Novament, un altre somni complert: FER LA BEGO-MIQUEL-KUSH AMB EL SENSEI NORBI!!! Divendres cap al tard vam començar a pujar....la menda va obrir el primer llarg, quin patiment! Obrir el fred, amb quaranta i pico metres per davant...Mama por!!! A la quarta xapa ja vaig cridar: Norbi, ara començo a disfrutar! i el sensei es va posar a riure.....Vam trigar 3/4 d'hora en fer el primer llarg, el segon va tenir el mateix timming, però a partir del 3r ja ens vam posar les piles....ens va faltar una mica de "tranquil·litat" a les reunions, comentar la jugada, picar alguna cosa...però se'ns feia fosc! Tot i això, peacho de via i peacho de sensei, Gràcies Norbi, com vaig disfrutar!!!
EUFÒRIA TOTAL!!!
Primer llarg, sort que només se'm veu el cul, perquè la cara tenia premi....
El sensei em fa el "favor" d'obrir el llarg de V-, abans de pujar ja calcula els trossos amb menys xapes per fer-los ell, és un solete!
I jo també vaig el V-!!
Peacho de reunión que he après a muntar, m'he tret els gats i m'he fumat un cigarrill, estic disfrutant com un camell, veig el que em queda i em poso nerviosa mentre asseguro de les ganes que tinc d'escalar....
Un llarg "llarg", amb poques xapes, però ara ja veiem que no se'ns fa fosc, estem més tranquils i anem a bon ritme...disfruton disfruton!
ei, que ja arribo!!!
I cap amunt! La paret es deixa fer, estic escalant molt tranquila, no em preocupo de la última xapa ni tinc por de caure, senzillament disfruto del que estic fent...una gran experiència, jo, no preocupar-me de caure!!!
I en Norbi encara l'últim llarg amb unes ganes, una tècnica i una eufòria increible, sembla mentida que l'estiguem acabant, semblava la història interminable!!!
Alguns es preguntaran perquè ho fem, això, d'escalar una tàpia de 200 metres...doncs amb aquestes vistes, la resposta és obvia....
I el millor moment de tots, el cim, absolutament orgullosos del que hem fet/patit, del que hem disfrutat, de les hores invertides al climbat, dels findes aixecant-nos aviat, de les peles invertides en material...
...i el més important, dels moments viscuts amb un gran amic!
Gràcies, Norbi, per ensenyar-me, per la paciència, pels riures, pels ànims, pels consells, per les confidències...i ara, a per una tàpia de 400m!!! ;)
La baixada pel joc de l'oca...guai, al principi, després...un conyàs anar recollint la corda!!! 8 ràpels!!! a mi m'agrada rapelar, però això és passar-se, ja ja ja!!
