Dissabte, illa diagonal, en norbi em diu "em pillo dilluns i dimarts de vacances i marxem als alps?"
Encara em duren les agulletes del somriure!!!!
Decidim anar als alps suïssos a intentar dos quatre mils, el Alpubhel (4200m) i el Allalinhorn (4027). Els del refugi no ens contesten, així que decidim improvitzar i agafar el full equip (material d'alpinisme i de via llarga) i fer un LVV.
Marxem dissabte a les 7, el viatge és llarg, entre caravana de gent que va a la platja i un cotxe cremat al mig de l'autopista.....en la linia de la improvització, decidim parar a Chamonix, fer una via llarga diumenge (ole ole!) i anar passar a Suïssa al vespre.
Mirem ressenyes ( com mola el full equip..) i triem la Hotel California, màxim 5è, 9 llargs i semiequipada....que resulta ser equipada....Tornar a escalar als alps és com, perdoneu l'expressió, un orgasme....No hem mirat ni la meteo, ens fa un dia d'escandol, ens plantem a peu de paret i tenim una cordada davant que va a ritme de cargol.....fem els dos primers llargs que ja ens posen les piles en l'escalada alpina, ens saltem el 3r i el 4t (l'altre cordada sembla que facin birres a les R...) i ataquem la resta....Via maca, amb algun llarg matojero....em trobo cantant "els amics de les arts" mentre escalo, em sento eufòrica, amb ganes de tralla....
Plaques típicament alpines.....i la Nès amb el premi, la meva hamburguesa de la brasserie, un altre clàssic!!!!
Com que ho portem tot al cotxe, tirem milles cap a Suissa...hem decidit fer l'Allalinhorn, perquè sembla fàcil i no anem aclimatats.....el port de muntanya és ferragós, arribem a les quinientas a Saas Fee, on l'entrada és un pàrking gegant....busquem un càmping, just a l'entrada n'hi ha un, però no accepten tendes....com se'ls acut!!! Sort de la tecnologia....amb el mobil busquem un càmping i en trobem un al poble de sota, però ens costa.....Plantem la tenda a quarts d'onze ( bé, això de plantar la tenda és un dir, tirem la 2 seconds a l'aire....), la dona del camping és molt amable i ens diu no sé què d'uns passis per accedir al bus i al telefèrics...passis? no haurem de pagar? no pot ser....
Ens aixequem a les 6, preparem motxes i esmorzem de peu....en Norbi va a buscar els passis i resulta que el telefèric, el bus i el metro...SON GRATIX!!!!! Nosaltres que pensavem que ens clavarien, perquè si l'Aguille du Midi són 40 euracos, aquí ens hi havia a més a més un metro i la T10 no val.....Brutal!!! una cosa bona que fan aquests suïssos ( que rancis són...)....de 1800m a 3500m GRATIS!!!! UEEEEEE!!!
A les 7 i quart passa el bus fins a Saas Fe, d'allà dos telefèrics que puguen a 3000m i després un metro alpino ( no ho havia vist mai!!!) que ens deixa a 3500m....I d'allà ja veiem el nostre objectiu, la traça i un dia esplèndit ( tenim una flor al cul!!!!!).
El nostre objectiu: Allalinhorn (4027m)
Ens equipem i comencem a caminar....és una estació d'esqui de lo més lleig que he vist mai, però és igual, ens n'anem a fer un 4mil!!! Hi ha gent però no és una romeria.....poc a poc anem seguint traça i pujant, són només 500m de desnivell però amb l'alçada i la manca d'aclimatació es noten.....no és un cim dificil, de fet és un cim per disfrutar......amb unes vistes ESPECTACULARS al Cervino.....
Els últims 100m em costen, hem esmorzat malament i no tiro, hem de parar a menjar.....m'emociono, se m'humitegen els ulls, és brutal estar allà, a punt de fer un 4027, acompanyada d'un gran amic i gran cordada, disfrutant de la neu, de l'entorn, del paisatge, de l'esforç, del sacrifici......
Arribem al cim, ens fem fotos mutues amb uns alemanys......he pujat amb la reflex per probar què tal això de fer alpinisme amb el mamotreto, i com que era fàcil.....la màquina pesa, però val la pena carretejar-la.....Estic eufòrica, em passen tots els mals, el que m'han costat els últims metres....i tot s'esvaeix en un moment, des del cim, envoltada de muntanyes, amb el sol que m'espetega a la cara i em fa sentir viva, i amb una sensació increible de llibertat.....m'abraço a en norbi, cal celebrar cada instant, cada victoria, cada esforç....
Em sento TANT afortunada!!!!La baixada és rapida, anem a ritme, noto que alguna cosa comença a no furular i veig que ja porto hores en alçada, han de començar a sortir els efectes....passem pel costat d'una esquerda que fa un soroll extrany i ens fotem, com qui diu,a correr....
Quan arribem pràcticament a baix, ( hem trigat horeta i escaig a baixar...) noto que em comença a afectar l'alçada, començo amb el mal de cap, i no pivoto del tot.....Arribem al metro i el Norbi em diu de baixar, però cal fer la birra de la victòria, així que li demano cocacola i el mig litre que em foto em recupera una mica....
Un cop a Saas Fee fem una becaineta de 10m, ens ha agafat com un sopor......i cap al camping!!!! Òbviament toca celebració....
Norbi amb la fondue d'herbes que "nos metemos entre pecho y espalda"
Novament cotxe i cap a Chamonix!!! Volem intentar el Montblanc du Tacul l'endemà, però no estem en forma, tenim por de que el dia d'avui ens hagi cansat....en arribar a Chamonix mirem la meteo i es PERFECTA.....decidim posar el despertador a les 5 i decidir aleshores....MALA IDEA, no cal dir-ho....jo l'apago sense ni adonar-me'n, i en Norbi es desperta, dóna la volta i segueix clapant.....
M'acaba pesant una mica no haver-nos aixecat, però no sé si hagués aguantat....la dura vida de l'alpinista...
No se a quina hora ens aixequem....anem a esmorzar a Chamonix i mirem la guia per buscar una via....Le Brevent, via Mikie Mouse, màx, 4c (acerando...), un parell de llargs de 5è. Perfecte.
Ens plantem a peu de via, són 7 llargs crestejant....escalada alpina novament, et fa sentir viu.....ens trobem amb "alejes" que anem equipant, jo empalmo dos llargs de segon matojeros i acabo sense R ( es que no la trobo!!!) i muntant una R resistent amb friends....Li dic a en Norbi que em vagi donant indicacions de si estic equipant bé, sóc novatilla i foto els friends massa endins....
Faig un llarg de Vè amb algun friend que disfruto fins a la sacietat...que maco!!! Recte, d'aquells que et fan concentrar en el què estàs fent, maco de veritat, amb una fisura i algun que altre pas llarg.....arribo a dalt eufòrica, se m'ha fet curt!!! Tinc ganes de més....
El Norbi fa l'últim llarg, amb alejes considerables i falta una xapa....escanya el cargol amb un cordino i decidim abandonar, no és un llarg massa maco i no val la pena jugar-se-la perquè algun fill de sa mare d'ha endut una xapa....en una paret d'adherència on no es pot equipar res.....
Arribem al penúltim telefèric i mengem mentre esperem.....la via d'avui també ha siguit maca, malgrat l'última incidència....i avui no hem d'agafar el cotxe!!!! Un cop a baix anem a Gaillants on se suposa que fan la festa dels guies,però resulta que és l'endemà.....acabem sopant a Chamonix i disfrutant d'un concert improvitzat per uns adolescents ( el bateria té 12 anys!!!) que no ho fan malament, i que ens dóna moltíssima vidilla, com el punt culminant de 4 dies fantàstics....la última cançó que sóna és Hotel California....que curiós....
Dimarts ens aixequem, pleguem veles i a conduir!!!!!
5 dies en els què he recarregat piles com si fossin dues setmanes, disfrutant de cada una de les activitats, rient molt, vivint de l'aventura, improvitzant, aprenent, disfrutant cada minut, obrint els ulls a cada segon de la vida, de l'escalada, de la ruta al cim.....em sento viva quan els ulls se m'humitegen de l'emoció de veure que estic a punt de fer cim, de que el sacrifici i l'esforç tenen recompensa, m'emociono de veure on sóc i el que estic fent, i sobretot, adonant-me'n de que el que faig em fa feliç......em sento viva, em sento feliç, em sento plena....
Citant a una premianenca a la que admiro: " la gent creu que els que fem aquestes activitats no ens estimem la vida.....doncs és al contrari, és perquè ens estimem molt la vida que fem el que fem"
(Esther Sabadell, documental "encordades", transcripció no literal....)
