Finalment, EL CIM DE CATALUNYA!!! Després d'una intentona fallida al juny, el NDUT (madelmans+japis) vam aconseguir, amb moltíssima calma, l'objectiu!!!
La bandera, que no es veu massa, és per patrocinar el meu poble, PREMIÀ DE MAR, i la idea és anar fent cims reivindicant el MARESME LLIURE I TROPICAL i la REPÚBLICA INDEPENDENT DE PREMIÀ DE MAR!!!!
Divendres ens trobem a Tremp (aquí la menda venia de fer una ruta a Gavarnie - vease post següent) i em vaig tirar no se quantes hores al cotxe per trobar-me amb els perles...quina il·lusio! Arribàvem al pàrking de la Pica a les quinientas i anavem a mumi a les quinientas+1, o sigui que l'endemà, per desesperació d'en Norbi, el timming anava una mica descontrolat....però el dia es va aixecar "tupendu", sortiem a quarts de nou i les cares eren d'eufòria, segurs de que triumfaríem....i Bingo!
El mocador al cap és perquè duia uns quants dies sense dutxa i els "pelus" eren apoteòsics....;P Anem pujant xino xano nari nant, xerrant i disfrutant del paisatge...a la tartera el camí està marcat (quin descans!) però tira amunt, em costa una mica però després de 5 dies patejant les cames aguanten.....
La volta per darrera és MATADORA, 100 m de baixada i 300 de pujada que ens maten a tots 4, amb pàjara inclosa, així que abans de fer cim ( a les quinientas, al ritme..) prenem el sol i tot...Fa un dis espectacular!
Sembla que parem molt, i és veritat, però quan portes ja unes quantes horetes és necessari anar "repostant", osti, que això és cansat...
I, finalment, FEM CIM!!! Creiem que som els últims, però no! N'hi ha que van més tard que nosaltres!! La llàstima d'aquests cims és que has de tornar a baixar i és llarg, així que sempre has d'anar amb el coet al cul i no et deixa disfrutar de les vistes...com que el ritme és japi, ens ho prenem amb calma i fins i tot alguns fan la bacaina...jo, mentrestant, em permeto el luxe de fumar i m'estic una bona estona empapant-me de paisatge, sol, cel, sensacions i recordant la Pitufa...d'alguna manera, ella és amb mi al cim.....
Estic absolutament orgullosa de ser aquí dalt, la pau, la calma, estar per sobre les muntanyes amb 3 GRANS amics, l'esforç....aprenc cada dia d'aquest nou món que he descobert i que em fa tant feliç!
Aíxí que als que llegiu això us deixo amb algunes "joies".....
Gràcies, nens, per la paciència, els riures, les converses...però m'ha faltat l'homenaje!!!( entrecot al roquefort!)
Ah! això de fer cims té una altra part oculta, que és dormir a qualsevol lloc....i a vegades hem de dormir en els llocs més insospitats, ja ja ja!!!
