diumenge, 25 d’agost de 2013

speak climbing, via de la nuria, montserrat (24/8/2013)

Segon intent: la setmana passada intentem anar a escalar amb el Sebas i em torno a torçar el peu abans d'arribar al Monestir....com que ja ens havíem fet a la idea de fer una via fàcil a Montserrat, dissabte els 3 magnificos tornem a provavr-ho, i després de donar una mica de voltes per trobar el peu de via, arribem a la Via de la Nuria, oberta el 2010. Decidim empalmar llargs per la facilitat de la via i perquè es pot...i descobrim una nova manera d'escalar: SPEAK CLIMBING, que només es pot fer en cordades de 3 i consisteix en escalar cascant amb el compi de coses tant diverses com impressió 3D o projectes de futur....
Animeu-vos, es tracta de buscar una via fàcil fàcil, bons amics ( imprescindible) i a cascar!!!

Norbi i Sebas arribant a la primera R, exposant clarament la nova modalitat d'escalada: speak climbing!!

Arribar al cim a Montserrat és sempre motiu de felicitat!!!

divendres, 23 d’agost de 2013

dissabte, 18 d’agost de 2012

Escapada als Alps, agost 2012


Dissabte, illa diagonal, en norbi em diu "em pillo dilluns i dimarts de vacances i marxem als alps?"
Encara em duren les agulletes del somriure!!!! 
Decidim anar als alps suïssos a intentar dos quatre mils, el Alpubhel (4200m) i el Allalinhorn (4027). Els del refugi no ens contesten, així que decidim improvitzar i agafar el full equip (material d'alpinisme i de via llarga) i fer un LVV.
Marxem dissabte a les 7, el viatge és llarg, entre caravana de gent que va a la platja i un cotxe cremat al mig de l'autopista.....en la linia de la improvització, decidim parar a Chamonix, fer una via llarga diumenge (ole ole!) i anar passar a Suïssa al vespre.
Mirem ressenyes ( com mola el full equip..) i triem la Hotel California, màxim 5è, 9 llargs i semiequipada....que resulta ser equipada....Tornar a escalar als alps és com, perdoneu l'expressió, un orgasme....No hem mirat ni la meteo, ens fa un dia d'escandol, ens plantem a peu de paret i tenim una cordada davant que va a ritme de cargol.....fem els dos primers llargs que ja ens posen les piles en l'escalada alpina, ens saltem el 3r i el 4t (l'altre cordada sembla que facin birres a les R...) i ataquem la resta....Via maca, amb algun llarg matojero....em trobo cantant "els amics de les arts" mentre escalo, em sento eufòrica, amb ganes de tralla....
 
 Plaques típicament alpines.....i la Nès amb el premi, la meva hamburguesa de la brasserie, un altre clàssic!!!!

Com que ho portem tot al cotxe, tirem milles cap a Suissa...hem decidit fer l'Allalinhorn, perquè sembla fàcil i no anem aclimatats.....el port de muntanya és ferragós, arribem a les quinientas a Saas Fee, on l'entrada és un pàrking gegant....busquem un càmping, just a l'entrada n'hi ha un, però no accepten tendes....com se'ls acut!!! Sort de la tecnologia....amb el mobil busquem un càmping i en trobem un al poble de sota, però ens costa.....Plantem la tenda a quarts d'onze ( bé, això de plantar la tenda és un dir, tirem la 2 seconds a l'aire....), la dona del camping és molt amable i ens diu no sé què d'uns passis per accedir al bus i al telefèrics...passis? no haurem de pagar? no pot ser....
Ens aixequem a les 6, preparem motxes i esmorzem de peu....en Norbi va a buscar els passis i resulta que el telefèric, el bus i el metro...SON GRATIX!!!!! Nosaltres que pensavem que ens clavarien, perquè si l'Aguille du Midi són 40 euracos, aquí ens hi havia a més a més un metro i la T10 no val.....Brutal!!! una cosa bona que fan aquests suïssos ( que rancis són...)....de 1800m a 3500m GRATIS!!!! UEEEEEE!!!
A les 7 i quart passa el bus fins a Saas Fe, d'allà dos telefèrics que puguen a 3000m i després un metro alpino ( no ho havia vist mai!!!) que ens deixa a 3500m....I d'allà ja veiem el nostre objectiu, la traça i un dia esplèndit ( tenim una flor al cul!!!!!).
 El nostre objectiu: Allalinhorn (4027m)

Ens equipem i comencem a caminar....és una estació d'esqui de lo més lleig que he vist mai, però és igual, ens n'anem a fer un 4mil!!! Hi ha gent però no és una romeria.....poc a poc anem seguint traça i pujant, són només 500m de desnivell però amb l'alçada i la manca d'aclimatació es noten.....no és un cim dificil, de fet és un cim per disfrutar......amb unes vistes ESPECTACULARS al Cervino.....
Els últims 100m em costen, hem esmorzat malament i no tiro, hem de parar a menjar.....m'emociono, se m'humitegen els ulls, és brutal estar allà, a punt de fer un 4027, acompanyada d'un gran amic i gran cordada, disfrutant de la neu, de l'entorn, del paisatge, de l'esforç, del sacrifici......
Arribem al cim, ens fem fotos mutues amb uns alemanys......he pujat amb la reflex per probar què tal això de fer alpinisme amb el mamotreto, i com que era fàcil.....la màquina pesa, però val la pena carretejar-la.....Estic eufòrica, em passen tots els mals, el que m'han costat els últims metres....i tot s'esvaeix en un moment, des del cim, envoltada de muntanyes, amb el sol que m'espetega a la cara i em fa sentir viva, i amb una sensació increible de llibertat.....m'abraço a en norbi, cal celebrar cada instant, cada victoria, cada esforç....
Em sento TANT afortunada!!!!La baixada és rapida, anem a ritme, noto que alguna cosa comença a no furular i veig que ja porto hores en alçada, han de començar a sortir els efectes....passem pel costat d'una esquerda que fa un soroll extrany i ens fotem, com qui diu,a correr....
Quan arribem pràcticament a baix, ( hem trigat horeta i escaig a baixar...) noto que em comença a afectar l'alçada, començo amb el mal de cap, i no pivoto del tot.....Arribem al metro i el Norbi em diu de baixar, però cal fer la birra de la victòria, així que li demano cocacola i el mig litre que em foto em recupera una mica....
Un cop a Saas Fee fem una becaineta de 10m, ens ha agafat com un sopor......i cap al camping!!!! Òbviament toca celebració....

Norbi amb la fondue d'herbes que "nos metemos entre pecho y espalda"

Novament cotxe i cap a Chamonix!!! Volem intentar el Montblanc du Tacul l'endemà, però no estem en forma, tenim por de que el dia d'avui ens hagi cansat....en arribar a Chamonix mirem la meteo i es PERFECTA.....decidim posar el despertador a les 5 i decidir aleshores....MALA IDEA, no cal dir-ho....jo l'apago sense ni adonar-me'n, i en Norbi es desperta, dóna la volta i segueix clapant.....
M'acaba pesant una mica no haver-nos aixecat, però no sé si hagués aguantat....la dura vida de l'alpinista...
No se a quina hora ens aixequem....anem a esmorzar a Chamonix i mirem la guia per buscar una via....Le Brevent, via Mikie Mouse, màx, 4c (acerando...), un parell de llargs de 5è. Perfecte.
Ens plantem a peu de via, són 7 llargs crestejant....escalada alpina novament, et fa sentir viu.....ens trobem amb "alejes" que anem equipant, jo empalmo dos llargs de segon matojeros i acabo sense R ( es que no la trobo!!!) i muntant una R resistent amb friends....Li dic a en Norbi que em vagi donant indicacions de si estic equipant bé, sóc novatilla i foto els friends massa endins....
Faig un llarg de Vè amb algun friend que disfruto fins a la sacietat...que maco!!! Recte, d'aquells que et fan concentrar en el què estàs fent, maco de veritat, amb una fisura i algun que altre pas llarg.....arribo a dalt eufòrica, se m'ha fet curt!!! Tinc ganes de més....
El Norbi fa l'últim llarg, amb alejes considerables i falta una xapa....escanya el cargol amb un cordino i decidim abandonar, no és un llarg massa maco i no val la pena jugar-se-la perquè algun fill de sa mare d'ha endut una xapa....en una paret d'adherència on no es pot equipar res.....
Arribem al penúltim telefèric i mengem mentre esperem.....la via d'avui també ha siguit maca, malgrat l'última incidència....i avui no hem d'agafar el cotxe!!!! Un cop a baix anem a Gaillants on se suposa que fan la festa dels guies,però resulta que és l'endemà.....acabem sopant a Chamonix i disfrutant d'un concert improvitzat per uns adolescents ( el bateria té 12 anys!!!) que no ho fan malament, i que ens dóna moltíssima vidilla, com el punt culminant de 4 dies fantàstics....la última cançó que sóna és Hotel California....que curiós....

Dimarts ens aixequem, pleguem veles i a conduir!!!!!

5 dies en els què he recarregat piles com si fossin dues setmanes, disfrutant de cada una de les activitats, rient molt, vivint de l'aventura, improvitzant, aprenent, disfrutant cada minut, obrint els ulls a cada segon de la vida, de l'escalada, de la ruta al cim.....em sento viva quan els ulls se m'humitegen de l'emoció de veure que estic a punt de fer cim, de que el sacrifici i l'esforç tenen recompensa, m'emociono de veure on sóc i el que estic fent, i sobretot, adonant-me'n de que el que faig em fa feliç......em sento viva, em sento feliç, em sento plena....
Citant a una premianenca a la que admiro: " la gent creu que els que fem aquestes activitats no ens estimem la vida.....doncs és al contrari, és perquè ens estimem molt la vida que fem el que fem"
(Esther Sabadell, documental "encordades", transcripció no literal....)



divendres, 13 de juliol de 2012

canvis, projectes, lliçons....

etapa de canvis, projectes i lliçons......
tenia la sensació de que m'estava deixant portar ( com una dona veloç...), que baixava per un riu amb una barqueta inflable i sense més emoció que veure, de tant en tant, un peix saltar.....
i vaig decidir actuar....i canviar la situació....no portem la sort incorporada als gens, la fem nostre quan prenem decisions, quan decidim acostar-nos a la riba del riu, deixar la barqueta i endinsar-nos al bosc sense saber cap on anem......
Prendre decisions comporta riscos i conseqüències, però això no ha de ser necessàriament negatiu......sortir del "legargo" de deixar-se portar requereix valentia, requereix determinació, requereix coratge.....i se n'obté una sensació d'allibertament enorme, la mateixa que quan omples els pulmons fins al fons i deixes anar l'aire.....però a mi, personalment, em fa una mica de por.....enfrontar-me a la soledat m'aterra....la seguretat, encara que fictícia, d'allò conegut, del que anomeno la meva "zona de confort", m'equilibra, però impedeix que em plantegi les coses, que vulgui innovar, que vulgui crear, que vulgui conèixer.....que no sigui la que jo vull ser, la que sóc en escència, sinó una espècie d'agnès descafeïnada amotllada a una rutina......
I prenent decisions valentes he retrobat la meva escència, la meva alegria.....el mirall al que evitava mirar-me ara em torna un somriure, uns ulls il·luminats, recordant-me el que m'ha reportat aquesta llibertat retrobada, aquests moments de pau immensa asseguda en un coll d'aigüestortes, aquesta sensació d'immensa tranquil·litat asseguda en una parc amb un llibre a les mans, aquesta incredulitat en veure de que estic somrient sense adonar-me'n.......
 Queda molt encara per caminar.....em queden pors a les que enfrontar-me, defectes per acceptar, virtuds per potenciar, experiències per viure, gent per conèixer, coses per aprendre, muntanyes per pujar, reptes per assolir, dimonis als que vèncer.......i no serà fàcil, ho sé.....però com sempre dic: "sin sufrimiento no hay victoria".....




dilluns, 11 d’abril de 2011

dijous, 30 de desembre de 2010

reflexió anual.....by mafinès

Son les 10 del matí, fa un parell d'hores que m'he aixecat i potser tocaria ja el segon cafè i esmorzar. Tinc un peu esguinçat, i em fa una mica de mal. Desperto del "letargo" de 5 dies, ja he passat l'equador de la lesió i veig en canvi d'any més aprop. Quines ganes de començar-lo!! (principalment perquè dilluns torno a caminar!!!).


Em pregunto que m'impulsa a escriure això, i crec que és una espècie de "thanks giving post", potser una reflexió en veu alta de la lliço que he après enguany, any de crisi, que ha estat adonar-me'n de la sort que tinc, i sobretot sentir-me afortunada del que sóc, amb qui estic, i del que tinc.


La sort de la família que tinc (no penjo foto perquè hi ha menors d'edat), de que fem pinya, de que ens recolzem...en sóc conscient, i potser degut a fets que han anat passant encara més. Si,la família és la que et toca, però he tingut molta sort de venir a espetegar a on he vingut a espetegar, jewjewjew....ma germana diu que m'he tornat hermètica, i potser té raó. Una nova reflexió pel 2011, fa una mica de pupilla que la teva anima bessona et digui això.


Durant el 2011 han ocorregut canvis; després de 10 anys he canviat de lloc de treball. Trobo a faltar l'equip antic, però admeto que tinc una flor al cul i he tingut molta sort amb el canvi. Ens esperen temps durs, he d'aprendre a relativitzar encara més les coses però n'hem après molt, amb el canvi!


He pogut fer realitat 3 somnis, d'allò que penses que mai arribaràs a fer, que ho veus complicat, o que no trobes la persona idònea amb qui fer-ho.....Doncs jo ho he fet. I això no té preu....tinc al sort de tenir una parella amb qui compartir-ho, amb qui ser capaç de disfrutar fent coses tant dispars com escalar, jugar a la play o anar en bici....un còmplice, un confident, el millor amic, un gran amant, la meva cordada.....


Grans moments viscuts amb amics, tant dins com fora la muntanya, molts però que molts riures....Posaria 1000 amb tots i cada un dels moments viscuts, des de l'últim dinar amb les families moreu i quer, (i respectius!), el dinar familiar amb platanu inclòs, la última escalada d'esportiva, el dinar amb els compis del curru, la setmana santa fent snou......tants i tants moments!! Poso només 6 fotos, dels primers 6 moments que m'han vingut a la ment....el meeting point a Chamonix, la volta a menorca en bici, el revival del cavall bernat, la Vermicelle, la reentre d'en lor a l'escalada i, com no, el toubkal amb la holandesa errante....

"es de bien nacido, ser agradecido", així que moltíssimes gràcies a tots per ser-hi, per viure-ho amb mi, espero que el 2011 ens porti més moments innolbidables ( o com s'escrigui...)

MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!!!!