I aqui estem! a punt d'emprendre el nostre viatge, després de que em clavin 6 EUROS!!!! per un paquet de Marlboro...50 peles cada cigarro, a preu d'or!!! La Eli i en Bert encara riuen....
Tenim 1000 metrillus de desnivell fins a Carança, són quarts de dues però no tenim gens de pressa....
E+B intentant fer foc ( ho van aconseguir) i la prova física del meu PRIMER VIVAC!!! I NO SERÀ L'ÚLTIM!"!!
Vam arribar cap a les 7, vam trobar un lloc per plantar la tenda ( por si aca) i ens vam fer el sopar. La gran desil·lusió va ser no poder prendre una cocacoleta al refu, que només és guardat a l'estiu.....l'esperit sibarita encara hi era present...La meva primera nit de vivac!!! dormir amb el cel increiblement estrellat, aixecar-se ( bé, despertar-se...) amb la sortida del sol i el sac glaçat i com un turronet...quina gran experiència! I a sobre, AMB CAFÈ AMB LLET!!! Ep, que el material el duiem a l'esquena, eh? res d'esmorzar a refus!!!
Les cares de bon matí són èpiques!!!!
Camí al Coll de la Geganta ens trobem una cabana indicada al mapa que és un luxe, en Condottiere i jo ens quedem amb ganes de quedar-nos-hi però l'Eli ens treu aviat del nostre moment "marmota" i continuem tirant...el camí va pujant poc a poc, es deixa fer, però l'arribada al Coll és dura, salvem més desnivell en pocs metres i ens cremem la cara i els braços....decidim no baixar a Ulldeter perquè és factible carenejar l'endemà, i ens costa Déu i ajut posar-nos d'acord per plantar la tenda...al final ho fem en un lloc amb desnivell, i passem una nit divertida...a mitja nit la eli decideix sortir a fer vivac perquè estem enxovats i el que era un tobogan es converteix en una pista de gel cap al fons de la tenda...
El Condottiere és el primer en aixecar-se cada matí, SEMBLA INCREIBLE!!!! Ens passem dues hores desfent neu, una nova experiència! Esmorzem amb un paisatge increible i un dia fantàstic, enllestim i sortim cap al Bastiments....
I, finalment, HE FET EL BASTIMENTS!! Pendent massa vegades, quina il·lusió!I a més els 3 hem quedat tremendus a la foto, eh? Continuem carenejant, després del Bastiments i carenejant fem el Pic del Freser, el Pic de l'Infern, el Pic dels Gorgs i el Pic inferior de la Vaca, 5 pics en un sol dia, és increible, a més el paisatge i el camí són IDEALS DE LA MUERTE!!!( frase UT!!!)..L'experiència és absolutament recomenable perquè és tot és preciós....
Cami al Pic de Freser
Cami al pic de l'infern
Albert tirant la motxilla...
Arribem al Coll de Carança i cap avall, la idea és arribar a l'Estany de Carança però ens trobem amb neu molt tova que en molts trams ens cobreix fins a la cintura, ens cansem un munt per fer pocs metres, les botes se'ns han mullat i el Condottiere es dedica a tirar la motxilla per les pendents per no haver de carretejar-la....arribem a una casa feta de pedres i tenim clar que hem de parar, plantem la tenda, ens canviem, i fem el sopar envoltats de neu i muntanyes i amb un sentiment d'independència brutal....i caminant amb mitjons per les pedres, a vegades som un autèntic espectacle....estic molt cansada, així que a les 9 ja sóc a la tenda....
Arribara al refu de Carança...ja queda menys!
Thoes i Pàrking de Carança
13 comentaris:
Que xules les fotikos, GRACIES ELI i AGNÈS per aquests dies tant espectaculars. I dic el mateix que l'Agnès gracies per aguantar-me en els moments més dificils de l'excursió. Sou les millors.
ELI pel que he vist seràs una bona guia de Muntanya.
AGNES ets la millor compi de cami i de CORDADA que he tingut mai.
Una abraçada i un peto a lea dues, espero que no sigui la última excursió que fem plegats.
fdo. BERT
Nen, has vist el mapa??? M'ho he currat!!! ja ja ja!!
Moltes gràcies, tremendu, ja són molts pics, moltes vies i algun que altre somni complert,moltes gràcies, tu també ets el millor compi que he tingut!!!!
I aviat...la Pica!!!I a més a més amb els madelmans!!! Quina il·lusió continuar compartint muntanya amb vosaltres, un autèntic privilegi estar aprenent de les vostres experiències i un vertader honor que compteu amb mi tot i ser una "todtuguita"...
Petons mil, wapus!!!
Pateada, vivac, desnivel, nieve... qué bien lo pasamos en el monte, ¿eh?
Bss
Hola Fer!!!
Como ves estamos activos! Pues si, fue una pasada, todavia me dura el subidón!! Fue increible!!!
y tu que tal? que estás haciendo, campeolon?
besos!
Ole!!!
Si, si, hi ha una gran alpinista i escaladora amb voluntat, felicitats pel teu vivac i la ruta... Quim
QUIM!!!
quina il·lusió!!! Xaval, tenim un sopar de despedida pendent, que et trobem a faltar!!!!
Què tal tot?
Això de "gran" alpinista....millor deixem-ho en "intento de", però amb moltes ganes i força!!!
petons!!! ;P
Jolin! Viendo esas fotos me dan ganas de patear a mi y todo!
Que campeones que sois!!
Un beso
EP! te cojo la palabra, hay algun que otro pateillo pendiente por el maresme...;P
Acuerdate de la emoción que tuvimos en el Gra de Fajol...nif nif...
Esta pitu guena! ja ja ja!
Por partes:
Hola Fer cuanto tiempo sin saber de vosotros, espero que esteis bien i que sigais apretando. 1 abrazo
Quim, et trovem a faltar a CLIMBAT, segur que tu no troves a faltar a Climbat. TEnim un sopar penent com diu Agnès i em d'anar a escalar tots junts algun dia QUE lo sepas.
Cris, tu siempre estás invitada a pasear / trekinear / carenear / escalar / .... con nosotros y lo sabes.
A ver si te animas.
Jooo i a mi no em felicitas Quim, ets un soso
Si, Quim, felicita'l perquè està fet un toro, xaval! Actitud SUPER positiva, t'obre el que vulguis...l'hauries d'haver vist ahir!
a veure si quedem i veus com ha evolucionat un dels teus "pollitos", ja ja ja!!!
Hola xavales, aqui alias "Rosita" osea la princesss, ja se q 1mica tard, però per fi he aconseguit veure las fotillos, son supergenials con els meus compis vivaqueros, i com q he vist q aqui no eskatiment d floretes, dons q sou uns solets superguais. kisssitos Eli'
Publica un comentari a l'entrada