dimecres, 10 de desembre del 2008
Curs d'alta muntanya amb Cordada!!6-7-8 de desembre de 2008
M'inicio en l'alta muntanya i l'alpinisme!!! 2009, prepara't!!!!
M'aixeco dissabte a les 5, la motxilla és feta però he de dur el kissu a ca la mama i fer el cafè!!! M'entretenen els mossos a l'entrada de l'autopista i per poc pago cafès! ( per sort l'Iñaki arriba més tard, jewjew!)
Ens passem el dissabte caminant amunt i avall practicant l'autodetenció i l'encordament, acabem, amb els genolls destrossats, la veritat, però és molt divertit! ( sobretot quan no et passa a la realitat, claru ta!) i diumenge anem amb pendent i comencem a veure pati,....rapels, encordaments, assegurances...
I arriba dilluns, la hora de practicar tot el que hem fet!! Ens aixequem aviat ( per ser activitat d'hivern) i anem tirant cap a la Canal Occidental....ole ole!!!
Les cordades pujant amunt...la meva, sense ànim de desmerèixer ningú, LA MILLOR!!! Mat i el meu compi!!!
Aqui encara riem, més amunt, amb els bessons cremant i cansats, les cares ja són una mica poema....hem passat fred i nervis, tot i que la pendent no és massa pronunciada no deixa de ser pendent....
En Josep és a dalt fent-nos fotos, i jo m'hi poso bé, l'últim tram ha estat adrenalínic però això no és excusa per no sortir bé a la fotofinish!!! Foto de rigor amb el meu super compi, que ho ha donat tot i més pujant, ets un campeon, peacho de crak!!!
A dalt tot són rialles i bon rotllo, ha arribat TOTHOM ( hi havia dubtes de bon matí...) i estem tots eufòrics! ens queda la baixada, fent pràctiques de tot allò après, però ja fa sol, tenim l'adrenalina del cim i estem super contents!!! A més, per les fotos semblem alpinistes de veritat...
EL
dijous, 27 de novembre del 2008
dimarts, 14 d’octubre del 2008
"El ultimo pegue".......Rodellar, 11/10/2008
Peacho de finde a Labuerda! Divendres arribàvem a Ainsa a les "quinientas" i, finalment, ens coneixiem els dels "blogs"! Ens vam ajuntar una bona colla ( Laura, Oscar, Marian, Raul, Rober, Eli, Bert, Norb, Pep, Laia i la menda), per celebrar els aniversaris de la Laura i en Bert i per escalar al mític RODELLAR!!! Dissabte vam poder escalar, diumenge les inclemències del temps "ens van obligar" a per una parrillada, que a més d'un ha causat estralls...bona companyia, diversió, escalada i molts i molts riures amb una bona pujada de sucre!!!!
Aquest és l'Oscar, el que es queixa de que no poso cap foto seva!!! TOMA RAMONA!!! Escalador excel·lent, tant en escalant com a peu de via, que menja poca carn i té moooolta imaginació....jajaja!!!!
Los "hojomeneados" amb els seus regals d'aniversaris....
Bon rollo! L'Oddie va fer de les seves, convertit en un autèntic "Houdini" la Laia va haver de correr!!!
Siguem realistes: son MOLT bons cuiners, i a sobre escalen molt bé (= ens obren les vies..), què més es pot demanar? L'allioli demoledor, Pep!
Ara ja si, fotos d'escalada....Vam començar amb un quartillu i un cinquillu amb canto però sobat de peus, la Laura deia que no tenia el coco bé...Sort! que si no ens encadena un 6b+!
El cinquè tenia un passillu ( EL passillu de cinquè) que cada un va resoldre a la seva manera....roca disfrutona, entorn ESPECTACULAR, la veritat és que Rodellar compleix expectatives!!! Pels principiants hi ha poca via, però suficient i més si vas amb gent de més grau i pots provar 6b's i 6b en top!
Amb en Norb vam probar un 4art o 5è molt extrany, amb canto i sobat de peus però raro raro....La Laia estava imparable, va obrir un 5è al cantó friki amb un pas a dalt de fe que a mi em va costar Déu i ajut i algun crit que d'altre....afrontar la por i tirar amunt, "no hay más"!!!
Al vespre ens vam trobar amb en Mauri, el Pepe, en Richard, la Carla....que tb eren a Rodellar, vam descobrir el refu que és espectacular i ja estem pensant quan hi anem...uns quants riures, abraçades i projectes de futur ( escalada femenina en marxa, ja sé que això té molts detractors - sobretot masculins- però, ja ho sabeu: "nosotras parimos, nosotras decidimos"!)
En Rober i l'Oscar estaven imparables ( NO HI HA CAP FOTO DE L'OSCAR!!NO POT SER!!!), van obrir 6b's i 6c que vam poder probar de segon (en Raul els va encadenar tots,Ole campeolon!!!), i l'Oscar va fer un pas Zen brutal en el 6c que em va deixar flipant ( jo estava penjant com un xoriço al 6b i em vaig permetre el luxe de veure un mestre en acció...).
En resum: un finde molt i molt guapo, ens ho hem passat de muerte, hem conegut el mític Rodellar i hem escalat molt a gust, la Laura és una autèntica amfitriona, la Laia està sonada - te pujades de sucre brutals...-, l'Oscar té unes idees molt divertides, en Rober i en Pep son els amos de la cuina, en Raul és l'amo del diabolo, la Marian té una paciència de santa, l'Eli continua japiflower, i què dir del paximadelman i el 30añerojapi....tots tremendus!!!!
Moltes gràcies a tots pel finde, hem de tornar a Rodellar!!!!!
dissabte, 20 de setembre del 2008
I finalment....LA PICA D'ESTATS!!!!! 20/setembre/08
Finalment, EL CIM DE CATALUNYA!!! Després d'una intentona fallida al juny, el NDUT (madelmans+japis) vam aconseguir, amb moltíssima calma, l'objectiu!!!
La bandera, que no es veu massa, és per patrocinar el meu poble, PREMIÀ DE MAR, i la idea és anar fent cims reivindicant el MARESME LLIURE I TROPICAL i la REPÚBLICA INDEPENDENT DE PREMIÀ DE MAR!!!!
Divendres ens trobem a Tremp (aquí la menda venia de fer una ruta a Gavarnie - vease post següent) i em vaig tirar no se quantes hores al cotxe per trobar-me amb els perles...quina il·lusio! Arribàvem al pàrking de la Pica a les quinientas i anavem a mumi a les quinientas+1, o sigui que l'endemà, per desesperació d'en Norbi, el timming anava una mica descontrolat....però el dia es va aixecar "tupendu", sortiem a quarts de nou i les cares eren d'eufòria, segurs de que triumfaríem....i Bingo!
El mocador al cap és perquè duia uns quants dies sense dutxa i els "pelus" eren apoteòsics....;P Anem pujant xino xano nari nant, xerrant i disfrutant del paisatge...a la tartera el camí està marcat (quin descans!) però tira amunt, em costa una mica però després de 5 dies patejant les cames aguanten.....
La volta per darrera és MATADORA, 100 m de baixada i 300 de pujada que ens maten a tots 4, amb pàjara inclosa, així que abans de fer cim ( a les quinientas, al ritme..) prenem el sol i tot...Fa un dis espectacular!
Sembla que parem molt, i és veritat, però quan portes ja unes quantes horetes és necessari anar "repostant", osti, que això és cansat...
I, finalment, FEM CIM!!! Creiem que som els últims, però no! N'hi ha que van més tard que nosaltres!! La llàstima d'aquests cims és que has de tornar a baixar i és llarg, així que sempre has d'anar amb el coet al cul i no et deixa disfrutar de les vistes...com que el ritme és japi, ens ho prenem amb calma i fins i tot alguns fan la bacaina...jo, mentrestant, em permeto el luxe de fumar i m'estic una bona estona empapant-me de paisatge, sol, cel, sensacions i recordant la Pitufa...d'alguna manera, ella és amb mi al cim.....
Estic absolutament orgullosa de ser aquí dalt, la pau, la calma, estar per sobre les muntanyes amb 3 GRANS amics, l'esforç....aprenc cada dia d'aquest nou món que he descobert i que em fa tant feliç!
Aíxí que als que llegiu això us deixo amb algunes "joies".....
Gràcies, nens, per la paciència, els riures, les converses...però m'ha faltat l'homenaje!!!( entrecot al roquefort!)
Ah! això de fer cims té una altra part oculta, que és dormir a qualsevol lloc....i a vegades hem de dormir en els llocs més insospitats, ja ja ja!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)