La Desdentegada (Montserrat) 8 de març de 2008

Quebalbs-Ulldeter 1/2 de març de 2008

SUPER FINDE QUERABLS - ULLDETER!!!

Dissabte, 8 i pico del matí, ens trobem a Fabra i Puig en Marc, en Raul, la Zaida, l'Albert, la menda i l'Eva, que s'adorm i paga cafès....amb la calma enfilem cap a Querabls, el planning és deixar als compis allà, dur un cotxe a Ulldeter i tornar a Queralbs on comencem la ruta ( per acabar-la a Ulldeter). Esmorzem amb la calma a Queralbs i en Raul, la Zaida i jo anem cap a Ulldeter, pensant que amb una horeta en tindrem prou...pillem a tots els duminguerus que pugen a esquiar i ens estem hores, li donem temps a l'Eva a fer una "cabezadita" i tot! Quan arribem a Queralbs en Marc i l'Albert s'han dedicat a fer llances amb pals que han trobat....

bon rotllo!

A la pujada ens trobem amb un grup de penya ( que descobrim més tard que són d'un master d'arquitectura, la ONU, vaja..) que es pensaven que anaven a fer una passejada per la muntanya, la típica per fer gana per dinar...En Marc i l'Albert es posen a fer de monitors de muntanya, jo ja estic morta i els fieres ( Eva, Zaida i Raul) deuen estar ja fent el cafè al refu....

Un cop al refu tot són cares d'alegria!!!!

Els "protas": Marc, Raul, Albert, Zaida i Eva...SOU UNS FIERAS, COMPIS!!!



Diumenge ens aixequem tard ( ningú sent el despertador...;P), decidim canviar la ruta perquè en Marc té el dit del peu xungo..sortim super tard, amb la calma, parant cada 5 minuts, menjant cada 10 i fumant cada 15...ens parem enmig de la Vall, les vistes espectaculars, un dia tremendo, la companyia ideal...ens sentim una mica "duminguerus" però, la veritat, ens ho passem de muerte...

Després de passar el Coll de la Marrana ens trobem la neu, i en Raul ens fa classes pràctiques in situ de com caminar per la neu....

I, evidentment, 6 duminguerus+neu=GUERRA!!! Comencem una tremenda guerra de boles de neu, sense pietat i sense aliances, aqui pringa tothom!!! La neu està massa dura per fer un ninot, però no suficient com per tirar-la a la cara dels compis...

Un cop al refu d'Ulldeter, cervesita i xaxara ( més encara?), riem un munt del dia dominguero que hem tingut, una ruta de hora i pico l'hem fet en tres llargues, però la veritat és que ens ho hem passat de muerte, hem rigut un munt i hem jalat com deseperats....Encara hem d'anar a Queralbs a buscar l'altre cotxe i tornar, però és igual, anem amb la calma....;P

Un finde entranyable, novament la natura ens dóna el millor, som uns privilegiats, com diu un amic meu....

GRÀCIES, FIERAS, PER LA PACIÈNCIA, ELS RIURES, LES CONFIDÈNCIES, LA PATEJADA, I PER ESPERAR-ME....;P

Resolent temes pendents....

Finalment, HE TORNAT A ESQUIAR!!!!! Després de 10 ANYETS de no practicar el mal anomenat "esport de pijos", la menda lerenda encara se'n recordava de posar-se els esquis!!! Quina emoció!!! Recordar vells temps quan la familia Roca muntava en aquell destartalat Seat Malaga a les 6 del matí per arribar a Port del Compte a primera hora....Buf! I la mama estudiant anglès al bar, i el papa i el tio Pedro, amb els tirants del barça, aprenent a esquiar mentre les germanes Roca feien el què podien per la muntanya....Quins temps aquells!
Divendres vam pujar a l'apartament de la Laura amb l'Uri (xermanet de la susodicha), el Nitz i la menda. Dissabte no massa d'hora ens vam plantar a Grau Roig, llogar botes i cap a les pistes! La primera va ser una verda amb una cinta transpotadora ( rollo Star Trek!) i la primera baixada...buf, quina vergonya i quina emoció! Però encara me'n recordava d'alguna coseta, tant, que els meus compis d'esquí van decidir pujar-me de grau a la següent baixada....Aquesta penya esquia MOLT però que MOLT bé!!! Jo només veia la Laura baixant amb un estil impecable, l'Uri amb el snow fent virgueries i en Nitz baixant super ràpid sense perdre's cap bony on poder saltar...Per Déu, quina vergonya! On punyeta m'havia fotut?
Després ens vam trobar ( al bar, on si no!) amb el Papa, l'Eli i la Montse, i després de fer-la petar una estoneta CAP ABAIX!Novament, em trobava rodejada de professionals de l'esqui....Intentava seguir les seves S però em resultava impossible girar tant ràpid, així que poc a poc, sempre puc arribar a baix amb els esquis a les espatlles...;P
Més d'una vegada els vaig perdre i tot d'una veia uns pals amunt que em feien senyes des de la cua d'un telecadira...;P
Gràcies, compis, pel dia, pel suport, pels ànims, pel riure, i per la paciència, SOU CUAJANUDOS!!! moltíssimes gràcies!!!

Momento japi al telesilla...Si, Norbi, no porto casc, ja ho sé, però wenu, es que tu ets un professional, xaval!
L'endemà ens vam tornar a aixecar no massa d'hora ( aquesta vegada mea culpa!) i vam anar a fer la ferrata de Racons...molt xula! Amb una panxeta que et fa sentir orgullós de la quota del climbat...i aquesta vegada sense caigues i sense parar ni penjar-me! OE, OE OE OE!!! L'eufòria del momentazo panxeta+graons es va cobrar un important morat al genoll esquerra, però mira, és un record "perecedero" del subido i del, novament, GRAN dia...

Moment japi post ferrata...

Gràcies Laura i Uri per l'acolliment de tot el finde, i per fer-nos sentir com a casa...I a tots, Bert, Norbi, Eli i Montse pel finde, per l'esquiada, per la ferrata, per, novament, un finde inobidable en el qual he resolt un altre dels meus temes pendents (tornar a esquiar), tot i que amb l'emoció del moment n'han sortit molts d'altres...Quan anem a acampar??? ;P

Font Ametllo, 16-02-2008

Ahir vam anar a escalar a la Font de l'Ametllo, tot i que per la primera foto no ho sembli! Havíem quedat a Vilafranca amb l'Eli, que ens va trucar per dir-nos que s'estava comprant calces, i aprofinat l'avinentesa l'Albert va decidir renovar PER FI la seva roba interior...una mica surrealista però molt i molt divertit, dono fe de que aquests dos tenen bon gust, almenys al meu entendre, per escollir la roba interior...

Vam arribar a la paret a les 11, horari japi...vam començar amb un quartillu (burrada) per escalfar motors, vam continuar amb un Vè (yayos) que comparteix reunió amb el mític 6a de nom desconegut que, algun dia, obrirem...La vam provar, el compi es va donar un cop al genoll però res important, això si, el morat serà considerable....

Eli
Albert

Vam canviar de sector per anar a provar un Vè (de nom desconegut) amb un primer pas maco maco...Vaig aconseguir posar la primera xapa gràcies al suport de l'Eli i l'Albert, que em van aguantar el cul..;P

Nès

El meu objectiu d'ahir era tornar a obrir, i estic super contenta perquè ho vaig aconseguir!!! Em vaig sentir molt còmoda i relativament tranquila mentre obria, no vaig tenir la moto en cap moment, cosa significativa, em fiava gairebé al 100% de l'agarre dels meus gats, i es noten els resultats del climbat! Absolutament satisfeta del dia, eufòrica per les sensacions que vaig tenir, i sobretot per la companyia, que em van animar moltíssim i em van fer agafar confiança...Un plaer escalar amb vosaltres!!!!

Los Japis en la Pedri !!! 9-10 de febrero de 2008

I por fin...LOS JAPIS FUERON A LA PEDRI!! A más de uno le extrañará que escriba en castellano, en primer lugar disculpad las faltas de ortografía, y en segundo y más importante lugar esto es por mis compis madrileños que tan y ta bien se portaron con nosotros....MUCHISIMAS GRACIAS!

El viernes por la tarde, con los nervios de punta por el timming, partimos de Barcelona, lo raro es que no perdieramos el tren, esta vez fui yo la que se dejó el movil en el coche...el viaje fué muy entretenido, acabamos los 3 en dos asientos...En Atocha, donde por fin podimos fumar, nos esperaba en Gran Panchi, nuestro heroe madrileño, con Irene...por cierto, preciosa la estación de Atocha, las tortuguitas son super chachis!!!!

El piso de la amiga de Pili ( gracias, Pili y Cris, estubimos como reyes!) increible..salimos a cenar con Panchi e Irene, y a dormir pronto que al dia siguiente ibamos, por fin, a La Pedriza....

Nos levantamos super pronto ( algunos más que otros; aunque se diga que las mujeres tardamos más en acicalarnos DOY FE de que no es así....), un poco nerviosos por conocer la Pedri y a la gente de los bloggs...les caeríamos bien? daríamos la talla? ya habíamos avisado que nuestro grado era un poco...escueto...;P

Momento nicotina...

Carlos nos vino a buscar con la Chini, un encanto de mujer....nos encontramos con Palan primero y luego con Fer, Asun, Vlady y Alberto, y tiramos para la Pedriza...la primera imagen, cabras en la Pedriza..nos acordamos de la historia de nuestro queridisimo Dario, cuando nos contó que escalando le cayó una cabra en la cabeza...otro de los peligros de la escalada????

Y empezamos a darle caña..Vlady nos abrió una via para que probaramos eso de la adherencia...un sexto, lo justo pá calentar...Dios, como me costó! Gracias por la paciencia y, sobretodo, por los consejos! Esta gente parecia que andaba por la pared, era cuestión de encontrarle el truquillo, porque cuando te fias de los pies es UN GUSTAZO, señores, andar como spiderman...empezé a fiarme de mis gatos, porque de nada más te podias fiar, ni una mano, señores, ni una mano...y esta gente subiendo con un estilo y una soltura brutal!

Asun Pilla Pilla Vlady

Panchi Palan

Albert Pitu

Asun y Albert

Nuestros compis madrileños estubieron todo el dia animandonos y aconsejandonos, un autentico lujo, Cris hasta tuvo clases individuales con Palan! Vlady, muy poco realista con nuestras posibilidades ( almenos las mias) nos abrió un 6b de regletilla que probamos...evidentmente, a mi esa via me superó, però admito que me encantó, faltó técnica, fuerza, posición y adherencia, pero sobró actitud! La via era xunguilla pá mis logros, pero realmente bonita..ver como Vlady, Asun y Palan "danzaban" por esa via era un espectáculo brutal, compis, brutal...

Me llevo un muy buen recuerdo de la Pedriza, una gran experiencia en adherencia y sobretodo en compañerismo..

Luego, no sé como, convencí a mis japi compis de ir al Prado, y, por fin, pude ver el original de "El Jardin de las Delicias", de El Bosco...un cuadro absolutamente precioso, lleno de simbolismos y color, y en vivo y en directo...un lujazo! Sin desmerecer a Velazquez, Goya, Rubens, Rembrandt, Fra Angelico y mis queridisimos Greco y Caravaggio...Dios, que dia!

Cenamos en un lugar típicamente madrileño ( Burger King...;P), y acabamos los 3 en el sofá ( Cris y yo dormidas, Albert dice que no pero tengo mis dudas...) viendo Mrs. Doubtfire....

Levantarse pronto nuevamente, discusiones matinales ( estoy contigo, Cris, no se que se toma nuestro japi compi por las mañanas para tener esa energia,...), Carlos esperando a la puestra Y PARA PATONES! Habíamos quedado con Palan en el Bar Manolo ( Dios, como hechaba de menos el desayuno en el bar antes de escalar) que vino con Javi, otro fiera...

Nunca, Nunca, pierdas el espíritu Japijapi....

Pedimos, por favor, un sector con agarres para las manos, de esos que los pillas y te da igual ir de primero, sin cuerda o sin gatos....y nos llevaron a Patones, gran sector, grandes vias y un frio del carajo! La primera via durilla, más que nada por el frio, aunque segun Palan el sol llegaba en media hora...De ilusión también se vive...Javi fue el primero en calzarse los gatos, Cris y Carlos le siguieron con la ilusión de encontrar unas manos brutales...y asi fue! El frio nos congelo los pies, y descubrimos gracias a las enseñanzas de nuestro sensei madrileño ( Josep, tu seguirás siendo nuestro sensei catalan...) que ponerse los gatos debajo del polar es un gran invento...Vias muy disfrutonas, muy verticales y bastante largas, con manos y pies...otro gustazo, pero que escalada tan distinta! Nuestros otros compis aparecieron con el sol ( ellos y muchos más!), aunque, por desgracia, no coincidimos en el sector....

Cris Javi

Palan Carlos
Momento descanso, por el plumas de Palan uno se puede hacer a la idea del frio que pegaba...y todavia no habia llegado el sol...

Javi se atrevió con un 7 no sé que, la lástima es que cuando lo hizo la menda estaba pegada a la pared cual lapa y no pudo hacer fotos, pero en el blog de Pitu estan puestas..brutal! Cris se dejo convencer por Palan para probar un 6c, realmente fue grande verlo como lo hacia....

Nuevamente, un dia genial de escalada, nos volviamos para casa muertos de cansancio ( por poco perdemos el tren, estas son algunas de las consequencias negativas del espiritu japijapi...) pero absolutamente felices por las dos jornadas de escalada, pero, sobretodo, por el tiempo compartido con nuestros amigos...

Agradecer, en primer lugar, a Carlos e Irene su dedicación y su tiempo, finalmente cumplimos nuestra promesa de venir a verte, y creo que vamos a repetir...Agradecer también a Chini su buen humor aunque llebara pocas horas dormidas..un placer conocerte!

A mis compis japis, por el finde vivido, como siempre es un lujado y un placer compartir tiempo, risas, amistad y escalada con vosotros...sus quiere...

Finalmente, dar mis muy muy sinceras gracias a Alberto, Asun, Fer, Javi, Palan y Vlady POR TODO, sobretodo por vuestra acogida, por dedicarnos tiempo, por los momentos compartidos, por la experiencia, por los consejos, por las risas, por dos grandes dias de escalada...Muchisimas gracias, un lujazo conoceros, espero poder devolveros una parte en vuestra PROXIMA visita a Barcelona...

Andorra, 2-3 de febrer de 2008

Super nenas a la font de l'ametllo!! 27/01/08

Ahir vam anar a escalar amb les Super nenas del climbat, quin nivell!!;P

Vam anar 11 noies, hi havia un feeling espectacular entre totes i veure-les escalar és un autèntic luxe, se n'apren un munt! Moltes gràcies, nenes, pel dia d'escalada "sólo féminas", un vertader plaer!!

Pitu V+, una campeolona!!!

Marina, 6b

Barbara, 6b