"prefiero morir de pie que vivir siempre arrodillado..." Emiliano Zapata
diumenge, 24 de maig del 2009
dissabte, 23 de maig del 2009
dissabte, 16 de maig del 2009
dimarts, 12 de maig del 2009
Vilanova d'artifo, grans cracs, maig '09
Vilanova d'artifo: trobada de cracks de l'artificial i, sobretot, molt bon ambient!!!
Arribem divendres a la tarda, ja per començar ens trobem amb la Laura i el Xavi que venen de la Xubascos, després apareix la Ursula ( l'endemà apareixerà la Laura)...Quina alegria veure-us!!! Sopem a l'ermita, plantem la tenda i a clapar, fa bona nit i de temperatura s'està molt bé, hi comença a haver-hi ambientillu, quina gran idea venir aqui!!!
L'endemà arribem la resta: Norb, Cheff, Patt, Pep, Laura, Olga i Montse, i ens distribuim. El Norb i en Seb van a desequipat, la resta a equipat.
Per sorpresa nostra, les 5 nenes estem juntes. L'harem, segons en Jaume. Anem cap a la roca ( no recordo mai els noms...dels arcs??? del contrafort??? wenu, que hi sabria arribar encara que no em sàpiga el nom!!!!) i comencem a equipar-nos. En Jaume ens comença a explicar les postures "comodes" ( me parto y me mondo amb això de còmodes...), comencem a practicar "pedddaling" i "la grulla" ( versió maresmenca de la cigonya, perqué som aixi, els maresmencs, innovant...). La Patt ve imparable i comença a obrir vies, jo darrera de segon, mentre les altres 3 ( sobretot dues...) no paren de xerrar.....la força se'ls en va per la boca!!
En Jaume té una paciència de Sant amb nosaltres, igual que la Nuria, que està amb la MJ i els valencians.....
Laura i Jaume i el equipo Valencià+MJ
Olga intentant arribar a la paret i panoràmica de les vies amb xorissets
Havent dinat, toca més desplom. Hi ha una via amb les cintes posades, les xapes em semblen aprop, així que m'aventuro....Vaig fent, no domino la grulla encara i em canso, però vaig fent...la fifi és un autèntic "quitamiedos", quanta raó tenia el "sensei" Jaume....;P
Acabo i sento la felicitació dels companys, estic exultant, no creia que fos capaç de fer això!!!!! Estic radiant d'orgull mio-conmigo-mimma, només falta el cigarrillu a peu de via....!!!
seqüència de la menda obrint, estic molt orgullosa de mi!!!
La Olga comença a obrir una via però la perd l'actitud del "no puc", així que baixa a mitges no perquè no pugui, sino perquè el seu cap no la deixa....Convencem a la Patt, la fieresilla Patt, peruqè l'acabi, en Jaume està vago despres de dinar.....
I acabem el taller amb un somriure d'orgull enorme, anem cap al Cirera a fer un got i després cap a l'ermita. Em quedo amb una gran satisfacció, per tot el què he après, per la gent amb la que he compartit, pels GRANS mestres que he tingut i pels riures.....ah! i per la feina feta, no fotem!
A la nit ens acostem al sorteig i al documental de l'Esther i el Pelut....quan comencen la retransmissio li dic al Pep " aquesta gent està malalta" i ell es posa a riure, ho dic en veu baixa, claru ta......i acte seguit, en el propi video, el propi pelut diu que s'ha d'estar malalt per fer la via....tremendo! El video m'emociona, tanta paret, tants coneixements, tantes sensacions, tanta tantíssima tècnica i compenetració......me'n vaig a mumi donant-ho voltes, el video m'ha colpit una mica.....
Segon dia: ens aixequem amb presses, algunes som japilowers i no saviem que s'havia quedat a 2/4 de 9....esmorzem ràpid, endrecem ràpid, hi ha nervis, com si arribessim tard al cole....finalment, aconseguim engegar cap al taller d'autorescat...I aconseguim arribar a peu de paret on farem les pràctiques. Està tot equipat i hi ha cordes, avui tenim en Jordi, en Pep i en Jaume que repite sense "nenas", està tristot, pobre...
Comencem a fer les maniobres, jo ho sento però m'atabalo, cal practicar, li comento a en Jordi i em diu d'un lloc a montserrat que ell ha equipat per fer pràctiques, gràcies company! no dubtis que hi anirem! El nus de pescador???mariner??? em té traumatitzada...fem rappels amb el comany a l'esquena, practiquem una i altre vegada el bloqueig, maxards....quan acabem, matxaco a en Jordi a preguntes, això de la big wall em crida l'atenció, i amb una paciència de sant em va explicant com ho fan...per sort a la tàpia del cantó hi ha gent escalant i ho puc veure in situ....
Norbi i MeriJou i Albert i Sebas fent el ràppel amb el company ferit
En Pep, la Silvia i la menda a punt de fer el ràppel...La Silvia és una "pofessional" i porta el collarin i tot perquè sigui més real....
Gran idea la d'anar a Vilanova, gran gran idea....retrobaments amb gent que feia temps que no veia, bon ambient, i per sobre de tot, grans ensenyaments, a nivell tècnic i sobretot humà.....Gràcies a tots els que feu possibles Vilanova d'Artifo, per la paciència, per la dedicació, pels riures, pels coneixements, per la humilitat i per encoratjar-nos sempre amb un somriure als llavis....moltíssimes gracies!
Evocant a un gran mestre: "salut i tàpia"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)