Després d'un cúmul de despropòsits ( algú que s'adorm, el meu cotxe que no arranca, un accident a l'A2...) arribem a Torla, entrepà de llom amb formatge entre pecho i espalda i cap al Refu de Goriz! Els ànims estan a tope, el temps és "ideal de la muerte", obviem fer el Cami per les Clavijas i ens enorgullim de la nostra decisió....SOM UNS FENOMENUS!
El paisatge de tardor és espectacular, tonalitats de marró, groc, verd i vermell es barregen per formar un paisatge indescriptible, som uns privilegiats, novament la muntanya ens posa una catifa vermella.....
La Vall és impressionant, veiem com va pujant el sol i va deixant en la penombra tot el camí que acabem de recorrer....
Encara amb la lluna al cel, comencem a pujar...Si, fa fred, però és d'aquell fred que s'agraeix, aquell aire de muntanya que et recorda la satisfacció de ser on ets.....
Aquí ja no sóc tant japi japi, la vista és espectacular PERÒ PER AQUI S'HA DE PUJAR, i en monte continua al seu lloc, PERDIDO....Aqui la menda té un moment de crisi, això no té massa bona pinta, però aquesta és la gràcia, superar-se en aquests moments....Finalment, VAM FER EL MONTE P
ERDIDO! Un dia esplèndit, unes vistes espectaculars, la pachamama, novament, es porta bé amb nosaltres...
