A grans trets: no estavem preparats per la Matagalls!!! L'organització és MOLT I MOLT BONA, però massa gent, un ritme de sortida inhumà, mobils sonant, gent parlant a crits, bastons i peus que t'adelanten, dolor físic, son, cansament....però caminar en bona companyia
no té preu!!! al final 45 km, 11 hores de pateo i un desnivell acumulat segons el GPS d'uns 1000m de pujada i 1600 de baixada, no està mal....;)
Felicitats Norbi, Patt, Sebas i als de Cordada, que espero que l'hagueu acabat!!!
Be, la Matagalls en fotos, i les últimes son la progressió en les nostres cares del pas de la Matagalls...;P
no té preu!!! al final 45 km, 11 hores de pateo i un desnivell acumulat segons el GPS d'uns 1000m de pujada i 1600 de baixada, no està mal....;)
Felicitats Norbi, Patt, Sebas i als de Cordada, que espero que l'hagueu acabat!!!
Be, la Matagalls en fotos, i les últimes son la progressió en les nostres cares del pas de la Matagalls...;P
La previa: plaça Joanic, estavem eufòrics!!!
L'espera es fa eterna, nosaltres sortim a les 7 i la veritat és que ens posem nerviosos
La nostra hora de sortida:18:58h!!! fa gairebé 24 hores...Veiem Montserrat al fons, però encara tenim esperança, malgrat no les tenim totes....el ritme de sortida es brutal, molt i molt alt, i el seguim durant vint i pico km, una barbaritat.....
I el millor, la Matagalls en cares!!!:
les cares de la sortida....de nervis!!
primer avituallament, km 22.4, estem eufòrics!!!
Pas de control, 36km, estem de bon humor però estem cascats....
Avituallament St Llorencç, km 45, segons el cartell falten 38,1km per Montserrat, però havent-hi la A2.....acabem de prendre la decisió de plegar veles
La cara de l'abandonament....no ta mal! estem esperant l'autobus, ja ens hem refredat, en Bert té els turmells cascadíssims i jo els genolls, en la variedad está la calidad....
Bé, no estavem preparats per això, no ho repetirem perquè no ens ha convençut, bé, no repetirem la matagalls, la Premià-Montserrat (68km) està a l'aiguera....;P
Ens ha sabut greu abandonar, estem cascats però amb dopping, genolleres...potser podem arribar més enllà però, : val la pena lesionar-se????? i el més important: en tenim ganes d'arribar????
no, no estem motivats, pleguem veles amb la frustració de l'abandonament però orgullosos del que hem fet i, sobretot, perquè hem rigut un munt....més val estar de bon humor!!!!
Gracies, Bert, per tot.....ets un sol!