dissabte, 14 de juliol del 2012

divendres, 13 de juliol del 2012

canvis, projectes, lliçons....

etapa de canvis, projectes i lliçons......
tenia la sensació de que m'estava deixant portar ( com una dona veloç...), que baixava per un riu amb una barqueta inflable i sense més emoció que veure, de tant en tant, un peix saltar.....
i vaig decidir actuar....i canviar la situació....no portem la sort incorporada als gens, la fem nostre quan prenem decisions, quan decidim acostar-nos a la riba del riu, deixar la barqueta i endinsar-nos al bosc sense saber cap on anem......
Prendre decisions comporta riscos i conseqüències, però això no ha de ser necessàriament negatiu......sortir del "legargo" de deixar-se portar requereix valentia, requereix determinació, requereix coratge.....i se n'obté una sensació d'allibertament enorme, la mateixa que quan omples els pulmons fins al fons i deixes anar l'aire.....però a mi, personalment, em fa una mica de por.....enfrontar-me a la soledat m'aterra....la seguretat, encara que fictícia, d'allò conegut, del que anomeno la meva "zona de confort", m'equilibra, però impedeix que em plantegi les coses, que vulgui innovar, que vulgui crear, que vulgui conèixer.....que no sigui la que jo vull ser, la que sóc en escència, sinó una espècie d'agnès descafeïnada amotllada a una rutina......
I prenent decisions valentes he retrobat la meva escència, la meva alegria.....el mirall al que evitava mirar-me ara em torna un somriure, uns ulls il·luminats, recordant-me el que m'ha reportat aquesta llibertat retrobada, aquests moments de pau immensa asseguda en un coll d'aigüestortes, aquesta sensació d'immensa tranquil·litat asseguda en una parc amb un llibre a les mans, aquesta incredulitat en veure de que estic somrient sense adonar-me'n.......
 Queda molt encara per caminar.....em queden pors a les que enfrontar-me, defectes per acceptar, virtuds per potenciar, experiències per viure, gent per conèixer, coses per aprendre, muntanyes per pujar, reptes per assolir, dimonis als que vèncer.......i no serà fàcil, ho sé.....però com sempre dic: "sin sufrimiento no hay victoria".....