diumenge, 28 de juny del 2009

Via Doc.Anton R, 135m, V, nova aventura de la cordada Argelaguet Roca!!!!


"estoy, que rompo por aquí, que rompo por allá....."

Si, si, estem que "rumpem"!!!! Diumenge decidim tornar a probar sort a Montserrat però al sector de gorros, i trobem unes vies facilones a la Magdalena Superior....Ben equipades, amb només dos llargs de més grau (màx. V, obligat IVart, se suposa que hi havia un Ao però no l'hem vist...) i la resta facilona facilona, ideal per novatus com nosaltres.....;)
La idea era millorar el timming de les reunions, i així hi hem fet!!! Via, repeteixo, molt fàcil, però amb unes vistres brutals, hem disfrutat moltíssim, i a l'arribar a dalt....sorpresa! una panoràmica que fa caure de cul.....BRUTAL!
Hem decidit que farem la via del costat, també facil amb 3 passos d'Ae1, a veure què tal se'ns dona....ens ha semblat molt xula, i la veritat, tenim ganes de tornar-hi per tornar a disfrutar com avui....Jo l'hagués fet avui mateix, de l'eufòria....;)
Hem baixat pel camí de Sant Miquel, novament un paratge brutal ( ja més freqüentat, aixo si!), un camí maco ideal per arrodonir el dia, que la veritat, ha estat perfecte...
I, per posar la "guinda", ens hem trobat al Josep i a l'Edu!!!!!
SI ja ho deia jo, ja, aquest matí quan he pillat TOTS els semàfors de Premià a Barcelona en verd, ja ho deia que seria un dia perfecte i rodó.....
MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Compi, per l'esforç, l'entrega, i sobretot la capacitat de superació que has demostrat en els últims dies, ets un valent, un autèntic "guerrero", campeolon...."quien te ha visto y quien te ve".......;)
ah! per cert, i que sapigueu que m'ha tornat a amenitzar el ràppel, avui ha tocat una meravellosa imitació del Mikel Jackson.....TREMENDISSIMA!!!!




El tros del diedre es el més "complicat" de la via, però està molt (massa??) ben assegurat




Empalmem el primer i el segon llarg, són vies d'iniciació que comencen amb III, ens permetem el "luxe" de fer-ho....;)



foto artistica!



I el premi.....no és un autèntic luxe, sort i privilegi poder contemplar això?????


El nostre estimadíssim Cavall, que ens protegeix sempre....



Novament tinc el privilegi de sentir-me molt viva, per l'entorn, per l'escalada, per la meva cordada, i sentir la sort que tinc de viure la vida que estic visquent.....Dies com avui són una autèntica font d'energia.....gràcies, Bert....;)


http://picasaweb.google.com/nesona/ViaDocAntonR28609MagdalenaSuperior#

1 comentari:

Lau ha dit...

Guau nena... vaya vistes hi havia des de dalt no?
I dius que és facileta?

És que a mi Montserrat encara em fa massa respecte com per ficar-me en una clàssica...

si si nois... és ben certa l'afirmació: Esteu que Rumpeu!

Petonets!