de l'aventura que no avisa i penja els tracks de les seves aventures per internete....total, cami matojero-selvatic total, pugem pedreres, passem per esborancs, anem rollo selva apartant les herbes...picades varies, sobretot d'ortigues, una aventura gens recomenable... matojero matojero!!!

Arribada triumfal al cotxe picant-nos tot! Però un gran dia, ens ha acompanyat el temps i a mi especialment la companyia, em quedo amb ganes d'enfilar les parets de Montserrat.....;)

jo fent el burro a la creu d'agulles....;)

actitud a tiope a Vilanova d'Artifo, 3/4 de juliol de 2010!

2010-07-05T10:43:00.000-07:00

Ascenció al Toubkal amb la Holandesa Errante, maig 2010

2010-05-21T11:54:00.001-07:00

intent de Puigpedrós, 20 de febrer de 2010

2010-02-20T00:29:00.000-08:00

Cambre D'aze....o Cambredase????

2010-02-14T23:50:00.000-08:00

ESPECTACULAR!!

Aquest finde decidim probar sort a Cambredase

Ulldeter-Pic de la dona (6-7 de febrer de 2010)

2010-02-06T00:43:00.000-08:00

Circ d'ulldeter, espectacular!!!

Dissabte ens trobem al Pastuira en Lor, la Sab, la Eva, en Sebas i els japis, després d'una setmana de setanta mil mails entre "què fem", "puc venir a sopar", "arribem dissabte" i "heu vist la meteo?".

Fa un vent "acujunant", el sol es deixa veure tímidament, però tenim ganes de neu, ens disfrassem i cap a ulldeter!!! Ja des del refu veiem que està tot pelat, el diumenge volem fer l'occidental però es veuen els ressalts de roca des d'abaix....poc convençuts acabem fent pràctiques (bolets, ràpels, piolets enterrats que volen, descens en pendents pronunciades...)...

Fot una rasca DEL COPON, al refu estavem a -3, així que el Sebas i l'Eva i posteriorment els japis decidim tirar cap al refu, mentre el Lor té segrestada a la Sab fent-li fer de tot......Recuperem la bossa perduda dels grampons gràcies a la Eva ( bé, suposem que és la mateixa...;P)

Un cop al Pastuira, dutxa i temps lliure, com a les colònies!!!! Realment el pastuira és un luxe......

Arriba l'Emmanuel i gaudim d'un bon sopar i una bona sobretaula, amb la Sab explicant.-nos les seves aventures al volant, realment n'hi ha per fer-ne un llibre....;)

Fa sol, però desenganyeu-vos, estem a -3 i fot un vent del copon....

de camí a l'esplanada de sota del canal dels isars, el vent ens tomba, veiem que està tot pelat....

actitud màxuima!!! fent pràctiques

Diumenge: (cada cop sóc més monyes fent posts, ho milloraré., ho prometo, però és que ja són 4 anys de blog...;P). Hem fet canvi de plans, finalment faré el Pic de la Dona!!! atenció, malpensats, això no té res a veure amb el meu pseudofeminisme, és només un d'aquells pics que sempre veus al mapa i tens ganes de fer!!!

Novament termòmetre a -4, pàrking de l'estació de Vallter a petar....comencem a pujar, com més amunt més vent però unes vistes brutals al Circ d'Ulldeter, és preciós.....comento que segur tinc molts amics de ressaca en aquell precís instant que deuen pensar que estic loca d'anar a passar fred, però que entre les vistes, el camí i els amics no ho canvio per res...momento empalagoso, ho sé.

Arribem a la carena i el vent ens toma; la Eva s'ha hagut de resguardar i tot! alguns fan mitja volta, fa molt de vent i mooltíssima rasca, però a 150m del cim....arribem al cim molt contents, foto de rigor i cap abaix.....es brutal brutal el vent i el fred, trec la mà del gua per fer una panoràmica i em queda insensible fins al cap d'una estona., que comença a cremar...buf!

Una ascenció molt maca, poca neu (a dalt sense grampons, hi ha cami pràcticament net...) però el camí es xino xano i les vistes no tenen preu!!! I hem anat bastant ràpid, a l'hora de dinar ja estem a baix!

foto ràpida al cim, els mocs estan congelats!

Bua, quines ganes de marxar de la urbe que tenia, quines ganes de neu, vent, sol, amics i cardio.......un plaer, companys! i una altra al bote, bixu...;)

bon viatge, Martí....

2010-02-03T01:00:00.000-08:00

Et recordo darrera el taulell, sempre parlant amb veu baixa, passejant per Premià amb el diari a sota el braç.....

Ahir em vaig sentir identificada amb les teves pròpies paraules, així que això és un petit homenatge, Martí....i bon viatge

Mataro, cursa d'orientació 17/01/2010

2010-01-17T05:49:00.000-08:00

M'he portat molt bé!!!! REIS 2010!

2010-01-07T05:35:00.000-08:00

Primera Cursa d'Orientacio, diumenge 8-11-09

2009-11-08T11:17:00.000-08:00

Hola amigos! ( al estilo Calleja, jewjew, el trobo a faltar...;P)

Finde mogut mogut per la cordada Argelaguet Roca; dissabte via Rataplan, congelats congelats....i diumenge cursa d'orientació!!!

Feia temps que tenia ganes de fer-ne una i buscant per internete vaig trobar-ne una a Cabrera de Mar, així que sense pensar-m'ho dues vegades vaig fer la inscripció!!!!

mapa de la nostra categoria i llistat dels nostres "timmings"

A les 9 i quart ja tenim la pinça sportident (un gran invent!!!) i ens hem d'esperar fins les 10:21 que tenim al sortida....jo estic una mica nerviosa, la penya surt corrents, i jo no penso correr ni de fallo ( wenu, el tros del principi si, per les aparences...;P). Molt bona organització, ens criden per hora i nom, quan falta un minut pillem el mapa, i quan pita marquem la pinça i cap amunt! Trobem de seguida el triangle de sortida, orientem mapa i en Bert começa a correr cap a la primera balisa que troba de seguida....ens emocionem, novament orientem mapa, fem un petit "rodeo".....i ni pajolera idea de la segona fita. Busquem busquem busquem, en trobem una altra....al final tornem a la primera, orientem mapa, seguim el rumb...i la trobem. Segons els parcials, hem estat 52 minuts per trobar aquesta fita. Tela.....i la penya amunt i avall corrent...

Bert a la segona balisa (52 min..) i balisa núm.7

Sortim de la segona balisa més animats, direcció la tercera, ara comencem a llegir el mapa....ens la "xiva" una noia (estavem a metres) amb la que ens anirem trobant....la resta van caient, ara ja anem més compenetrats, a més sent dos és més fàcil, 4 ulls i veuen més que dos....A la novena tothom es perd, però nosaltres aconseguim trobar-la!!Ja només ens ens en queden 4, la noia que ens ha xivat la 3 ha desistit, no ha trobat la novena....

Arribem corrents ( com tontos, com si milloressim el temps...), un dels nois de l'organització ens felicita per haver-les trobat totes, home, amb 3 hores que ens hem cascat, ya te digo....ens comenta que alguna de les balises no era de la nostra categoria, però per espai han hagut de compartir, o sigui que alguna era més xunguilla.....joer!!!

A partir de la 4a ens ho hem passat molt bé, ja habituats amb el mapa i el rumb, però ha costat....Quan nosaltres arribem queden només 3 persones per arribar ( 3 DNI's que hem deixat de fiança pel lloguer de la pinça) , però estem super contents, hem acabat la primera cursa en un temps acceptable ( encara no havien tret les balises...) i hem trobat totes les balises, oleoleole!!!!

Això si, és camina UN MUNT, i es fa desnivell, perquè amb la broma hem estat 3 hores patejant, corrent amunt i avall, parant només per orientar el mapa i comentar la situació, així que acabem bastant destrossats però super contents, això de les curses d'orientació és SUPER DIVERTIT!!!!

Cara de felicitat amb el mapa i els timmings, i ara A JALAR!!! ;)

moltíssimes gràcies, bixu, per apuntar-te a aquesta aventura....

Imprimir

Via Ratanplan, 7-11-09

2009-11-07T11:17:00.000-08:00

Imprimir esta página

Via Benson, 1-11-09

2009-11-01T11:16:00.000-08:00

Meeting point: LA FACU! 24-10-09

2009-10-24T11:19:00.000-07:00

cavallers - La lleixa, 10-11-12 octubre

2009-10-12T11:15:00.000-07:00

Via Sargantanes, 3.10.09

2009-10-04T10:32:00.000-07:00

Dissabte decidim anar a fer la Via Sargantanes, aplaçada la setmana anterior per culpa del meu lumbago. Ja fa temps que la teniem vista, des de que buscant alguna cosa fàcil la vaig trobar a aqui:

http://escalatroncs.wordpress.com/2008/10/05/gorra-marinera-via-sargantanes/

La via està bastant bé, malgrat ens dóna la sensacio que els llargs no són tant "llargs" com marca la ressenya....La via comença en una bauma i va cap a l'esquerra, però nosaltres la comencem recte per sota donat que hi ha bolts ( en aquesta zona vaig fer les pràctiques del curs de via llarga amb Cordada..). En el llarg de II em perdo i foto una volta tremenda sense xapar, després l'albert pujant troba un parabolt que jo havia perdut ( la broma son mes de 10m, sort que és un segon....i trobo la R de casualitat, buscant unes pedres on crec poder fer un pont de roca).. Segons les ressenyes al L6 hi ha un aleje de 10m, però no es veritat, la deuen haver reequipat, però és un flanqueig exposat, la veritat...la única cosa que no em mola d'aquesta via son els flanquejos, m'han tocat els dos a mi i no em molen....
Però per la resta molt bé! a dalt ens trobem a la troupe a la Magdalena i ens posem a cridar-nos, sembla ser que se'ns sentia des de la panxa del bisbe...
novament una altra aventura, felicitats compi per l'actitud, i gràcies per l'escalada, un plaer, com sempre....;)

Matagalls '09 - Som del 25% que no acaben!!!

2009-09-20T09:20:00.001-07:00

A grans trets: no estavem preparats per la Matagalls!!! L'organització és MOLT I MOLT BONA, però massa gent, un ritme de sortida inhumà, mobils sonant, gent parlant a crits, bastons i peus que t'adelanten, dolor físic, son, cansament....però caminar en bona companyia
no té preu!!! al final 45 km, 11 hores de pateo i un desnivell acumulat segons el GPS d'uns 1000m de pujada i 1600 de baixada, no està mal....;)

Felicitats Norbi, Patt, Sebas i als de Cordada, que espero que l'hagueu acabat!!!

Be, la Matagalls en fotos, i les últimes son la progressió en les nostres cares del pas de la Matagalls...;P

La previa: plaça Joanic, estavem eufòrics!!!

L'espera es fa eterna, nosaltres sortim a les 7 i la veritat és que ens posem nerviosos

La nostra hora de sortida:18:58h!!! fa gairebé 24 hores...Veiem Montserrat al fons, però encara tenim esperança, malgrat no les tenim totes....el ritme de sortida es brutal, molt i molt alt, i el seguim durant vint i pico km, una barbaritat.....
I el millor, la Matagalls en cares!!!:

les cares de la sortida....de nervis!!

primer avituallament, km 22.4, estem eufòrics!!!

Pas de control, 36km, estem de bon humor però estem cascats....

Avituallament St Llorencç, km 45, segons el cartell falten 38,1km per Montserrat, però havent-hi la A2.....acabem de prendre la decisió de plegar veles

La cara de l'abandonament....no ta mal! estem esperant l'autobus, ja ens hem refredat, en Bert té els turmells cascadíssims i jo els genolls, en la variedad está la calidad....

Bé, no estavem preparats per això, no ho repetirem perquè no ens ha convençut, bé, no repetirem la matagalls, la Premià-Montserrat (68km) està a l'aiguera....;P
Ens ha sabut greu abandonar, estem cascats però amb dopping, genolleres...potser podem arribar més enllà però, : val la pena lesionar-se????? i el més important: en tenim ganes d'arribar????
no, no estem motivats, pleguem veles amb la frustració de l'abandonament però orgullosos del que hem fet i, sobretot, perquè hem rigut un munt....més val estar de bon humor!!!!
Gracies, Bert, per tot.....ets un sol!

Solius, "el puto avi" primer i unic 6b+!

2009-08-28T12:24:00.000-07:00

A l'espera de publicar posts sobre tooootes les vacances, penjo una de les coses que més il·lusió, juntament amb la porta del Cel, m'ha fet aquest estiu: el meu primer 6b+. De xapa a xapa, patint i lluitant, però me'l vaig treure...els més puristes dirien que l'he d'encadenar, ja ho sé, però la satisfacció personal és brutal i indescriptible...una flor no fa estiu, i no és el meu grau, però ara ja és un repte, no una utopia...
Gràcies Pep per confiar en mi i animar-me, i gràcies rei per entendre'm sense paraules....

Solius, "el puto avi" 6b+...les cintes les he posades jo!!!!

Com que no es creuen que ho pugui fer, no hi ha fotos meves, però li faig fotos al Pep, que, per cert, ho puja cantant, el molt mamon...clar, amb les cintes posades!!! jewjew...

Tancat per vacances!!!!!

2009-08-12T02:43:00.000-07:00

muntanya i escalada, molt i molt bona companyia i, per si no tornés, ha estat un autèntic plaer compartir amb vosaltres, he estat, sóc i espero continuar sent molt i molt feliç disfrutant dels vostres riures i de la muntanya... i sobretot, moltes moltíssimes gràcies...

salut i tàpia!

Pateo del quince fins al turó de Cellecs, diumenge 9 d'agost de 2009

2009-08-09T02:43:00.000-07:00

Via Acromion amb en Jordi, 8 d'agost de 09

2009-08-08T02:42:00.000-07:00

va por ti, petarda......18.7.09

2009-07-20T01:30:00.000-07:00

no hay nada más difícil que vivir sin ti.....

Gracias por estar ahi, siempre....y yo a ti, pitu...

Via Acromion, IV+, 120 m, 4 de juliol

2009-07-04T11:50:00.000-07:00

Després de l'èxit de la setmana passada, decidim provar la via del costat, 120 metres, grau obligat IV+ però amb 3 passos d'Ae1 que ens fan gràcia...Via equipada amb bolts el 2008, molt ben equipada, amb un sol llarg amb "adenalina", la resta anar fent....
Dissabte matinem, no parem ni per esmorzar ( això es cosa de compi, la pròxima vegada avisa!!!) i estem a peu de via que toca l'ombreta...quin gust!! Ens repartim els llargs, al menda li toca el "divertit", és a dir, el llarg amb els passos d'artificial, l'unic dificil de la via, la veritat....nif nif....

jo a la primera R i en Bert al flanqueig abans dels Ae1

Un cop a la R, canvi de material etc etc i el compi tira cap amunt...només ens hem endut un pedal ( fallo meu, momento ofuscacion) així que ha d'utilitzar l'astucia per anar pujant....el veig patir, es va parant però va fent, mai li ha acabat de molar massa això de l'artificial però no piula massa....tot d'una em diu "ja veig la reunió" i en un 3 i no res començo a pujar!!!

Bert "pedaling man"...

Començo a pujar i tot d'una la paret t'escup una mica, estàs franquejant i arribes a una posició poc còmoda sense massa mans....tens les xapes aprop, però déu n'hi do amb els Ae1, des de l'altra via semblaven una altra cosa....jo vaig pujant, això de parar per treure la cinta etc etc.. és un conyàs, déu n'hi do els ... que hi ha posat en Bert, felicitats compi!!! M'acabo fent un pedal d'emergència perquè si no no arribo a la cinta, porto la motxilla amb l'aigua, no em mola això d'escalar amb motxilla!!!! ;)

Bert a l'últim llarg

Finalment arribo a la R, no tinc massa bon dia i li dic al compi que empalmo els dos llargs que queden, 58 m i IV, així que pillo totes les cintes i vaig pujant...mala idea, el final es matojero matojero i he de fer de musculator per estirar la corda....mala idea, fregament, arbres, pes de la corda....Arribo a la R, m'anclo, crido R i les vistes em donen una mica d'aire, és pecat tenir mal dia amb el privilegi de paisatge que, novament, contemplo.....puja el compi amb unes combes inhumanes ( recuperar corda és un suplici), i mentre està pujant les noies que ens hem trobat al matí que han fet la 98 octanos em diuen que venia una cordada darrera de dos nois...."seran en norbi i el sebas?", "n'hi ha un que és francès", em diu ella: SON ELLS!!!!!
Sabia que anaven a fer la 98 octanos, pero no a quina hora...quina il·lusió!!! Que guapo és trobar-se amb els amics després d'una via, al cim, amb un paisatge espectacular, quina passada!!!!

Arriba en Bert i ens posem tots super contents, en Norb prepara el rappel i baixem tots, acabem al bar dinant tot 4, que guai, i que xulo és, repeteixo, trobar-se al cim amb els amics, m'ha encantat, nois!!!!
Així que, malgrat no tenir un bon dia (cansament acumulat, calor, i boires al cap), tot es confavula perquè això canvii ( la meva cordada, els amics, la via, el cim, l'esforç, el dia....)

i el regal del dia: en Bert em fa aquesta mega foto, és preciosa, m'encanta! gràcies, compi!!

Així que, novament, triumfada a la Magdalena superior, peacho de compi que ha fet el seu primer llarg de primer amb pedal, tot i la serietat mutua que hem de millorar...acabem a la platja, gran gran dia d'escalada i de companyia, GRAAANDE, com diria en Dario....
I a més li trec al Sebas que anirem a la 98 octanos i farà ell el llarg de 6a, jewjew!!!
Gràcies, nois, que guai trobar-vos a dalt, i gràcies Bert, com sempre, un plaer....

Via Doc.Anton R, 135m, V, nova aventura de la cordada Argelaguet Roca!!!!

2009-06-28T11:51:00.000-07:00

"estoy, que rompo por aquí, que rompo por allá....."

Si, si, estem que "rumpem"!!!! Diumenge decidim tornar a probar sort a Montserrat però al sector de gorros, i trobem unes vies facilones a la Magdalena Superior....Ben equipades, amb només dos llargs de més grau (màx. V, obligat IVart, se suposa que hi havia un Ao però no l'hem vist...) i la resta facilona facilona, ideal per novatus com nosaltres.....;)
La idea era millorar el timming de les reunions, i així hi hem fet!!! Via, repeteixo, molt fàcil, però amb unes vistres brutals, hem disfrutat moltíssim, i a l'arribar a dalt....sorpresa! una panoràmica que fa caure de cul.....BRUTAL!
Hem decidit que farem la via del costat, també facil amb 3 passos d'Ae1, a veure què tal se'ns dona....ens ha semblat molt xula, i la veritat, tenim ganes de tornar-hi per tornar a disfrutar com avui....Jo l'hagués fet avui mateix, de l'eufòria....;)
Hem baixat pel camí de Sant Miquel, novament un paratge brutal ( ja més freqüentat, aixo si!), un camí maco ideal per arrodonir el dia, que la veritat, ha estat perfecte...
I, per posar la "guinda", ens hem trobat al Josep i a l'Edu!!!!!
SI ja ho deia jo, ja, aquest matí quan he pillat TOTS els semàfors de Premià a Barcelona en verd, ja ho deia que seria un dia perfecte i rodó.....
MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Compi, per l'esforç, l'entrega, i sobretot la capacitat de superació que has demostrat en els últims dies, ets un valent, un autèntic "guerrero", campeolon...."quien te ha visto y quien te ve".......;)
ah! per cert, i que sapigueu que m'ha tornat a amenitzar el ràppel, avui ha tocat una meravellosa imitació del Mikel Jackson.....TREMENDISSIMA!!!!

El tros del diedre es el més "complicat" de la via, però està molt (massa??) ben assegurat

Empalmem el primer i el segon llarg, són vies d'iniciació que comencen amb III, ens permetem el "luxe" de fer-ho....;)

foto artistica!

I el premi.....no és un autèntic luxe, sort i privilegi poder contemplar això?????

El nostre estimadíssim Cavall, que ens protegeix sempre....

Novament tinc el privilegi de sentir-me molt viva, per l'entorn, per l'escalada, per la meva cordada, i sentir la sort que tinc de viure la vida que estic visquent.....Dies com avui són una autèntica font d'energia.....gràcies, Bert....;)

http://picasaweb.google.com/nesona/ViaDocAntonR28609MagdalenaSuperior#

Triumfada Cordada Argelaguet-Roca : Via Africa, 75m, Vè, Coll de Nargó

2009-06-21T13:55:00.000-07:00

Diumenge 21, Dia K: Triumfem a Coll de Nargo!

El pedruscu de darrera és el que hem escalat!!!

Feia un mes haviem fet la sol solet, però sense disfrutar i patint moltíssim, era la primera vegada que ens posavem a la tàpia després del 20J i les pors i el record afloraven jugant-nos una molt mala passada....

Decidim aprofitar que el dissabte fem la Regina d'Oliana i busquem una via per Coll de Nargó i..."volià"! Gràcies al blog de l'esgarrepacrestes trobo la via IDEAL, 75 m i V!!! Ole Ole!!!!

Amb el nostre ritme/timming ( si no, no seriem els japis) ens plantem a la paret amb 10 minuts d'aproximació ( quin gust, senyors, quin gust!!!), el fiera es mira la paret i decideix obrir ell, un 10 d'actitud pel meu compi! Un llarg de 20 metres, sortida una mica rara però es deixa fer, i després és anar fent, hi ha placa principalment i bones mans......

Començo a pujar jo ( amb la motxilla, 3 litres d'aigua, com pesava...si, si, ja podeu riure dels 3 litres d'aigua perquè només en va sobrar mig...), arribo a la R, comentem la jugada ( estem contents i anem bé de cap....) i em toca a mi el 2n llarg....la paret tira enrera una mica, es sortejar aquest pas amb bona presa de mans i anar pujant, la part abans d'arribar a la R és placa i em fa yuyu, un últim esforç i sóc a la R!!! La putada d'aquesta via és que hi ha repises, que és la única cosa que veig quan pujo, les punyeteres repises.....

El fiera obre el tercer llarg, la paret combina placa amb trossos amb molt bona presa de mans i fins i tot un tros de pedra trencada (literalment!) que fa yuyu però que aguanta!!! La última xapa està en una paret un xic més vertical amb repisa a sota ( ole ole, una nova repisa, per si no n'haviem tingut prou!), és un últim "jop!" i ja estàs a la R!!!!!!

Les vistes des de dalt són IMPRESSIONANTS, al pantà d'Oliana, al poble de Coll de Nargó, als camps......un autèntic espectacle, de veritat, és preciós! Val la pena, per la via i per les vistes!!!

Wuenu, toca rapel i "pa baj", el fiera obre la veda i en 20 minuts som a peu de via.....Estàs content, eh, fieresilla??? ;)

Aquí el fiera fiant-se del material, fent el palomino ( és un puntazo tenir un compi així, perquè t'amenitza els rapels!!!), arribem a peu de via i ens abracem, aquesta vegada si!!!! Ens ho hem passat molt bé, home, som novatus i encara es pateix una mica, i més amb vies amb repisa (tots dos ens vam lesionar a la mateixa via amb repises....però el més curiós és que encara no ens coneixíem!!!) però la veritat és que ens ho hem passat de p..a mare, estem eufòrics, contents i satisfets!!!

Acabem el dia banyant-nos al Pantà d'Oliana, dia rodó rodó!!!

Gràcies compi per les ganes, l'energia, per afrontar la por, per aguantar els "improperrios" i per amenitzar els rapels....;P

Gallina Pelada, 1 de juny de 09

2009-06-01T12:24:00.000-07:00

Sol solet, diumenge 24-V-09

2009-05-24T11:27:00.000-07:00

Bloc a Sant Joan, 24 de maig de 09

2009-05-23T12:34:00.000-07:00

Pràctiques Roco del Prat, 16 de maig de 09

2009-05-16T12:33:00.000-07:00

Vilanova d'artifo, grans cracs, maig '09

2009-05-12T09:25:00.000-07:00

Vilanova d'artifo: trobada de cracks de l'artificial i, sobretot, molt bon ambient!!!

Arribem divendres a la tarda, ja per començar ens trobem amb la Laura i el Xavi que venen de la Xubascos, després apareix la Ursula ( l'endemà apareixerà la Laura)...Quina alegria veure-us!!! Sopem a l'ermita, plantem la tenda i a clapar, fa bona nit i de temperatura s'està molt bé, hi comença a haver-hi ambientillu, quina gran idea venir aqui!!!

L'endemà arribem la resta: Norb, Cheff, Patt, Pep, Laura, Olga i Montse, i ens distribuim. El Norb i en Seb van a desequipat, la resta a equipat.

Per sorpresa nostra, les 5 nenes estem juntes. L'harem, segons en Jaume. Anem cap a la roca ( no recordo mai els noms...dels arcs??? del contrafort??? wenu, que hi sabria arribar encara que no em sàpiga el nom!!!!) i comencem a equipar-nos. En Jaume ens comença a explicar les postures "comodes" ( me parto y me mondo amb això de còmodes...), comencem a practicar "pedddaling" i "la grulla" ( versió maresmenca de la cigonya, perqué som aixi, els maresmencs, innovant...). La Patt ve imparable i comença a obrir vies, jo darrera de segon, mentre les altres 3 ( sobretot dues...) no paren de xerrar.....la força se'ls en va per la boca!!

En Jaume té una paciència de Sant amb nosaltres, igual que la Nuria, que està amb la MJ i els valencians.....

Laura i Jaume i el equipo Valencià+MJ

Olga intentant arribar a la paret i panoràmica de les vies amb xorissets

Havent dinat, toca més desplom. Hi ha una via amb les cintes posades, les xapes em semblen aprop, així que m'aventuro....Vaig fent, no domino la grulla encara i em canso, però vaig fent...la fifi és un autèntic "quitamiedos", quanta raó tenia el "sensei" Jaume....;P

Acabo i sento la felicitació dels companys, estic exultant, no creia que fos capaç de fer això!!!!! Estic radiant d'orgull mio-conmigo-mimma, només falta el cigarrillu a peu de via....!!!

seqüència de la menda obrint, estic molt orgullosa de mi!!!

La Olga comença a obrir una via però la perd l'actitud del "no puc", així que baixa a mitges no perquè no pugui, sino perquè el seu cap no la deixa....Convencem a la Patt, la fieresilla Patt, peruqè l'acabi, en Jaume està vago despres de dinar.....

I acabem el taller amb un somriure d'orgull enorme, anem cap al Cirera a fer un got i després cap a l'ermita. Em quedo amb una gran satisfacció, per tot el què he après, per la gent amb la que he compartit, pels GRANS mestres que he tingut i pels riures.....ah! i per la feina feta, no fotem!

A la nit ens acostem al sorteig i al documental de l'Esther i el Pelut....quan comencen la retransmissio li dic al Pep " aquesta gent està malalta" i ell es posa a riure, ho dic en veu baixa, claru ta......i acte seguit, en el propi video, el propi pelut diu que s'ha d'estar malalt per fer la via....tremendo! El video m'emociona, tanta paret, tants coneixements, tantes sensacions, tanta tantíssima tècnica i compenetració......me'n vaig a mumi donant-ho voltes, el video m'ha colpit una mica.....

Segon dia: ens aixequem amb presses, algunes som japilowers i no saviem que s'havia quedat a 2/4 de 9....esmorzem ràpid, endrecem ràpid, hi ha nervis, com si arribessim tard al cole....finalment, aconseguim engegar cap al taller d'autorescat...I aconseguim arribar a peu de paret on farem les pràctiques. Està tot equipat i hi ha cordes, avui tenim en Jordi, en Pep i en Jaume que repite sense "nenas", està tristot, pobre...

Comencem a fer les maniobres, jo ho sento però m'atabalo, cal practicar, li comento a en Jordi i em diu d'un lloc a montserrat que ell ha equipat per fer pràctiques, gràcies company! no dubtis que hi anirem! El nus de pescador???mariner??? em té traumatitzada...fem rappels amb el comany a l'esquena, practiquem una i altre vegada el bloqueig, maxards....quan acabem, matxaco a en Jordi a preguntes, això de la big wall em crida l'atenció, i amb una paciència de sant em va explicant com ho fan...per sort a la tàpia del cantó hi ha gent escalant i ho puc veure in situ....

Norbi i MeriJou i Albert i Sebas fent el ràppel amb el company ferit

En Pep, la Silvia i la menda a punt de fer el ràppel...La Silvia és una "pofessional" i porta el collarin i tot perquè sigui més real....

Gran idea la d'anar a Vilanova, gran gran idea....retrobaments amb gent que feia temps que no veia, bon ambient, i per sobre de tot, grans ensenyaments, a nivell tècnic i sobretot humà.....Gràcies a tots els que feu possibles Vilanova d'Artifo, per la paciència, per la dedicació, pels riures, pels coneixements, per la humilitat i per encoratjar-nos sempre amb un somriure als llavis....moltíssimes gracies!

Evocant a un gran mestre: "salut i tàpia"

http://picasaweb.google.com/nesona/VilanovaDArtifoMaig09#

Practicant per Vilanova d'artifo.....26 d'abril de 09

2009-04-27T09:28:00.000-07:00

La previsió de la meteo és nefasta pel finde....decidim dissabte anar a veure el Raul a la compe de bloc del'Hospi i diumenge anar a Vilanova de Meià, a la cova, a fer pràctiques d'artificial amb el sensei norbi.......Quedem a les 9, i acabem sortint a les deu i pico, mea culpa, últimament m'empano un munt fins que no surto de casa....;)

Parem a Artesa de Segre i esmorzem com déu mana: coca de bacallà, coca de xiripons, empanadilles de sobrassada....osti, això avui no ho cremem!!! i jo aviat hauré d'estar sota el control estricte del Dr. Gordo!! ( com diria el Mauri, jewjew...)

Entre pitos i flautes arribem a la cova a la una, però tampoc tenim pressa!!! Em faig la xula i intento obrir la via, la primer parabolt es xapa des del terra, poso cinta i pedalillu i tiro amunt....intento fer de tot per arribar a la segona xapa, però la cigonya està freda i no hi ha manera, així que acabo baixant i ho proba en Bert.

Jo fent-me la xula, i en Norbi donant explicacions al Bert de com intentar no petar-se...

En bert ho intenta i arriba a la tercera xapa, però anem massa tensionats i fem molta força, així que en dues xapes estem petats, lògicament....bloquegem a muerte, en Bert baixa amb uns braços que semblen pedres....

Bert arribant a la tercera xapa

I acaba obrint la via en Norbi, que ni s'ancla ni descansa....una machine!!!! nosaltres amb la baga, suant, i ell com si res!! Acaba admetent que bloqueja, però és capaç de descansar fent la cigonya, cosa que aqui la menda ni de fallo.....Li faig un video de l'ascensió, realment des d'abaix se'l veu dominar moltíssim la tècnica i sembla que no es cansi ( malgrat diu que si), té la tècnica molt depurada i no comet fallos de principiant, no és la primera vegada que el veig fer una via en artifo, i cada vegada em deixa parada....(bé, m'hi va deixar mes fent el sostre de la Cova a Montserrat, tremendo tremendo!!!! hi ha algun post pel blog, crec, del 2008...).

Norbi obrint la via...m'encanten les fotos a contrallum!!!!

Ja amb la via muntada la faig de segon, a partir de no sé quina xapa ja vaig dient que no puc, bloquejo un munt però els dos fieres que tinc a baix m'anime mogollon i acabo, encara no sé com, arribant a la reunio....senyor, quin patiment!!! La falta de tècnica em fa patir, no vaig gens segura, bloquejo un munt i em canso, la tensió es nota moltíssim ( tant que m'acabo penjant plana perquè se'm contractura l'esquena...beneit lumbago!!!!). Baixo tornant a col·locar les cintes perquè l'ha de fer en Bert, però és desplomat i em costa déu i ajut, foto algun que altre crit (novament demano disculpes...els nervis, compi!) i quan arribo a baix m'estiro a terra tal i com baixo, estic esgotada....en Norbi i en Bert fan bromes i intenten aixecar-me, però sóc un autèntic pes mort....despres de les felicitacions oportunes, ho prova en Bert, però ja quan es posa a la via el veiem serio. No va gens convençut, té la cigonya a mitges i va pensant que no li sortirà, però acaba fent no-se-quantes xapes, el molt mamon!!! Va molt tensat, des d'abaix patim, la via és desplomada, fa efecte, i ell ès va posant molt nerviós.....però, malgrat això, baixa optimista, si, hem de practicar la cigonya, tenim 3 dies, ja ja ja ja!!!!

Bert i el seu "no em surt la cigonya" a quatre xapes d'acabar la via..si és que..

Li toca a en Norbi desmontar-la, novament amb un plis ja és a dalt....els japis no tenim braços per fer res més, així que intentem la primeva mini lliçó magistral de col·locació de catxarros, fem poca cosa, està tot mullat i ens costa trobar alguna fisurilla, jo estic torpe torpe i rellisco dues vegades, així que fem un tonto el rato, pometa ( que sans que ens estem tornant!!) i cap a casa...

Gran dia d'aprenentatge de tècnica, me'n vaig amb ganes de tornar a provar la via i intentar con sigui arribar a la puta segona xapa, en algun moment i no recordo com he trobat algun peu i gairebé hi arribo......i me'n vaig també amb un peacho de morat a la cuixa impressionant, optaré per dur una faixa que em protegeixi les cames perquè tinc molt mala circulació, això ja em va passar al curs de via llarga, però aqui he obviat posar la foto del morat perquè fa cosa, ma mare s'ha esgarrifat en veure-ho, i fa mal, ha us ho dic....

Moltes gràcies, nens ( bert+norbi) per la paciència, els riures, les ensenyances, l'esmorzar, el viatge...com sempre és un plaer compartir amb vosaltres una jornada d'escalada!!!!!

nès-japiflower

"dancing summit"+ aventurilla a la Tossa de Lles, 5 d'abril de 2009

2009-04-06T12:24:00.000-07:00

Si, si, som els japis ballant al cim!!!! ja sabem que ens hem copiat la idea.....i poso una foto perquè en Bert no em deixa penjar el video!!!! ;P

Wenu, al tema. Diumenge dia 5 ens intentem aixecar aviat, i dic intentem....perquè acabem sortint a 2/4 d'onze. La idea és pujar a la Tossa de Lles, 950 m de desnivell, xino xano, anem amb el full equip.....

El dia té clarianes però pinta bé! En tres quarts ens plantem a la Plana, un refugi no guardat que té molt bona pinta.....però que està tancat i has de demanar les claus....

Passada la cabana ja trobem neu, però no massa, les vistes al Cadi són tremendes malgrat sembla Mordor a la llunyania....

EL cel es va tapant, jo no tiro gens, m'he emocionat pensant que tiraria un munt amb la conya d'haver deixat el tabac i, és clar, no fa ni un mes...em desmoralitzo de mala manera, l'ascensió és fàcil i jo la pateixo un munt, el que pot arribar a fer el cap, senyors i senyores!!! En Bert, literalment, va tirant de mi, obrint traça i animant......

I...comença la boira. Arribem a un punt d'inflexió on ens plantegem tirar avall...comença a fer mal temps i jo no tiro ni endarrera....seiem en una roca, bevem aigua, jo em zampu una barrita i penso en que no deu faltar massa per arribar a dalt, i que el mínim que puc fer és continuar - al meu ritme d'elefant herniat....- cap amunt perquè el meu compi no es mereix la rendició, així que "agafa-t'hi manela i tira cap amunt".

La boira baixa i no veiem res, estem arribant al que ens sembla un repechon ("me mola el repechon", nou senzill del mes...), i quan hi arribem....VEIEM EL CIM!!! osti, quina sorpresa més gran i més grata, un altre repechon i ni bert ni nassos que jo me'n torno avall!!!! ;P

Japiflowers de la vida, amb anades i vingudes de boira que ens deixen contemplar a intèrvals les espectaculars vistes - que són brutals, cim absoutament recomenable perquè les vistes sense boira són guapissimes- els japis arribem al cim, i ens posem a ballar emulant un paio que està al youtube que també es grabava.....primera "dancing summit"!!!!!!

I comencem a baixar. Envegem a la gent que va amb esquis, ja ens n'hem creuat a dos i la veritat és que veure'ls lliscar avall en dos minuts fa "pelusilla"...però nosaltres xino xano anem baixant, xerrant, rient....arribem al refugi no guardat, ja només ens queda mitja hora per arribar a la cocacola....i aqui comença l'aventura.

No veiem les marques grogues però seguim l'instint (???) i unes petjades, tot fent broma fins i tot de que no sabem si la traça que seguim porta al refu....jajaja, jejeje i seguim les petjades. Al cap de 10 minuts, veiem que les petjades fan mitja volta...ooops! tampoc ho veuen clar....nosaltres, més xulos que un ocho verde pistacho continuem tirant avall...primera clariana...segona clariana...ni pajolera d'on som, treiem el mapa i la bruixola i intentem esbrinar on som i traçar un rumb cap a on, suposadament, creiem que hi ha el cami (GR). Però ni així, ens estem liant, no sabem on som, no veiem res, el bosc es fondós.....li dic a en Bert "fas cara serio" i em diu "tu també". Si, ens posem serios, no sabem on som. No perdem la calma, hem intentat trobar el camí i orientar-nos, portem més d'una hora i pico pujant i baixant, intentant escoltar si sentim una carretera aprop, intentant llegir el mapa mirant l'entorn.....Tenim un moment que fem i en Bert, super ressolutiu, em diu de tornar enrera al refu no guardat....jo no ho veig clar, no recordo per on he passat, però és la millor opció....

Anem resseguint les nostres pròpies petjades a les clapes de neu i el record de coses del bosc (rius, pedres, arbres caiguts..) que anem recordant.....i aconseguim arribar al refugi no guardat...RESPIREM!!!!

Ja estem més tranquils....buf! Tots dos ens hem imaginat trucant al 112 i dient "no sabem on som".....tela!!!

Costa, però trobem les marques grogues........i arribem al Cap de Rec a quarts de vuit del vespre.....

Una autèntica aventura´de dia, entre estar a punt de renunciar al cim quan estavem a deu metres ( perquè no el veiem!!!!) i haver-nos perdut....arribem bastant cansats, sobretot de nervis.....però contents, formem un bon equip, hem sabut ser ressolutius ( més en Bert que jo, crec..) i no perdre els nervis (sobretot mutuament), confiar en l'altre i tirar....Gràcies Bert, ets un solete!!!!!

La moraleja és clara: segueix sempre les marques grogues!!! !;P

lluitar per lluitar.....març 2009

2009-04-02T04:45:00.000-07:00

Per genètica, per educació, per circumstàncies, per inèrcia, per nassos....hi ha qui és lluitador.

El lluitador, per defecte, sempre s’aixeca. Durant bona part de la seva vida, no és planteja el perquè. Senzillament, dins la seva naturalesa hi ha instrínsec un profund sentiment de supervivència que el fa afrontar el més dur i tirar endavant. A priori, no hi ha opció per escollir: o continuar o continuar.

Lluitar no significa no caure al pou. El lluitador cau, com tothom, al més profund dels abismes; també sofreix, també es compadeix d'ell mateix, també plora, també té rabia...a ell també l’abandonen les forces.....però no està en la seva naturalesa mantenir-se en aquest estat massa temps.....i al tercer dia s’aixeca amb els ulls inflats d’una nit de plor i afronta la jornada que té per davant amb resignació, sabent que no serà el millor dels dies però amb el convenciment absolut que ha de seguir lluitant, suposant que aquesta lluita el farà sortir de l’estat en que es troba i encaminar-se cap a un utòpic nirvana....l’esperança és el motor de lluitador, és la savia que li dóna la força per aixecar-se...

Però un bon dia, el lluitador es planteja quin sentit té aixecar-se.

Potser perquè aquesta vegada el problema és massa gros, potser perquè sempre li han dit que és un lluitador però mai s’ha plantejat el perquè de ser-ho, potser perquè comença a notar el cansament.......Fa balanç, i malgrat s’enorgulleix d’ell mateix, se n’adona que senpre s’ha aixecat per inèrcia, sense preguntar-se el perquè.

Que sempre hi ha hagut una pedra que l’ha tornat a fer caure.

Que per més que lluiti, sempre trobarà pedres, murs, abismes...que el tornaran a fer caure.

I, per primera vegada, coneix la incertesa, la por, i el desànim.

La incertesa de quan arribarà la pròxima pedra.

La por a no poder superar-la aquest cop.

I el desànim de què, malgrat la superi, darrera d'aquesta en vindran d'altres.

En aquest moment se sent molt dèbil. Malgrat el convenciment de que es tornarà a aixecar perquè no sap fer una altra cosa, se sent dèbil i abatut.

I malgrat estar-se aixecant novament, se sent derrotat.

Intent de Puigmal amb "fashion girls", 14 de març de 2009

2009-03-14T11:49:00.000-07:00

L'Ordiguer!!!! Brutal, el Cadi!!!! 8 de març de 2009

2009-03-09T11:32:00.000-07:00

repte aconseguit!!! Canal Occidental amb Bert, 1 de febrer de 09

2009-03-01T11:38:00.000-08:00

I, FINALMENT, ELS JAPIS HO HAN ACONSEGUIT! És un repte fàcil per algunes de les fieres que tinc com a amics, però almenys per mi era un repte, la Canal Occidental (170m 45º-50º) no presenta més dificultats però era la primera vegada que no depenia de cap monitor ni company amb experiència......

Divendres: lloguer material, en Bert s'ha d'esperar moooolt i això ens retrassa un munt, acabem sortint a les 19h de bcn.....truquem al refu per avisar de que arribem tard, per sort són molt i molt amables i ens esperen, un gustazo el nou personal.....la pujada fins al refu, amb frontal, intuint el camí i amb el cel estrellat és tremenda, tot i que fa pal posar-se a caminar amb la peacho mochilla......

Dissabte matí, esmorzem a les 8, acabem sortint a quarts de deu, fa bon dia i la canal és un xino xano però no cal confiar-se, hem de millorar els timmings....En Bert està eufòric ( pa muestra un boton), anem amb el kit completo, hem après a fer les coses bé ( gràcies companys i Josep!), amb respecte però amb moltíssimes ganes! La idea és fer la canal i després pujar al Gra de Fajol Gran per acabar baixant pel coll de la Marrana....

I comencem a pujar! Ens trobem gel just a l'entrada de la Canal, no hi ha massa inclinació, jo no m'ho penso i hi clavo els grampons, en Bert és més prudent i boreja...l'adrenalina comença a fluir! La trobem més fàcil de quan la vam fer amb el curs....

Bert salvant el tros de gel....

El que ens queda de canal, estem anant molt bé, no ens encordem i anem tranquils, segurs i, el més important, ho estem disfrutant!!!

Li faig un video al compi, que s'ho mereix, perquè més amunt (anant cap al gra de Fajol Gran) m'ha d'aguantar algun "improperrio"....;P

Ens anem turnant per fer-nos fotos, hi ha troços amb escaleta i altres que no, així que anem improvitzant...;P

I arriba el final...que bé que es va amb material bo!!!! I amb confiança!!! ;P

Foto de cim, molt i molt contents, comentem la jugada però fa vent i decidim anar tirant, les cordades d'altres corredors van arribant i fent el gra de fajol petit, és divertit veure les petites formiguetes.....però el nostre objectiu és el Fajol gran!!!!

I aqui comencem els problemes.....comencem a rodejar per arribar a la carena, la neu està tova i ens comencem a enfonsar.....passa pel nostre costat una parella encordats amb 10 metres de distància entre tots dos (mínim!) i una comba del copon, realment la gent fa coses molt rares....

Jo em foto de molt mala milk, quatre passes i no puc més, pot més el desànim....en Bert em va animant, té raó, queda molt i molt poc, però se m'està fent etern.....

L'últim esforç i arribem al cim!!!! Les vistes són espectaculars però jo ja no tinc humor, en Bert em fa un gest indicant un somriure, i ric una mica, però són tant rancia que no vull ni foto al cim, pujar així no és pujar......

En Bert si que disfruta del cim i de les vistes, és divertit veure la creu tant enfonsada!!!!! comencem a tirar cap avall, encara ens queda i hi ha uns nuvols que no ens agraden ( ja deia la meteo que a la tarda canviava....) i les ganes d'arribar al refu són tremendes.....Jo canvio la cara baixant, té raó el compi, ha sigut un gran dia!!! Xino xano anem tirant, sin prisa però sin pausa!!!

I a punt d'arribar al refugi, assenyalant la canal que acabem de fer, molt i molt contents!!! Gràcies per la paciència i per tot, compi, ets un tremendíssim!!!

Ulldeter, 21 i 22 de febrer de 2009

2009-02-23T11:24:00.000-08:00

Castell de Burriac, 15-2-2009

2009-02-15T03:05:00.000-08:00

(crònica by Gus, pendent dela revisió ortogràfica!!!)

Diumenge 15 de febrer de 2009, són les 9:30 del mati. No m’ho puc creure, només fa 5 hores que em vaig anar al llit i el mateix soroll que em tortura de dilluns a divendres també ho fa avui que es festiu. He quedat amb els amics per fer una caminada pel camp. Què faig jo un diumenge llevant-me tant d’hora si a més a més el camp no es lo meu?. La proposta era pujar caminant al Castell de Burriac un passeig que havien previst duraria un parell d’hores. Be, tot sigui per passar una bona estona, a més a més serà un perfecte substitutiu del gimnàs, ja que els caps de setmana mai hi vaig. Així que després de pensar-m’ho dos, tres o quatre vegades surto del llit, i ja faig tard com sempre, així que em prenc un Cola-Cao ràpid, preparo l’entrepà i corrent cap a Cabrera que es el punt de trobada.

Només aparcar em trobo a l’Alex que arriba un minut més tard que jo, uff… com a mínim no soc l’únic que se li han quedat enganxats els llençols. Arribem al bar a on havien quedat, l’Amanda ja està impacient a la porta, amb un perfecte equip fashion de muntanya, es nota que ha es mira les últimes tendències del Decathlon. Lo que més en crida l’atenció es el seu mocador rollo palestí que porta al voltant del coll, ella diu que ha anat a l’India, però potser s’ha equivocat al comprar-lo. Deu ser com els guiris que venen aquí i compren un barret mexicà com a record de la seva estada a Catalunya.

La gran sorpresa ens espera dintre del bar, a on eren la Agnès i el seu amic Albert que són companys d’escalada i estan perfectament equipats per la muntanya. A més a més l’Agnès ha portat el seu gos en Kissu que dona un aspecte més bucòlic a tot plegat. Però lo millor es la Vane i el seu noi, en Josep Maria. Ella ve amb un model esport, però no precisament de muntanya, sinó com el que va a passejar per les Rambles de Barcelona, i com no perfectament maquillada per l’ocasió. Aquesta noia està molt preparada per aquests temes, utilitza productes d’alta qualitat. Jo crec que la màscara de pestanyes es aquesta Waterproof de Max Factor perquè durant tota l’estona va resistir perfectament. Va ser sense dubtes la reina del Castell de Burriac. Ell un noi molt simpàtic, anava una mica més per l’ocasió, tot i que tampoc era ben be per caminar per la muntanya. Aquesta parella es fantàstica perquè sabeu quin es el distintiu de que anaven de muntanya? Les bambes, que per cert tots dos portaven el mateix model en perfecta conjunció, unes Salomon negres super guapes. Això si, per si de cas la Vane tenia les seves botes esperant al cotxe.

L’Alex i jo tampoc es que tinguéssim gaire pinta de muntanyeros. Jo havia agafat una sudadera amb caputxa per si feia fred i una jaqueta mig impermeable per si queien quatre gotes amb els texans i les botes de muntanya.

Comencem la pujada molt animats, es un camí de terra, una pista forestal bastant ample que fins a la meitat poden passar cotxes, que per cert molesten bastant. Jo pensava que seria més dur però la veritat es que es bastant assequible. L’única dificultat es que en 3 o 4 moments puntuals el desnivell es una mica més pronunciat i les cames es carreguen una mica més. La primera anècdota va succeir quan al poc de començar a l’Amanda se li acudeix de comprar una ampolla d’aigua en el merendero a on ella venia amb els seus pares quan era petita. Joder el merendero ara son quatre runes amb un aspecte fantasmagòric. Teníeu que veure la cara de l’Amanda amb cara d’incredulitat i caminant poc a poc com si fos Nicole Kidman a “Los Otros”. Tots els anys se li van caure a sobre de sobte. Aquell lloc d’infantesa avia desaparegut!!!!. Be, per sort l’Agnès va preparada i porta aigua per tots, com es nota l’experiència. La Vane va en primer lloc amb el Josep Maria, tot i que només van durar 5 minuts després ja va haver de baixar el ritme. Clar tant d’aire pur li començava a afectar. Poc a poc anem fent la pujada, i cap a la meitat comencem a gaudir d’unes vistes esplèndides, amb el mar de fons. Ens parem i ens fem unes fotos amb l’ajuda d’una parella de mitjana edat que feia el mateix passeig que nosaltres. Cap a tres quarts del camí ja es més dur, però el castell es veu ja molt aprop. Les parades són cada vegada més continues perque l’Amanda i la Vane no es veuen en cor de fer-ho tot seguit. Aquestes noies necessiten fer més esport.

Ja estem en el tros final, a on hi ha una bifurcació. Per un costat està la mateixa pista forestal que portabem, per l’altre un camí de cabres d’aquells estrets. Decidim fer una mica d’aventura i ens fiquem per aquí. Entre roques i esquivant branques pujem, ara si amb certa dificultat. Es molt més xulo i emocionant aquests minuts finals que tota l’anterior pujada, però no se per què jo crec que a la Vane no li està agradant gaire. Potser te por de que ens podem perdre. Però no, al final arriben a l’entrada del Castell, que no te res d’especial excepte unes bonísimes vistes del maresme. Guau el mar està super maco amb uns raigs de sol que penetren entre els núvols i que incideixen en ell, les muntanyes del voltant molt verdes, com es nota que ha plogut molt últimament. Estem una mitja hora o mes xerrant tots mirant cap a l’horitzó, només per aquesta estona ja ha valgut la pena matinar.

Finalment decidim començar la baixada, ara tota per el camí senyalat, es molt més ràpid que pujar, potser en 20 ó 30 minuts ho vam poder fer. Ara si que la Vane es posa de líder del grup i no el perd en tota la baixada, es nota que te gana. A mi em fa una mica de pena perquè m’ho estava passant molt be, però be una altre dia espero podem fer algo semblant. Això si no ens despedim sense passar primer pel bar i menjar-nos unes croquetes, unes olives, unes braves i les Coca-Colas de rigor.

A sigut un diumenge diferent, sempre es un plaer anar amb els amics de la feina. Un altre dia parlarem de “La ola” avui no ho hem fet.

Bony d'Envalira, 17 i 18 de gener de 2009

2009-01-17T02:38:00.000-08:00

Divendres tarda, meeting point: casa d'en Bert. En Norbi arriba tard perquè ha sortit tard del curru, però ho aprofitem per anar a comprar!!! Se'ns en va una mica i comprem per un regiment...enfilem cap a Ribes, sopar pasta ( hidrats de carboni) i a mumi, que toca diana a les 6 del matí i hem d'anar a Andorra!!!

Al pàrking ens trobem als germans Bermudez que van a fer la Mussol (d+??), naltres anem a Bony d'Envalira, que alguns som novatos i hem de fer pràctiques!! La pujada ens costa, en Norbi obre traça, hi ha moltíssima neu i es un suplici...l'Albert s'ha marejat pujant, però alguna cosa no li devia caure bé a l'hora de sopar, i després d'una horeta ha de fer mitja volta, va mooolt perjudicat...en Norbi i jo dubtem, però l'Albert ens convenç de tirar amunt, no sense recança...ens anem comunicant per walkie, però patim, compi, patim...

Ens costa arribar a peu de canal, intento obrir traça però ni de fallo, com diria en Josep, aconsegueixo avançar....almenys en Norbi descansa una estoneta!!! Hi ha molta neu, dubtem però tirem amunt!! En Norbi munta la primera R, anem rient, no caurem, però la R,a priori, sembla precària...si,si, fins que em toca desmuntar-la!! El puto clau no surt, m'estic estona picant amb el martell del piolet i al final, fent palanca amb la fulla, l'aconsegueixo treure, no sense abans carregar-me el cordino...mal menor, perdona Norbi!!! Començo a pujar, el món de segon és de color de rosa i més amb traça feta, però és cansat cansat!!!

Arribo a la segona R, en Norbi està entaforat a la neu, foto de rigor i em toca obrir. Dubto, hem de muntar un xou perquè jo pugui sortir, la neu m'arriba més amunt de la cintura, el lloc és petit i he de vigilar per no caure a sobre en Norbi...em miro el que ve: ressalt de roca!! M'apetece, a més els grampons són nous ( dues gramponades, ja, fa pupilla veure els gore foradats...) i porto dos piolets tècnics, però fa yuyu...el papi veu la indecisió i m'anima, miro cap avall i veig que hi ha pati però molta neu i confio en que em pararà si salto....;P

Aixi que em planto a sota la roca....netejo, segueixo els suggeriments d'en Norbi, l'instint, piolet traccio...i cap amunt!!! Respiro profundament, vaig bé, em sento segura i vull disfrutar-ho....clavo piolet, pujo peus...i ja està!! Sento en Norbi com em felicita, quina adrenalina!!! Encara queden uns metres, neu i roca, però roca amb canto, ole ole!! Vaig tirant, em despisto un moment però tiro pel mig de les roques, amb algun pas de genoll, bons agarres de mans...i sóc dalt!!! I hi toca el sol!!! Arribo amb molta energia, he patit una mica però he confiat amb mi, i amb els ànims d'en Norbi...com he disfrutat!! Sento l'Albert pel walkie, ara no puc contestar, campeolon, estic muntant reunió!!! M'asseguro i puja en Norbi, quan arriba ve amb un somriure d'orella a orella, perquè està content, per ell i per mi!!! Arribem a dalt, picnic, foto de rigor i cap a baix, no sense abans parlar amb el camp base que ens felicita!!!

Foto amb cares d'ABSOLUTA eufòria!!! Primera canal amb el papi, quin gran dia, faltaves tu, compi!!!

Comencem a baixar, fa pendent i hi ha neu, en Norbi no les té totes, jo continuo amb la eufòria....Encara estem d'humor, ens treiem els grampons i ens calcem els pals, avisem a en Bert ( 40 minuts i som aqui...que optimistes), fem una mini compe culen-bajen amb en Norbi fins que la neu ja no ens ho permet....i comença el suplici. 3 passes i enfonsar-se, neu fins a la cintura. Ens arrosseguem per terra, els "joders" van a tort i a dret, jo començo a desesperar-me, no avancem ni a la de 3...els germans Bermudez baixen aprofitant la nostra traça i ens reemplacen obrint-la, però estem ja cansats, hem tret els frontals, els ànims ja estan una mica desorientats, i les cames....surto dels forats per ràbia, no per força....

Arribem al parking, en Bert ens espera i ens felicita, QUINA ILU VEURE'T, XAVAL!!!! Em pensava que no arribava!!! Ens recuperem al hotel a base de birra, cola i papes, i cap a Ribes!!! Estic tant cansada que em clapo tot el viatge de tornada, però tot tot, fins i tot en Norbi em diu que condueixi l'Audi I NO HO FAIG!!!! DECLINO CONDUIR L'AUDI, PER DÉU!!!!!

Dutza i preparar les brases pel sopar...ens fotem les botes!! En Bert està plenament recuperat, sopar a base de carn i bona companyia, i el millor....dormir al sofà amb la manteta, com a casa, davant la tele!!! a les dues em desperto i me'n vaig al llit, demà no hi ha despertador!!! ole ole!!!

Diumenge ens aixequem a quarts de 12, i en NOrbi és l'últim en aixecar-se, què fort!! Esmorzem amb la calma, agafem els bartulo i cap a la Lleixa a escalar un rato....ens trobem neu pel camí, fotrà rasca...en Norbi obre 2 quarts amb botes, i jo els faig amb bambes ( els gats estan a Premià), agafant confiança....I el campeon es fot a obrir un Vè amb les botes, un Vè que a dalt té un pas d'adherència...quin patiment! En sentim bufar des de baix! Amb un lance agafa la cadena i prueba superada!! no sense que la mujer gri-gri pateixi...i de cap al 6a+!!! L'Albert obre les dues primeres xapes, però no va convençut, fa fred i no li mola escalar amb fred...intenta el pas a la tercera varies vegades però no està concentrat, així que després de molt d'insistir-li decideix baixar i ho proba en Norbi. Novament al pas, puja peus i es queda pillat de dues nyapes. "Nès, al tanto que salto"...joer....em preparo per aguantar el saque, però crec que no caurà, pot la por però xapa fijo..."Norbi, tranquil, que xapes, tranquil"...aguantat en una nyapa, treu la cinta...i xapa!! Quin respir!!! Acaba la via acollonido però bé, és cabut i tira amunt, és el que té el papi norbi!!!!

Tornem a casa i tornem a fotre'ns un jalo del copon, hem embrutat molt per ser només 3 però és igual, el rentaplats farà la seva feina....acabem tots 3 al sofà esperant que acabi el rentaplats, i sortim de Ribes a les 9!!! nota: el rentaplats dura és de 2 hores, almenys el de Ribes!!

Gràcies Norbi per compartir la canal, pels ànims, pels riures, per obrir traça, per confiar en mi...

Gràcies compi per seguir-nos amb el walkie rollo expedició, per les patates i el somriure a l'arribada, pels riures i la complicitat....

Ferrataferrata!!! 4 de gener de 2009

2009-01-07T03:28:00.000-08:00

Una altra feina pendent FETA!!! La Directissima o Ferrata del Roc del Quer ( com diu la Marta una fusió entre ella i jo....), li teniem ganes des de feia temps!!!! Diumenge, després d'esquiar a Porté dissabte, ens aixequem aviat i enfilem des l'Err cap a Canillo per Pas de la Casa, intentant trobar un bar on esmorzar....al final aparquem a Canillo i esmorzem. Temperatura: 0 graus, ideal ferrata....estem mandrosos però acabem fent un cop de cap i ens hi posem!!!!!

La primera grapa està una mica a castroculo, per desanimar als més temeraris, suposo....naltres anem conscienciats, poques ressenyes però totes diuen que està molt ben equipada, però que es molt vertical...no fa tant de fred (m'acabo treient el gore, sóc una exagerada...), tirem amunt, la ferrada té molt bona pinta...

La via és bastant vertical però em pensava que era més xunga, està molt molt i molt ben equipada, algun graó una mica lluny però s'hi arriba sense problemes, preses de mans molt xules i reunions amb parabols cada 3x4, sobretot a sobre trossos on empina més...flipem, realment està molt i molt ben equipada i és molt xula!!!

Anem agafant altura, de moment encara de bon humor perquè ens fem fotos i tot!!! Fa calor i no hi ha gel enlloc...passem un primer tros boscos, totalment equipat amb cable de vida.

Brutals les vistes!

Peacho de foto, si és que sóc una artista incompresa!!! ;P

Hem passat una segona zona boscosa, continuem flipant amb l'equipament...i arriba la paret vertical vertival. Fa impressio, és una paret molt llisa i molt vertical, i la ferrada flanqueja una mica cap a la dreta...no ho acabo de veure, em penjo i m'ho miro, els graons estan tant ben posats que no hi ha marge d'error, continuo tirant, surto del mini desplom i em penjo al mig de la paret per fer fotos al meu compi, fa una mica de rollo però s'ha de confiar en el material!!!

En Bert puja com una bala, aquí estem tots dos molt seriosos, la veritat, com es veu la paret és vertical i hi ha pati, he patit una mica, i en Bert també....novament una reunió super ben posada (portàvem corda, por si aca!)

I arribem a dalt hiper mega eufòrics!!! Ens hem polit l'aigua ( al final ha fet molta calor!!!), hem fet la ferrata en dues horetes, i ens hem parat en dues ocasions, o sigui que TREMENDO!!!

La baixada decidim fer-la per la carretera, no hem carretejat els grampons i tenim por de trobar gel de baixada...fa raskiña, i estem cansadets...tot d'una para un cotxe i baixa la finestreta, en Bert i jo ens mirem il·lusionats, una ànima caritativa que ens baixarà fins al cotxe!!! "aneu al pàrking" ens diu. "si!" contestem ilusionats..."doncs a la corba anterior hi ha un caminet molt maco que és més directe"...."ah, gràcies...."..mamon, no ens podies haver baixat??????

Mirem el cami, però no tenim ganes de baixar-hi, queden 3 corbes, però es fan eternes.....

Cotxe, Punt de trobada, caravana i a casa!!!!

Gràcies, compi, per una altre projecte fet realitat.....muaks!

Comença una nova aventura....2009

2009-01-05T00:11:00.000-08:00

Comença un nou any, una nova aventura.... molts projectes, il·lusions, ganes de compartir.....
Podria fer una llarga reflexió sobre el 2008, les activitats, els cursos, les trobades socials, etcetc....però em quedo amb la gent, familia, amics, coneguts....que tinc la sort que m'acompanyin en el meu camí. Em quedo, també, amb tot allò viscut amb la pitufa, i amb la tranquil·litat de saber que sempre estarà al meu "peu de via".
La reflexió podria ser més llarga/currada, però tinc un sentiment contradictori a dins d'alegria i tristesa, així que tancarem sense més miraments....
Bé, a títol de reflexió per tots els meus amics " no muntanyeros", us penjo un article molt bo que ha sortit al Vertex, amb l'esperança de que aquells que encara em titlleu de "friki" entengueu la motivació i l'energia que suposa fer el que, en la mesura del que podem i MOLT humilment, fem.....
A tots, moltíssimes gràcies per transitar per la meva vida, per tot el que m'heu ensenyat i espero que m'ensenyeu, per tota la comprensió ( sobretot la familia) que em demostreu, per tot el carinyo i preocupació que rebo de vosaltres, i a alguns en concret, per tota la complicitat, aguante, ànims i gran gran carinyo i que em demostreu.....
Gràcies!

2008-12-31T04:31:00.000-08:00

Curs d'alta muntanya amb Cordada!!6-7-8 de desembre de 2008

2008-12-10T09:48:00.000-08:00

M'inicio en l'alta muntanya i l'alpinisme!!! 2009, prepara't!!!!

D'esquerra a dreta:(de peu) Nès, Iñaki, Enoc, Sandra, Bego, Josep, Pollastre (jordi), Jesus. (ajupits) Bert, Jordi, Mat, JR.

M'aixeco dissabte a les 5, la motxilla és feta però he de dur el kissu a ca la mama i fer el cafè!!! M'entretenen els mossos a l'entrada de l'autopista i per poc pago cafès! ( per sort l'Iñaki arriba més tard, jewjew!)

Ens passem el dissabte caminant amunt i avall practicant l'autodetenció i l'encordament, acabem, amb els genolls destrossats, la veritat, però és molt divertit! ( sobretot quan no et passa a la realitat, claru ta!) i diumenge anem amb pendent i comencem a veure pati,....rapels, encordaments, assegurances...

I arriba dilluns, la hora de practicar tot el que hem fet!! Ens aixequem aviat ( per ser activitat d'hivern) i anem tirant cap a la Canal Occidental....ole ole!!!

Les cordades pujant amunt...la meva, sense ànim de desmerèixer ningú, LA MILLOR!!! Mat i el meu compi!!!

Aqui encara riem, més amunt, amb els bessons cremant i cansats, les cares ja són una mica poema....hem passat fred i nervis, tot i que la pendent no és massa pronunciada no deixa de ser pendent....

En Josep és a dalt fent-nos fotos, i jo m'hi poso bé, l'últim tram ha estat adrenalínic però això no és excusa per no sortir bé a la fotofinish!!! Foto de rigor amb el meu super compi, que ho ha donat tot i més pujant, ets un campeon, peacho de crak!!!

A dalt tot són rialles i bon rotllo, ha arribat TOTHOM ( hi havia dubtes de bon matí...) i estem tots eufòrics! ens queda la baixada, fent pràctiques de tot allò après, però ja fa sol, tenim l'adrenalina del cim i estem super contents!!! A més, per les fotos semblem alpinistes de veritat...

petit problema amb internete....

2008-11-27T00:32:00.000-08:00

sembla ser que ja tenim ADSL!!!

"El ultimo pegue".......Rodellar, 11/10/2008

2008-10-14T02:17:00.000-07:00

Peacho de finde a Labuerda! Divendres arribàvem a Ainsa a les "quinientas" i, finalment, ens coneixiem els dels "blogs"! Ens vam ajuntar una bona colla ( Laura, Oscar, Marian, Raul, Rober, Eli, Bert, Norb, Pep, Laia i la menda), per celebrar els aniversaris de la Laura i en Bert i per escalar al mític RODELLAR!!! Dissabte vam poder escalar, diumenge les inclemències del temps "ens van obligar" a per una parrillada, que a més d'un ha causat estralls...bona companyia, diversió, escalada i molts i molts riures amb una bona pujada de sucre!!!!

Aquest és l'Oscar, el que es queixa de que no poso cap foto seva!!! TOMA RAMONA!!! Escalador excel·lent, tant en escalant com a peu de via, que menja poca carn i té moooolta imaginació....jajaja!!!!

Los "hojomeneados" amb els seus regals d'aniversaris....

Bon rollo! L'Oddie va fer de les seves, convertit en un autèntic "Houdini" la Laia va haver de correr!!!

Siguem realistes: son MOLT bons cuiners, i a sobre escalen molt bé (= ens obren les vies..), què més es pot demanar? L'allioli demoledor, Pep!

Ara ja si, fotos d'escalada....Vam començar amb un quartillu i un cinquillu amb canto però sobat de peus, la Laura deia que no tenia el coco bé...Sort! que si no ens encadena un 6b+!

El cinquè tenia un passillu ( EL passillu de cinquè) que cada un va resoldre a la seva manera....roca disfrutona, entorn ESPECTACULAR, la veritat és que Rodellar compleix expectatives!!! Pels principiants hi ha poca via, però suficient i més si vas amb gent de més grau i pots provar 6b's i 6b en top!

Amb en Norb vam probar un 4art o 5è molt extrany, amb canto i sobat de peus però raro raro....La Laia estava imparable, va obrir un 5è al cantó friki amb un pas a dalt de fe que a mi em va costar Déu i ajut i algun crit que d'altre....afrontar la por i tirar amunt, "no hay más"!!!

Al vespre ens vam trobar amb en Mauri, el Pepe, en Richard, la Carla....que tb eren a Rodellar, vam descobrir el refu que és espectacular i ja estem pensant quan hi anem...uns quants riures, abraçades i projectes de futur ( escalada femenina en marxa, ja sé que això té molts detractors - sobretot masculins- però, ja ho sabeu: "nosotras parimos, nosotras decidimos"!)

En Rober i l'Oscar estaven imparables ( NO HI HA CAP FOTO DE L'OSCAR!!NO POT SER!!!), van obrir 6b's i 6c que vam poder probar de segon (en Raul els va encadenar tots,Ole campeolon!!!), i l'Oscar va fer un pas Zen brutal en el 6c que em va deixar flipant ( jo estava penjant com un xoriço al 6b i em vaig permetre el luxe de veure un mestre en acció...).

En resum: un finde molt i molt guapo, ens ho hem passat de muerte, hem conegut el mític Rodellar i hem escalat molt a gust, la Laura és una autèntica amfitriona, la Laia està sonada - te pujades de sucre brutals...-, l'Oscar té unes idees molt divertides, en Rober i en Pep son els amos de la cuina, en Raul és l'amo del diabolo, la Marian té una paciència de santa, l'Eli continua japiflower, i què dir del paximadelman i el 30añerojapi....tots tremendus!!!!

Moltes gràcies a tots pel finde, hem de tornar a Rodellar!!!!!

I finalment....LA PICA D'ESTATS!!!!! 20/setembre/08

2008-09-20T09:21:00.000-07:00

Finalment, EL CIM DE CATALUNYA!!! Després d'una intentona fallida al juny, el NDUT (madelmans+japis) vam aconseguir, amb moltíssima calma, l'objectiu!!!

La bandera, que no es veu massa, és per patrocinar el meu poble, PREMIÀ DE MAR, i la idea és anar fent cims reivindicant el MARESME LLIURE I TROPICAL i la REPÚBLICA INDEPENDENT DE PREMIÀ DE MAR!!!!

Divendres ens trobem a Tremp (aquí la menda venia de fer una ruta a Gavarnie - vease post següent) i em vaig tirar no se quantes hores al cotxe per trobar-me amb els perles...quina il·lusio! Arribàvem al pàrking de la Pica a les quinientas i anavem a mumi a les quinientas+1, o sigui que l'endemà, per desesperació d'en Norbi, el timming anava una mica descontrolat....però el dia es va aixecar "tupendu", sortiem a quarts de nou i les cares eren d'eufòria, segurs de que triumfaríem....i Bingo!

El mocador al cap és perquè duia uns quants dies sense dutxa i els "pelus" eren apoteòsics....;P Anem pujant xino xano nari nant, xerrant i disfrutant del paisatge...a la tartera el camí està marcat (quin descans!) però tira amunt, em costa una mica però després de 5 dies patejant les cames aguanten.....

La volta per darrera és MATADORA, 100 m de baixada i 300 de pujada que ens maten a tots 4, amb pàjara inclosa, així que abans de fer cim ( a les quinientas, al ritme..) prenem el sol i tot...Fa un dis espectacular!

Sembla que parem molt, i és veritat, però quan portes ja unes quantes horetes és necessari anar "repostant", osti, que això és cansat...

I, finalment, FEM CIM!!! Creiem que som els últims, però no! N'hi ha que van més tard que nosaltres!! La llàstima d'aquests cims és que has de tornar a baixar i és llarg, així que sempre has d'anar amb el coet al cul i no et deixa disfrutar de les vistes...com que el ritme és japi, ens ho prenem amb calma i fins i tot alguns fan la bacaina...jo, mentrestant, em permeto el luxe de fumar i m'estic una bona estona empapant-me de paisatge, sol, cel, sensacions i recordant la Pitufa...d'alguna manera, ella és amb mi al cim.....

Estic absolutament orgullosa de ser aquí dalt, la pau, la calma, estar per sobre les muntanyes amb 3 GRANS amics, l'esforç....aprenc cada dia d'aquest nou món que he descobert i que em fa tant feliç!
Aíxí que als que llegiu això us deixo amb algunes "joies".....

Gràcies, nens, per la paciència, els riures, les converses...però m'ha faltat l'homenaje!!!( entrecot al roquefort!)

Ah! això de fer cims té una altra part oculta, que és dormir a qualsevol lloc....i a vegades hem de dormir en els llocs més insospitats, ja ja ja!!!

Pineta-Gavarnie-Bretxa-Goriz i cap a casa, setembre 2008

2008-09-19T23:39:00.000-07:00

COMANDO BRECHA!!!

Disposats a triumfar, dilluns ens trobem a Benabarri la Ingrid, en Jordi, la Yolanda i la menda i tirem cap a Pineta, on dormim...l'endemà el despertador sona aviadet, ho ha ganes i ens espera un dia durillu...però brutal!!!

PINETA-ESPUGUETTES (+1500m-500m)

ESPUGUETTES-SERRADETS (-500m+1000M)

SERRADETS-BRECHA DE ROLAND-GORIZ (+300m-600m)

GORIZ-PINETA (-1200m)

hay una nueva estrellita en el cielo....

2008-07-21T01:14:00.000-07:00

Hoy escribo el post más duro de mi vida....el fallecimiento de una amiga.

Pitu nos ha dejado haciendo lo que más le gustaba: escalar. Pero nos ha dejado demasiado joven, todavia nos quedaban muchisimas cosas por compartir, muchos momentos por vivir....Escribo porque me siento impotente, porque tengo ganas de volver a abrazarla y darle un beso y no puedo, porque no me creo que se haya ido, porque no se que hacer, porque me puede la rabia de haberla perdido, porque me gustaria tener solo un minuto para decirle cuanto la queria, porque tengo la esperanza que esto lo leerá y, de alguna u otra forma, sentiré que me dice " y yo a ti también, nès"......

Hace poco, Pitu, viviste esta misma situación. Que dolor, que impotencia! Pero ahora eres tu, ahora lo estoy viviendo yo contigo.....Nos queriamos un monton, eh, wapa? Nos hemos discutido, nos hemos abrazado, nos hemos reido....

Me acuerdo de la noche en el refu de santa Cecilia con el oso, del dia que fuimos a buscar las huellas de dinosaurio en Dolomitas, de cuando fuimos a escalar a Banyadores y bajabamos las dos lisiadas y riendonos, de la cena en tu casa con el vino, de las largas charlas en mi coche despues del climbat, del dia de la calçotada con los madelmans y los japis, de la despedida de Dario, de cuando jugabamos a "paras" y nos discutiamos por quien habia dicho antes "reunión" o "estrellita"....

Son muchos, pero sobretodo muy intensos los momentos que he vivido contigo, largas charlas sobre hombres y escalada!!! ;P

Pero, sobretodo, tu fuerza y tus animos a pie de via. Me animabas, me gritabas, me decias "veeeeenga, Nès, aprieta", y luego el abrazo y las felicitacions, "eres una campeona".......Te podian las ganas, te gustaba lo que hacias y nos lo transmitias, nos dabas animo y fuerza para luchar.......Te esforzabas por superarte, estabas fuerte y con muchas ganas, eras cabezona y luchabas y luchabas hasta que te salia la via.....Y eras humilde, siempre quitando mérito a lo que hacias.....

Me han quedado muchos momentos por compartir contigo, pierdo a una amiga, a una de mis mejores amigas, pierdo a alguien que me decia que me queria sin más, a alguien que me entendia y me respetaba, a alguien que confiaba en mi, a alguien que se preocupaba por mi.....Perderte, Pitu, es lo peor que me ha pasado en esta vida, no lo dudes....

Me quedo con las ganas de esa escalada femenina en Gorros, o era en can Jorba? Daba igual, lo importante era ir las dos juntas a hacer lo que más nos gustaba, escalar.....Te acuerdas de reportaje de los aguelos? de cuando nos imaginabamos escalando con 70 años..."piya, piya, que me ha caido la dentadura..." Como nos reíamos!!!!!!

Me despido de ti, Pitufa, no lo he sabido hacer mejor, pero sé que tu lo entiendes. Ojala hubieras visto cuanta gente te quería, ojala lo hubieras podido ver....es impresionante, Cris, es impresionante, lo importante que eras para tantisima gente, y gente que ni te conocia en persona.....

Estés donde estés, un beso y un abrazo, GRACIAS, MUCHISIMAS GRACIAS.....

El cielo tiene una nueva "estrellita"......

japinès

A cop de pedalillu.....curs via llarga juliol 2008

2008-07-06T10:36:00.000-07:00

Peacho de curs de via llarga!!! Orlando, Jesus, la menda, Xavi, Edu, Andrea, Helena i Josep....motivats al 100%!! Quanta actitut!!!

Avui hem matinat, la prova final! Érem al peu de via a les 8 del matí, el "problema" és que ens hem equivocat de vies...però l'aventura es l'aventura! Tot i això, hem triumfat com el colacao!!!

La via de l'esquerra és la que hem fet l'Equipo A, i l'hem rebatejat com "a cop de pedalillu"....telita! La via de l'esquerra és la del grup B, sort de l'Edu...;P Hem suat com trujes!!! (algunes, és clar....;P). En Jesus ha obert el primer llarg, la reunió era un festival, moltíssima germanor....el segon llarg l'ha obert la menda, aprenent a dominar la tècnica del pedal, com he patit, senyors i senyores, com he patit...sort dels ànims d'en Josep i d'alguna cinta allargada, me les he vistes negres....novament morats a les cames ( foto pena, he passat de penjar la foto com la setmana passada....) però són "las heridas del guerrero"...el quart llarg l'ha obert la Helen, pim pam se l'ha menjat en un plis! Del Equipo B només sé la via que han fet, prou feina tenia jo fent lo meu, em sap greu, companys!!!

Preparant-nos per pujar....tot això que es veu ( menys la crema solar, claru ta..) anava al meu talabart..tot i que sembli que pesa molt: doncs és veritat, pesa molt! Però la veritat és que escalant no ho he notat massa....

Primer llarg: el Sensei (josep) anava primer i ens anava vigilant, sort d'ell! Perquè veieu on ens hem fotut he fet la típica foto de cul a en Josep, el llarg era finet finet!

L'equipo B ha tingut les seves dificultats, també...però han anat super ràpid!

Ja rapelant, no podiem deixar fer la foto de "reunió"....les cares son exultants, eh?

En Josep ens ha fet fotos, quan les hi pugui piratejar ja en penjaré més, però es que l'eufòrica encara em dura i havia de fer un post, ja ja ja!!!

Gràcies Josep pels coneixements, pel suport i pel "carinyu" mentre feiem les vies! I a tu, Edu, pel suport logístic i pels ànims!

I als meus compis, que s'han portat de muerte, que han estat motivats ( i, lohicamente, man motivao...;P), amb els que he compartit GRANS moments d'escalada, pors, riures, tensions, trampes....gràcies, nois, un autèntic plaer aprendre amb vosaltres!!!!

curs de via llarga, 28-29 de juny de 2008

2008-06-29T12:07:00.001-07:00

ja hem començat el curs!!!!

Dissabte vam anar a Montserrat, i després de practicar maniobres el "mamonàs" d'en Josep ens va fer pujar a la paret directament i a practicar in situ!!! Si, així s'aprèn, la veritat, però fa jinye!!! Les vistes espectaculars, a la segona via ja ens vam calmar una mica i vam pujar tots com motos, la reunió de dalt era una festa!!!

practicant a mig metre....

i cap amunt!!!

L'Helena i en Jesus

L'Andrea i la menda i en Xus i l'Orlando

Ep, que sembla que en sapiguem i tot, ja ja ja!!!

L'última pujada, 4 en una reunio, un lio de moquetons, cordes, bagues, mans i peus, s'aprèn moltíssim apretats a les reunions!!!

Diumenge hem anat al Figaro a practicar artifo, en Josep ens ha muntat 6 instal·lacions de ràpel i vinga a pujar i baixar, fins i tot amb el dìnàmic, però a pujar i baixar per la corda, remuntant i tot...Hem fet la primera incursió en artifo ( amb la corda per dalt), això de la cigonya és divertit però a mi encara em surt el pardalet, enlloc de la cigonya...;P

El equipo A

La instal·lació....

Remuntant corda...

Aqui el sensei, sembla fàcil quan ell ho fa....

L'Andrea fent la cigonya, li surt de muerte! Jo he descobert el roperman, un altre cacharro molt útil, que espero no haver d'utilitzar....;P

I aquesta és la meva cuixa a última hora de la tarda, l'altre estava igual....sembla molt, tranquils que no fa mal però aqui es veu l'esforç, dedicació i entrega que hi hem posat!!!!

Ferrata Teresina per celebrar el Sant Joan!!!

2008-06-23T12:05:00.000-07:00

Escalada a Montral (14-15 de juny 2008) Cau un altre 6a!!!!!

2008-06-14T03:10:00.000-07:00

Aquest finde hem anat a Montral a una trobada d'escaladors organitzada per Cordada...Molt divertit! Hem pogut estar amb els companys i disfrutar de l'escalada, i ha caigut un altre 6a!!!

Camp Base (mai + ben dit..): el camp de futbol....no és un lloc massa maco però s'ho dorm bé, i està a deu minuts de les vies!!! En Norbi i la Laura han dormit en tenda ( rancis...), els japis hem fet bivac i ens hem despertat suant....el plumes ja no és per aquesta època!!! Però jo encara dormo amb el nòrdic....

Norbert obrint el 6a, curiós, sempre que

fem 6a estem els 3 junts....;)

Aquí la menda, que sembla que sàpiga escalar i tot !!!!

I el petardu, peacho de campeolon !!!!!

Van venir també la Ingrid i l'Uri amb la Nova i la super furgo...peacho de maquines que estan fets! M'ho he passat molt be, Ingrid, tenia un munt de ganes de veure't!!!!

La segona nit hem fet tots bivac, i les cares de bon matí...telita!

I diumenge sant-tornem-hi!!!! La Cris ens ha obert un 6a bloquero bloquero, molt xulo però no tava el cuerpo pá fiestas i l'hem fet de segon, molt guapo però encara falta coratge per fer de primer....Cris, tas feta una fiera!!!

Intent de Pica d'Estats.....nif nif (7-8 de juny 2008)

2008-06-06T03:08:00.000-07:00

finalment, BEGOMIKELKUSH!!!!!

2008-05-30T23:47:00.000-07:00

Novament, un altre somni complert: FER LA BEGO-MIQUEL-KUSH AMB EL SENSEI NORBI!!! Divendres cap al tard vam començar a pujar....la menda va obrir el primer llarg, quin patiment! Obrir el fred, amb quaranta i pico metres per davant...Mama por!!! A la quarta xapa ja vaig cridar: Norbi, ara començo a disfrutar! i el sensei es va posar a riure.....Vam trigar 3/4 d'hora en fer el primer llarg, el segon va tenir el mateix timming, però a partir del 3r ja ens vam posar les piles....ens va faltar una mica de "tranquil·litat" a les reunions, comentar la jugada, picar alguna cosa...però se'ns feia fosc! Tot i això, peacho de via i peacho de sensei, Gràcies Norbi, com vaig disfrutar!!!

EUFÒRIA TOTAL!!!

Primer llarg, sort que només se'm veu el cul, perquè la cara tenia premi....

El sensei em fa el "favor" d'obrir el llarg de V-, abans de pujar ja calcula els trossos amb menys xapes per fer-los ell, és un solete!

I jo també vaig el V-!!

Peacho de reunión que he après a muntar, m'he tret els gats i m'he fumat un cigarrill, estic disfrutant com un camell, veig el que em queda i em poso nerviosa mentre asseguro de les ganes que tinc d'escalar....

Un llarg "llarg", amb poques xapes, però ara ja veiem que no se'ns fa fosc, estem més tranquils i anem a bon ritme...disfruton disfruton!

ei, que ja arribo!!!

I cap amunt! La paret es deixa fer, estic escalant molt tranquila, no em preocupo de la última xapa ni tinc por de caure, senzillament disfruto del que estic fent...una gran experiència, jo, no preocupar-me de caure!!!

I en Norbi encara l'últim llarg amb unes ganes, una tècnica i una eufòria increible, sembla mentida que l'estiguem acabant, semblava la història interminable!!!

Alguns es preguntaran perquè ho fem, això, d'escalar una tàpia de 200 metres...doncs amb aquestes vistes, la resposta és obvia....

I el millor moment de tots, el cim, absolutament orgullosos del que hem fet/patit, del que hem disfrutat, de les hores invertides al climbat, dels findes aixecant-nos aviat, de les peles invertides en material...

...i el més important, dels moments viscuts amb un gran amic!

Gràcies, Norbi, per ensenyar-me, per la paciència, pels riures, pels ànims, pels consells, per les confidències...i ara, a per una tàpia de 400m!!! ;)

La baixada pel joc de l'oca...guai, al principi, després...un conyàs anar recollint la corda!!! 8 ràpels!!! a mi m'agrada rapelar, però això és passar-se, ja ja ja!!

Montserrat Cara Nord!

2008-05-25T01:13:00.000-07:00

I, finalment, MONTSERRAT CARA NORD! ( sempre dic finalment, però es que a vegades sembla que mai arribi el moment de fer determinades coses!!!) Anem a la zona del costat del Monestir, moment remember, allà vaig fer el meu últim dia de curs amb en Josep....és una prova, a veure si realment he millorat o no!

Pep i Carlos en dos Vens

La "machine" de la Laura obrint un Vè+, aquesta tia és increible, o no té por o és una kamikaze, ja ja ja!

Aqui el peachodecompi obrint un Vè...

La por encara hi és present, sentim en Pep fotre'ns crits d'ànim, m'atreveixo de 2n en un 6a tant i tant disfruton que el torno a provar, tens raó, Pep, l'he d'obrir, queda pendent però no ho penso eternitzar, aviat em veuràs fent de primera!!!!

jornada d'artifo.....

2008-05-17T01:09:00.000-07:00

Dissabte, previsió: pluja. Decidim anar a una Bauma de Montserrat, el grau més baix 6b+, no sé què farem però riurem un rato...

En Norbi ens dóna una lliçó magistral sobre artifo, obrint una via amb sostre inclòs INHUMANA fent una cigonya perfecta...

I com que els altres no en tenim ni pajolera de fer artifo, veiem que podem fer...i trobem un 7è que sembla que es deixa fer fins a la 6a xapa, així que encara no sé com convencem a en Bert perquè la obri...sort que les fotos no tenen veu, perquè el "improperris" que ens deixa anar són macos macos...però, cridant cridant, el colega arriba a la 6a xapa! Joer, molt bé, compi!!!

I, com no, la kamikaze tambe ho prova, de segon, fotos inèdites, la Laura fent de segon!!!

Rocodrom del Prat, divierns 16/maig/2008

2008-05-16T04:10:00.000-07:00

Tarda de divendres divertida! hem d'anar a fer via llarga però la previsió del temps és nefasta, així que anem al rocodrom del prat a fer el que el temps ens permeti fer....riem una estona, fem fotos, una mica de boulder...tarda de divendres freaky!

Ruta de Carança, Pont de maig de 2008

2008-05-01T23:27:00.000-07:00

Aquest pont he fet realitat un petit somni, una travessa amb tot el que necessito a l'esquena, rollo cargol, i el meu primer vivac...l'entorn, increible, la ruta dels 3 refus ("apañá pa lo dia que teniamo...."), i la companyia molt i molt especial...

Gràcies "Rosita" i "Condottiere", per la companyia, pels ànims, pels riures cada nit, per la il·lusió, per la orientació, per l'energia, pels consells, per esperar-me sempre i per aguantar la meva mala milk quan no tenia tabac......Un plaer fer muntanya amb vosaltres....

Fdo: "todtuguita"....

PRIMER DIA: THOES - CARANÇA ( +1000 m)

I aqui estem! a punt d'emprendre el nostre viatge, després de que em clavin 6 EUROS!!!! per un paquet de Marlboro...50 peles cada cigarro, a preu d'or!!! La Eli i en Bert encara riuen....

Tenim 1000 metrillus de desnivell fins a Carança, són quarts de dues però no tenim gens de pressa....

Camí a Carança

Gorges

E+B intentant fer foc ( ho van aconseguir) i la prova física del meu PRIMER VIVAC!!! I NO SERÀ L'ÚLTIM!"!!

Vam arribar cap a les 7, vam trobar un lloc per plantar la tenda ( por si aca) i ens vam fer el sopar. La gran desil·lusió va ser no poder prendre una cocacoleta al refu, que només és guardat a l'estiu.....l'esperit sibarita encara hi era present...

SEGON DIA: CARANÇA - COLL DE LA GEGANTA (+800 m)

La meva primera nit de vivac!!! dormir amb el cel increiblement estrellat, aixecar-se ( bé, despertar-se...) amb la sortida del sol i el sac glaçat i com un turronet...quina gran experiència! I a sobre, AMB CAFÈ AMB LLET!!! Ep, que el material el duiem a l'esquena, eh? res d'esmorzar a refus!!!

Les cares de bon matí són èpiques!!!!

Camí al Coll de la Geganta ens trobem una cabana indicada al mapa que és un luxe, en Condottiere i jo ens quedem amb ganes de quedar-nos-hi però l'Eli ens treu aviat del nostre moment "marmota" i continuem tirant...el camí va pujant poc a poc, es deixa fer, però l'arribada al Coll és dura, salvem més desnivell en pocs metres i ens cremem la cara i els braços....decidim no baixar a Ulldeter perquè és factible carenejar l'endemà, i ens costa Déu i ajut posar-nos d'acord per plantar la tenda...al final ho fem en un lloc amb desnivell, i passem una nit divertida...a mitja nit la eli decideix sortir a fer vivac perquè estem enxovats i el que era un tobogan es converteix en una pista de gel cap al fons de la tenda...

TERCER DIA: COLL DE LA GEGANTA - COLL DE CARANÇA

El Condottiere és el primer en aixecar-se cada matí, SEMBLA INCREIBLE!!!! Ens passem dues hores desfent neu, una nova experiència! Esmorzem amb un paisatge increible i un dia fantàstic, enllestim i sortim cap al Bastiments....

I, finalment, HE FET EL BASTIMENTS!! Pendent massa vegades, quina il·lusió!I a més els 3 hem quedat tremendus a la foto, eh? Continuem carenejant, després del Bastiments i carenejant fem el Pic del Freser, el Pic de l'Infern, el Pic dels Gorgs i el Pic inferior de la Vaca, 5 pics en un sol dia, és increible, a més el paisatge i el camí són IDEALS DE LA MUERTE!!!( frase UT!!!)..L'experiència és absolutament recomenable perquè és tot és preciós....

Bastiments i vistes

Cami al Pic de Freser

Cami al pic de l'infern

Albert tirant la motxilla...

Arribem al Coll de Carança i cap avall, la idea és arribar a l'Estany de Carança però ens trobem amb neu molt tova que en molts trams ens cobreix fins a la cintura, ens cansem un munt per fer pocs metres, les botes se'ns han mullat i el Condottiere es dedica a tirar la motxilla per les pendents per no haver de carretejar-la....arribem a una casa feta de pedres i tenim clar que hem de parar, plantem la tenda, ens canviem, i fem el sopar envoltats de neu i muntanyes i amb un sentiment d'independència brutal....i caminant amb mitjons per les pedres, a vegades som un autèntic espectacle....estic molt cansada, així que a les 9 ja sóc a la tenda....

QUART DIA: COLL DE CARANÇA - CARANÇA - THOES ( -1800M)

L'Albert s'aixeca el primer, com sempre, i comença a fer l'esmorzar...ens espera un dia dur, tenim molt de desnivell per davant però hem descansat un munt...les botes continuen mullades i ja no em queda tabac ( sento dir això, però es lo que hay, un paquet en 4 dies és un autèntic mèrit en el meu cas.....) però l'espectacle de les Gorges i tota la travessia s'ho val! Triguem una mica a deixar la neu ( n'estem fins al moño!) i ens tornem a mullar les botes, però baixem a piñón per poder arribar als banys de Sant Thomas...caic i em torço el peu, però l'espectacle de les gorges és brutal, absolutament recomenable, i l'arribada al pàrking, orgàsmica!!! Al final podem anar als banys i tot, sopem a Puigcerdà i, després d'un control policial on em revisen fins i tot les calces arribem a casa a quarts d'una....increible aventura, de veritat, quina il·lusió, quina felicitat i quin cansament!!!!

Camp base

panoràmiques de la Vall de Carança

Arribara al refu de Carança...ja queda menys!

Thoes i Pàrking de Carança

GUARREA, GUARREA....La Desdentegada, 26 d'abril de 2008

2008-04-27T10:19:00.000-07:00

Avui hem anat a la Desdentegada, 4 princes y un principito, dia productiu tot i que avui hem perdut les manies i hem "guarrejat" com campeolons...la por és mala consellera!

Hem començat amb quartillus, i aviat la Laura i l'Eli s'han impacientat i hem anat als V+, llargs i disfrutons...aqui la por ha fet estralls i qui més qui menys ha fet un pas d'acer, però ens hem anat animant els uns als altres i hem aconseguit millorar-ho, i, sobretot, disfrutar de l'escalada.....tant, que en Bert s'ha atrevit a obrir un 6a+! Oleole, campeolon! si, fins a la 7a xapa, per això ens enduem a la Laura, perquè ens les acabi d'obrir, ja ja ja!!!

Bert, 6a+

Eva i Bert a la reunió

La Eva obrint!!!

La menda...

Bert, 6a+

Laura 6a+

Eli amb casc d'obra...

Subirats, 27-4-08

2008-04-26T10:34:00.000-07:00

Finde a la Neu!! Andorra, 12 i 13 d'abril de 2008

2008-04-12T03:08:00.000-07:00

Super finde a Andorra amb les supernenes!!!! No he tingut massa temps per actualitzar el blog, he pillat una infecció al coll, res greu però suficient per aplatanar-me durant uns dies, així que de moment he penjat les fotos i la crònica l'anirem fent a mida que l'antibiòtic vaig fent efecte, perquè el superfinde mereix una senyora explicació!!!!

Montanejos! Setmana Santa 2008 (21-24 març)

2008-03-22T03:14:00.000-07:00

9 de març: BANYADORES, PRIMER 6a!

2008-03-09T12:18:00.000-07:00

Diumenge, Banyadores, mal temps, promet ser dia curt d’escalada perquè hi ha risc que plogui....Ens trobem amb els papis ( Marta i Marc + Joan ) i enfilem cap a Banyadores, ells dos fa temps que no escalen i en tenen un munt de ganes!!!!
Ens posem al sector Amazònia, tot es veu molt i molt llis....en Marc obre Ondina (V) mentre l’Albert fa lo seu amb Espeó Laia (V). Comencem bé, ens pensem que són quarts i en Marc es troba amb un pas finet finet....quan baixa ens tornem a mirar les ressenyes, serà que no són quarts....En anem turnant obrint aquestes dues vies, però cauen gotes, la Marta i en Marc es retiren amb en Joan i nosaltres continuem però fent de segons, ja que si plou només hem de tirar la corda.....

...però no plou, i l’Albert ja en té prou de fer de segon, així que se’n va cap a un 6a que havia provat de segon amb en Pep decidit a obrir-lo... i s’hi posa!

Espectacular...em fa patir una mica, a la segona xapa remuga una mica però quan li diem que si no ho veu clar baixi ens diu que no, que ho pot obrir...SI SENYOR, dominant els nervis, compi!!! S’està una estona mirant la via, molt ben fet, la mà esquerra és bona però per sobre de la xapa hi ha la dimensió desconeguda, a més fa temps que l’ha fet i no la recorda massa, millor mirar-s’ho abans....
La via és d’adherència, i hi ha bons peus però....El campeolon agafa embrenzida i tira amunt, el veiem passar el pes a la cama esquerra, obrir la dreta i el molt mamon ( metre 80) arriba a la tercera xapa i respira....ja només queda un tros fins a la reunió!!!continua tirant amunt i el perdem de vista, ens posem taquicàrdics, fins que el veiem anclar-se a la reunió...BUF BUF!! Sentim exclamacions d’alegria des de la reunió, i quan arriba a terra els abracem tots, quina emoció, el meu compi ha aconseguit un gran objectiu!!!!!!!
Moltes felicitats, japiman!!!!

En Norbi i jo decidim fer un pegue de segons, la via des d’abaix es veu assequible però si és un 6a serà per algo....i efectiviuonder....
El pas es troba entre la segona i la tercera xapa, en Norbi proba vàries posicions fins que es col·loca bé i treu el pas, la resta és finet finet però assequible anant de segon...
Jo també la probo, m’hi veig bé, i la disfruto...la via és curta però intensa, anar pujant els peus en adherència i hi ha un parell de mans bones i la resta són cosetes per equilibrar o ni això, ( almenys la versió-nès), els meus gats són loctite enganxat a la paret, crec que la trec col·locant bé els peus en adherència, és un gustazo quan s’enganxen d’aquesta manera.....Arribo a dalt super contenta, però amb dubtes d’obrir-la, això si, el gusanillo hi és...
En Norbi es veu bé i la obre, xapa la segona i es col·loca per fer un passet finet entre la segona i la tercera, sentim com es queixa de que s’ha col·locat malament però ho arregla amb un canvi de peus...peu esquerra, peu dret, mà esquerra bona, passant pes i tercera xapa, FANTÀSTIC!!!! Queda el tros llis, a mi és el que més respecte em fa, però ho puja en un plis, i novament sentim des d’abaix exclamacions d’alegria, i ens tornem a abraçar quan toca de peus a terra...

I ara em toca a mi.....dubto un munt, tots dos em diuen que la puc obrir així que decideixo provar-ho, si no m’hi veig deixo un mallon o una cinta, l’Albert em dóna permis de deixar-hi material...( perquè porto les seves cintes...).
Començo a controlar la respiració, estic bastant nerviosa però crec que ho puc fer, el primer pas fins a la xapa és raro, xapo i em netejo els gats, fins a la segona ho veig bastant clar, m’ho he mirat molt quan ho han fet ells, xapo la segona i em penjo.....aqui ve lo maco, tinc clar que no arribaré a xapar tant fàcilment com ells perquè no tinc la mateixa envergadura de braços, continuo controlant la respiració, sento que l’albert em diu que tranquila i que visualitzi els passos i ho faig....recordo els passos, sé que un cop hagi pujat peus he de tirar amunt, abans m’he recolzat a la paret de l’altre canto per pujar el peu dret, crec que si faig això ja arribo la tercera xapa....li crido al Norbi “al tanto que voy” i pujo, passos estudiats mà esquerra, pujo els peus, m’equilibro i pujo el dret més amunt...no arribo a la xapa, he de deixar la bona mà esquerra, m’equilibro amb un cigronet i busco una cinta al cantó dret de l’arnés....cinta que no hi és. Cagada. Tinc les cintes a l’altre cantó i no puc canivar la mà, l’esquerra m’equilibra, els peus estan ben col·locats i m’aguanten SEGUR però els nervis apareixen.....per sort tinc el SUPER FROG de l’Albert que he estat a punt de refusar al peu de via...em diuen on és, l’agafo i l’intento col·locar, em maleeixo els ossos per no haver-li fet més cas al compi quan m’ha explicat com funciona, a la primera no me’l pilla però a la segona si...BUF BUF BUF!!! Passo la corda, em penjo, i ja sóc feliç!!!! En Norbi em diu que canviï la cinta, ara si, puc pillar la de l’esquerra....bufbufbuf+moto!!!! Em col·loco bé el material a l’arnés, em calmo una mica, i em torno a mirar el passos...novament en equilibri he de tirar amunt, hi ha mà assequible pero he de pujar peus, aquesta és el tros que em fa més respecte...torno a cridar “al tanto que voy”, sento els ànims de l’Albert i en Norb, i tiro amunt, col·locant peus, arribo a la mà, m’equilibro, moscata ni corda...I JA ESTÀ!!!!!
PRUEBA SUPERADA!!!
Començo a cridar de l’alegria i a gesticular, l’Albert em fa fotos en ple moment d’eufòria, em miro la via cap a baix i no m’ho puc creure, quina il·lusió, quina via més maca....I AL MARESME!!!! Un somni fet realitat!!!
Sento les felicitacions, em baixen i m’abraço una i altre vegada amb els meus compis, ara l’un ara l’altre i perquè no n’hi ha més...em passo una estona important tremolant, és l’emoció, estem tots 3 eufòrics.....cigarro, m’assec, em trec el casc i m’intento calmar, però no puc, continuo tremolant i em torno a abraçar......
Estem els 3 eufòrics, deicim plegar i anar a buscar bravas+cervesita, això s’ha de celebrar!!! Gran dia d’escalada!!!

Gràcies, Norbi, per assegurar-me i tranquil·litzar-me, pels riures i pels ànims..... Gràcies, Cris, Uri , Marti, Marta, Lor....per alegrar-vos i per felicitar-me...
Gràcies, japicompi, per ser sempre a peu de via animant-me i aguantant-me, per confiar en mi, per fer-me pujar moltes vegades a base de bones paraules ( wenu, no sempre, tampoc serà tot tant maco que més d’un crit m’he endut...;P)-..... un privilegi ser la teva cordada.

La Desdentegada (Montserrat) 8 de març de 2008

2008-03-08T12:25:00.000-08:00

Quebalbs-Ulldeter 1/2 de març de 2008

2008-03-02T22:48:00.000-08:00

SUPER FINDE QUERABLS - ULLDETER!!!

Dissabte, 8 i pico del matí, ens trobem a Fabra i Puig en Marc, en Raul, la Zaida, l'Albert, la menda i l'Eva, que s'adorm i paga cafès....amb la calma enfilem cap a Querabls, el planning és deixar als compis allà, dur un cotxe a Ulldeter i tornar a Queralbs on comencem la ruta ( per acabar-la a Ulldeter). Esmorzem amb la calma a Queralbs i en Raul, la Zaida i jo anem cap a Ulldeter, pensant que amb una horeta en tindrem prou...pillem a tots els duminguerus que pugen a esquiar i ens estem hores, li donem temps a l'Eva a fer una "cabezadita" i tot! Quan arribem a Queralbs en Marc i l'Albert s'han dedicat a fer llances amb pals que han trobat....

bon rotllo!

A la pujada ens trobem amb un grup de penya ( que descobrim més tard que són d'un master d'arquitectura, la ONU, vaja..) que es pensaven que anaven a fer una passejada per la muntanya, la típica per fer gana per dinar...En Marc i l'Albert es posen a fer de monitors de muntanya, jo ja estic morta i els fieres ( Eva, Zaida i Raul) deuen estar ja fent el cafè al refu....

Un cop al refu tot són cares d'alegria!!!!

Els "protas": Marc, Raul, Albert, Zaida i Eva...SOU UNS FIERAS, COMPIS!!!

Diumenge ens aixequem tard ( ningú sent el despertador...;P), decidim canviar la ruta perquè en Marc té el dit del peu xungo..sortim super tard, amb la calma, parant cada 5 minuts, menjant cada 10 i fumant cada 15...ens parem enmig de la Vall, les vistes espectaculars, un dia tremendo, la companyia ideal...ens sentim una mica "duminguerus" però, la veritat, ens ho passem de muerte...

Després de passar el Coll de la Marrana ens trobem la neu, i en Raul ens fa classes pràctiques in situ de com caminar per la neu....

I, evidentment, 6 duminguerus+neu=GUERRA!!! Comencem una tremenda guerra de boles de neu, sense pietat i sense aliances, aqui pringa tothom!!! La neu està massa dura per fer un ninot, però no suficient com per tirar-la a la cara dels compis...

Un cop al refu d'Ulldeter, cervesita i xaxara ( més encara?), riem un munt del dia dominguero que hem tingut, una ruta de hora i pico l'hem fet en tres llargues, però la veritat és que ens ho hem passat de muerte, hem rigut un munt i hem jalat com deseperats....Encara hem d'anar a Queralbs a buscar l'altre cotxe i tornar, però és igual, anem amb la calma....;P

Un finde entranyable, novament la natura ens dóna el millor, som uns privilegiats, com diu un amic meu....

GRÀCIES, FIERAS, PER LA PACIÈNCIA, ELS RIURES, LES CONFIDÈNCIES, LA PATEJADA, I PER ESPERAR-ME....;P

Resolent temes pendents....

2008-02-23T05:47:00.000-08:00

Finalment, HE TORNAT A ESQUIAR!!!!! Després de 10 ANYETS de no practicar el mal anomenat "esport de pijos", la menda lerenda encara se'n recordava de posar-se els esquis!!! Quina emoció!!! Recordar vells temps quan la familia Roca muntava en aquell destartalat Seat Malaga a les 6 del matí per arribar a Port del Compte a primera hora....Buf! I la mama estudiant anglès al bar, i el papa i el tio Pedro, amb els tirants del barça, aprenent a esquiar mentre les germanes Roca feien el què podien per la muntanya....Quins temps aquells!
Divendres vam pujar a l'apartament de la Laura amb l'Uri (xermanet de la susodicha), el Nitz i la menda. Dissabte no massa d'hora ens vam plantar a Grau Roig, llogar botes i cap a les pistes! La primera va ser una verda amb una cinta transpotadora ( rollo Star Trek!) i la primera baixada...buf, quina vergonya i quina emoció! Però encara me'n recordava d'alguna coseta, tant, que els meus compis d'esquí van decidir pujar-me de grau a la següent baixada....Aquesta penya esquia MOLT però que MOLT bé!!! Jo només veia la Laura baixant amb un estil impecable, l'Uri amb el snow fent virgueries i en Nitz baixant super ràpid sense perdre's cap bony on poder saltar...Per Déu, quina vergonya! On punyeta m'havia fotut?
Després ens vam trobar ( al bar, on si no!) amb el Papa, l'Eli i la Montse, i després de fer-la petar una estoneta CAP ABAIX!Novament, em trobava rodejada de professionals de l'esqui....Intentava seguir les seves S però em resultava impossible girar tant ràpid, així que poc a poc, sempre puc arribar a baix amb els esquis a les espatlles...;P
Més d'una vegada els vaig perdre i tot d'una veia uns pals amunt que em feien senyes des de la cua d'un telecadira...;P
Gràcies, compis, pel dia, pel suport, pels ànims, pel riure, i per la paciència, SOU CUAJANUDOS!!! moltíssimes gràcies!!!

Momento japi al telesilla...Si, Norbi, no porto casc, ja ho sé, però wenu, es que tu ets un professional, xaval!
L'endemà ens vam tornar a aixecar no massa d'hora ( aquesta vegada mea culpa!) i vam anar a fer la ferrata de Racons...molt xula! Amb una panxeta que et fa sentir orgullós de la quota del climbat...i aquesta vegada sense caigues i sense parar ni penjar-me! OE, OE OE OE!!! L'eufòria del momentazo panxeta+graons es va cobrar un important morat al genoll esquerra, però mira, és un record "perecedero" del subido i del, novament, GRAN dia...

Moment japi post ferrata...

Gràcies Laura i Uri per l'acolliment de tot el finde, i per fer-nos sentir com a casa...I a tots, Bert, Norbi, Eli i Montse pel finde, per l'esquiada, per la ferrata, per, novament, un finde inobidable en el qual he resolt un altre dels meus temes pendents (tornar a esquiar), tot i que amb l'emoció del moment n'han sortit molts d'altres...Quan anem a acampar??? ;P

Font Ametllo, 16-02-2008

2008-02-17T04:45:00.000-08:00

Ahir vam anar a escalar a la Font de l'Ametllo, tot i que per la primera foto no ho sembli! Havíem quedat a Vilafranca amb l'Eli, que ens va trucar per dir-nos que s'estava comprant calces, i aprofinat l'avinentesa l'Albert va decidir renovar PER FI la seva roba interior...una mica surrealista però molt i molt divertit, dono fe de que aquests dos tenen bon gust, almenys al meu entendre, per escollir la roba interior...

Vam arribar a la paret a les 11, horari japi...vam començar amb un quartillu (burrada) per escalfar motors, vam continuar amb un Vè (yayos) que comparteix reunió amb el mític 6a de nom desconegut que, algun dia, obrirem...La vam provar, el compi es va donar un cop al genoll però res important, això si, el morat serà considerable....

Eli
Albert

Vam canviar de sector per anar a provar un Vè (de nom desconegut) amb un primer pas maco maco...Vaig aconseguir posar la primera xapa gràcies al suport de l'Eli i l'Albert, que em van aguantar el cul..;P

Nès

El meu objectiu d'ahir era tornar a obrir, i estic super contenta perquè ho vaig aconseguir!!! Em vaig sentir molt còmoda i relativament tranquila mentre obria, no vaig tenir la moto en cap moment, cosa significativa, em fiava gairebé al 100% de l'agarre dels meus gats, i es noten els resultats del climbat! Absolutament satisfeta del dia, eufòrica per les sensacions que vaig tenir, i sobretot per la companyia, que em van animar moltíssim i em van fer agafar confiança...Un plaer escalar amb vosaltres!!!!

Los Japis en la Pedri !!! 9-10 de febrero de 2008

2008-02-09T10:15:00.000-08:00

I por fin...LOS JAPIS FUERON A LA PEDRI!! A más de uno le extrañará que escriba en castellano, en primer lugar disculpad las faltas de ortografía, y en segundo y más importante lugar esto es por mis compis madrileños que tan y ta bien se portaron con nosotros....MUCHISIMAS GRACIAS!

El viernes por la tarde, con los nervios de punta por el timming, partimos de Barcelona, lo raro es que no perdieramos el tren, esta vez fui yo la que se dejó el movil en el coche...el viaje fué muy entretenido, acabamos los 3 en dos asientos...En Atocha, donde por fin podimos fumar, nos esperaba en Gran Panchi, nuestro heroe madrileño, con Irene...por cierto, preciosa la estación de Atocha, las tortuguitas son super chachis!!!!

El piso de la amiga de Pili ( gracias, Pili y Cris, estubimos como reyes!) increible..salimos a cenar con Panchi e Irene, y a dormir pronto que al dia siguiente ibamos, por fin, a La Pedriza....

Nos levantamos super pronto ( algunos más que otros; aunque se diga que las mujeres tardamos más en acicalarnos DOY FE de que no es así....), un poco nerviosos por conocer la Pedri y a la gente de los bloggs...les caeríamos bien? daríamos la talla? ya habíamos avisado que nuestro grado era un poco...escueto...;P

Momento nicotina...

Carlos nos vino a buscar con la Chini, un encanto de mujer....nos encontramos con Palan primero y luego con Fer, Asun, Vlady y Alberto, y tiramos para la Pedriza...la primera imagen, cabras en la Pedriza..nos acordamos de la historia de nuestro queridisimo Dario, cuando nos contó que escalando le cayó una cabra en la cabeza...otro de los peligros de la escalada????

Y empezamos a darle caña..Vlady nos abrió una via para que probaramos eso de la adherencia...un sexto, lo justo pá calentar...Dios, como me costó! Gracias por la paciencia y, sobretodo, por los consejos! Esta gente parecia que andaba por la pared, era cuestión de encontrarle el truquillo, porque cuando te fias de los pies es UN GUSTAZO, señores, andar como spiderman...empezé a fiarme de mis gatos, porque de nada más te podias fiar, ni una mano, señores, ni una mano...y esta gente subiendo con un estilo y una soltura brutal!

Asun Pilla Pilla Vlady

Panchi Palan

Albert Pitu

Asun y Albert

Nuestros compis madrileños estubieron todo el dia animandonos y aconsejandonos, un autentico lujo, Cris hasta tuvo clases individuales con Palan! Vlady, muy poco realista con nuestras posibilidades ( almenos las mias) nos abrió un 6b de regletilla que probamos...evidentmente, a mi esa via me superó, però admito que me encantó, faltó técnica, fuerza, posición y adherencia, pero sobró actitud! La via era xunguilla pá mis logros, pero realmente bonita..ver como Vlady, Asun y Palan "danzaban" por esa via era un espectáculo brutal, compis, brutal...

Me llevo un muy buen recuerdo de la Pedriza, una gran experiencia en adherencia y sobretodo en compañerismo..

Luego, no sé como, convencí a mis japi compis de ir al Prado, y, por fin, pude ver el original de "El Jardin de las Delicias", de El Bosco...un cuadro absolutamente precioso, lleno de simbolismos y color, y en vivo y en directo...un lujazo! Sin desmerecer a Velazquez, Goya, Rubens, Rembrandt, Fra Angelico y mis queridisimos Greco y Caravaggio...Dios, que dia!

Cenamos en un lugar típicamente madrileño ( Burger King...;P), y acabamos los 3 en el sofá ( Cris y yo dormidas, Albert dice que no pero tengo mis dudas...) viendo Mrs. Doubtfire....

Levantarse pronto nuevamente, discusiones matinales ( estoy contigo, Cris, no se que se toma nuestro japi compi por las mañanas para tener esa energia,...), Carlos esperando a la puestra Y PARA PATONES! Habíamos quedado con Palan en el Bar Manolo ( Dios, como hechaba de menos el desayuno en el bar antes de escalar) que vino con Javi, otro fiera...

Nunca, Nunca, pierdas el espíritu Japijapi....

Pedimos, por favor, un sector con agarres para las manos, de esos que los pillas y te da igual ir de primero, sin cuerda o sin gatos....y nos llevaron a Patones, gran sector, grandes vias y un frio del carajo! La primera via durilla, más que nada por el frio, aunque segun Palan el sol llegaba en media hora...De ilusión también se vive...Javi fue el primero en calzarse los gatos, Cris y Carlos le siguieron con la ilusión de encontrar unas manos brutales...y asi fue! El frio nos congelo los pies, y descubrimos gracias a las enseñanzas de nuestro sensei madrileño ( Josep, tu seguirás siendo nuestro sensei catalan...) que ponerse los gatos debajo del polar es un gran invento...Vias muy disfrutonas, muy verticales y bastante largas, con manos y pies...otro gustazo, pero que escalada tan distinta! Nuestros otros compis aparecieron con el sol ( ellos y muchos más!), aunque, por desgracia, no coincidimos en el sector....

Cris Javi

Palan Carlos
Momento descanso, por el plumas de Palan uno se puede hacer a la idea del frio que pegaba...y todavia no habia llegado el sol...

Javi se atrevió con un 7 no sé que, la lástima es que cuando lo hizo la menda estaba pegada a la pared cual lapa y no pudo hacer fotos, pero en el blog de Pitu estan puestas..brutal! Cris se dejo convencer por Palan para probar un 6c, realmente fue grande verlo como lo hacia....

Nuevamente, un dia genial de escalada, nos volviamos para casa muertos de cansancio ( por poco perdemos el tren, estas son algunas de las consequencias negativas del espiritu japijapi...) pero absolutamente felices por las dos jornadas de escalada, pero, sobretodo, por el tiempo compartido con nuestros amigos...

Agradecer, en primer lugar, a Carlos e Irene su dedicación y su tiempo, finalmente cumplimos nuestra promesa de venir a verte, y creo que vamos a repetir...Agradecer también a Chini su buen humor aunque llebara pocas horas dormidas..un placer conocerte!

A mis compis japis, por el finde vivido, como siempre es un lujado y un placer compartir tiempo, risas, amistad y escalada con vosotros...sus quiere...

Finalmente, dar mis muy muy sinceras gracias a Alberto, Asun, Fer, Javi, Palan y Vlady POR TODO, sobretodo por vuestra acogida, por dedicarnos tiempo, por los momentos compartidos, por la experiencia, por los consejos, por las risas, por dos grandes dias de escalada...Muchisimas gracias, un lujazo conoceros, espero poder devolveros una parte en vuestra PROXIMA visita a Barcelona...

Andorra, 2-3 de febrer de 2008

2008-02-03T12:34:00.000-08:00

Super nenas a la font de l'ametllo!! 27/01/08

2008-01-27T10:48:00.000-08:00

Ahir vam anar a escalar amb les Super nenas del climbat, quin nivell!!;P

Vam anar 11 noies, hi havia un feeling espectacular entre totes i veure-les escalar és un autèntic luxe, se n'apren un munt! Moltes gràcies, nenes, pel dia d'escalada "sólo féminas", un vertader plaer!!

Pitu V+, una campeolona!!!

Marina, 6b

Barbara, 6b