Son les 10 del matí, fa un parell d'hores que m'he aixecat i potser tocaria ja el segon cafè i esmorzar. Tinc un peu esguinçat, i em fa una mica de mal. Desperto del "letargo" de 5 dies, ja he passat l'equador de la lesió i veig en canvi d'any més aprop. Quines ganes de començar-lo!! (principalment perquè dilluns torno a caminar!!!).
Em pregunto que m'impulsa a escriure això, i crec que és una espècie de "thanks giving post", potser una reflexió en veu alta de la lliço que he après enguany, any de crisi, que ha estat adonar-me'n de la sort que tinc, i sobretot sentir-me afortunada del que sóc, amb qui estic, i del que tinc.
La sort de la família que tinc (no penjo foto perquè hi ha menors d'edat), de que fem pinya, de que ens recolzem...en sóc conscient, i potser degut a fets que han anat passant encara més. Si,la família és la que et toca, però he tingut molta sort de venir a espetegar a on he vingut a espetegar, jewjewjew....ma germana diu que m'he tornat hermètica, i potser té raó. Una nova reflexió pel 2011, fa una mica de pupilla que la teva anima bessona et digui això.
Durant el 2011 han ocorregut canvis; després de 10 anys he canviat de lloc de treball. Trobo a faltar l'equip antic, però admeto que tinc una flor al cul i he tingut molta sort amb el canvi. Ens esperen temps durs, he d'aprendre a relativitzar encara més les coses però n'hem après molt, amb el canvi!
He pogut fer realitat 3 somnis, d'allò que penses que mai arribaràs a fer, que ho veus complicat, o que no trobes la persona idònea amb qui fer-ho.....Doncs jo ho he fet. I això no té preu....tinc al sort de tenir una parella amb qui compartir-ho, amb qui ser capaç de disfrutar fent coses tant dispars com escalar, jugar a la play o anar en bici....un còmplice, un confident, el millor amic, un gran amant, la meva cordada.....
Grans moments viscuts amb amics, tant dins com fora la muntanya, molts però que molts riures....Posaria 1000 amb tots i cada un dels moments viscuts, des de l'últim dinar amb les families moreu i quer, (i respectius!), el dinar familiar amb platanu inclòs, la última escalada d'esportiva, el dinar amb els compis del curru, la setmana santa fent snou......tants i tants moments!! Poso només 6 fotos, dels primers 6 moments que m'han vingut a la ment....el meeting point a Chamonix, la volta a menorca en bici, el revival del cavall bernat, la Vermicelle, la reentre d'en lor a l'escalada i, com no, el toubkal amb la holandesa errante....
"es de bien nacido, ser agradecido", així que moltíssimes gràcies a tots per ser-hi, per viure-ho amb mi, espero que el 2011 ens porti més moments innolbidables ( o com s'escrigui...)
MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!!!!
