Via Doc.Anton R, 135m, V, nova aventura de la cordada Argelaguet Roca!!!!

"estoy, que rompo por aquí, que rompo por allá....."

Si, si, estem que "rumpem"!!!! Diumenge decidim tornar a probar sort a Montserrat però al sector de gorros, i trobem unes vies facilones a la Magdalena Superior....Ben equipades, amb només dos llargs de més grau (màx. V, obligat IVart, se suposa que hi havia un Ao però no l'hem vist...) i la resta facilona facilona, ideal per novatus com nosaltres.....;)
La idea era millorar el timming de les reunions, i així hi hem fet!!! Via, repeteixo, molt fàcil, però amb unes vistres brutals, hem disfrutat moltíssim, i a l'arribar a dalt....sorpresa! una panoràmica que fa caure de cul.....BRUTAL!
Hem decidit que farem la via del costat, també facil amb 3 passos d'Ae1, a veure què tal se'ns dona....ens ha semblat molt xula, i la veritat, tenim ganes de tornar-hi per tornar a disfrutar com avui....Jo l'hagués fet avui mateix, de l'eufòria....;)
Hem baixat pel camí de Sant Miquel, novament un paratge brutal ( ja més freqüentat, aixo si!), un camí maco ideal per arrodonir el dia, que la veritat, ha estat perfecte...
I, per posar la "guinda", ens hem trobat al Josep i a l'Edu!!!!!
SI ja ho deia jo, ja, aquest matí quan he pillat TOTS els semàfors de Premià a Barcelona en verd, ja ho deia que seria un dia perfecte i rodó.....
MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Compi, per l'esforç, l'entrega, i sobretot la capacitat de superació que has demostrat en els últims dies, ets un valent, un autèntic "guerrero", campeolon...."quien te ha visto y quien te ve".......;)
ah! per cert, i que sapigueu que m'ha tornat a amenitzar el ràppel, avui ha tocat una meravellosa imitació del Mikel Jackson.....TREMENDISSIMA!!!!

El tros del diedre es el més "complicat" de la via, però està molt (massa??) ben assegurat

Empalmem el primer i el segon llarg, són vies d'iniciació que comencen amb III, ens permetem el "luxe" de fer-ho....;)

foto artistica!

I el premi.....no és un autèntic luxe, sort i privilegi poder contemplar això?????

El nostre estimadíssim Cavall, que ens protegeix sempre....

Novament tinc el privilegi de sentir-me molt viva, per l'entorn, per l'escalada, per la meva cordada, i sentir la sort que tinc de viure la vida que estic visquent.....Dies com avui són una autèntica font d'energia.....gràcies, Bert....;)


http://picasaweb.google.com/nesona/ViaDocAntonR28609MagdalenaSuperior#

Triumfada Cordada Argelaguet-Roca : Via Africa, 75m, Vè, Coll de Nargó

Diumenge 21, Dia K: Triumfem a Coll de Nargo!

El pedruscu de darrera és el que hem escalat!!!

Feia un mes haviem fet la sol solet, però sense disfrutar i patint moltíssim, era la primera vegada que ens posavem a la tàpia després del 20J i les pors i el record afloraven jugant-nos una molt mala passada....

Decidim aprofitar que el dissabte fem la Regina d'Oliana i busquem una via per Coll de Nargó i..."volià"! Gràcies al blog de l'esgarrepacrestes trobo la via IDEAL, 75 m i V!!! Ole Ole!!!!

Amb el nostre ritme/timming ( si no, no seriem els japis) ens plantem a la paret amb 10 minuts d'aproximació ( quin gust, senyors, quin gust!!!), el fiera es mira la paret i decideix obrir ell, un 10 d'actitud pel meu compi! Un llarg de 20 metres, sortida una mica rara però es deixa fer, i després és anar fent, hi ha placa principalment i bones mans......

Començo a pujar jo ( amb la motxilla, 3 litres d'aigua, com pesava...si, si, ja podeu riure dels 3 litres d'aigua perquè només en va sobrar mig...), arribo a la R, comentem la jugada ( estem contents i anem bé de cap....) i em toca a mi el 2n llarg....la paret tira enrera una mica, es sortejar aquest pas amb bona presa de mans i anar pujant, la part abans d'arribar a la R és placa i em fa yuyu, un últim esforç i sóc a la R!!! La putada d'aquesta via és que hi ha repises, que és la única cosa que veig quan pujo, les punyeteres repises.....

El fiera obre el tercer llarg, la paret combina placa amb trossos amb molt bona presa de mans i fins i tot un tros de pedra trencada (literalment!) que fa yuyu però que aguanta!!! La última xapa està en una paret un xic més vertical amb repisa a sota ( ole ole, una nova repisa, per si no n'haviem tingut prou!), és un últim "jop!" i ja estàs a la R!!!!!!

Les vistes des de dalt són IMPRESSIONANTS, al pantà d'Oliana, al poble de Coll de Nargó, als camps......un autèntic espectacle, de veritat, és preciós! Val la pena, per la via i per les vistes!!!

Wuenu, toca rapel i "pa baj", el fiera obre la veda i en 20 minuts som a peu de via.....Estàs content, eh, fieresilla??? ;)

Aquí el fiera fiant-se del material, fent el palomino ( és un puntazo tenir un compi així, perquè t'amenitza els rapels!!!), arribem a peu de via i ens abracem, aquesta vegada si!!!! Ens ho hem passat molt bé, home, som novatus i encara es pateix una mica, i més amb vies amb repisa (tots dos ens vam lesionar a la mateixa via amb repises....però el més curiós és que encara no ens coneixíem!!!) però la veritat és que ens ho hem passat de p..a mare, estem eufòrics, contents i satisfets!!!

Acabem el dia banyant-nos al Pantà d'Oliana, dia rodó rodó!!!

Gràcies compi per les ganes, l'energia, per afrontar la por, per aguantar els "improperrios" i per amenitzar els rapels....;P

Gallina Pelada, 1 de juny de 09

Sol solet, diumenge 24-V-09

Bloc a Sant Joan, 24 de maig de 09

Pràctiques Roco del Prat, 16 de maig de 09

Vilanova d'artifo, grans cracs, maig '09

Vilanova d'artifo: trobada de cracks de l'artificial i, sobretot, molt bon ambient!!!

Arribem divendres a la tarda, ja per començar ens trobem amb la Laura i el Xavi que venen de la Xubascos, després apareix la Ursula ( l'endemà apareixerà la Laura)...Quina alegria veure-us!!! Sopem a l'ermita, plantem la tenda i a clapar, fa bona nit i de temperatura s'està molt bé, hi comença a haver-hi ambientillu, quina gran idea venir aqui!!!

L'endemà arribem la resta: Norb, Cheff, Patt, Pep, Laura, Olga i Montse, i ens distribuim. El Norb i en Seb van a desequipat, la resta a equipat.

Per sorpresa nostra, les 5 nenes estem juntes. L'harem, segons en Jaume. Anem cap a la roca ( no recordo mai els noms...dels arcs??? del contrafort??? wenu, que hi sabria arribar encara que no em sàpiga el nom!!!!) i comencem a equipar-nos. En Jaume ens comença a explicar les postures "comodes" ( me parto y me mondo amb això de còmodes...), comencem a practicar "pedddaling" i "la grulla" ( versió maresmenca de la cigonya, perqué som aixi, els maresmencs, innovant...). La Patt ve imparable i comença a obrir vies, jo darrera de segon, mentre les altres 3 ( sobretot dues...) no paren de xerrar.....la força se'ls en va per la boca!!

En Jaume té una paciència de Sant amb nosaltres, igual que la Nuria, que està amb la MJ i els valencians.....

Laura i Jaume i el equipo Valencià+MJ

Olga intentant arribar a la paret i panoràmica de les vies amb xorissets

Havent dinat, toca més desplom. Hi ha una via amb les cintes posades, les xapes em semblen aprop, així que m'aventuro....Vaig fent, no domino la grulla encara i em canso, però vaig fent...la fifi és un autèntic "quitamiedos", quanta raó tenia el "sensei" Jaume....;P

Acabo i sento la felicitació dels companys, estic exultant, no creia que fos capaç de fer això!!!!! Estic radiant d'orgull mio-conmigo-mimma, només falta el cigarrillu a peu de via....!!!

seqüència de la menda obrint, estic molt orgullosa de mi!!!

La Olga comença a obrir una via però la perd l'actitud del "no puc", així que baixa a mitges no perquè no pugui, sino perquè el seu cap no la deixa....Convencem a la Patt, la fieresilla Patt, peruqè l'acabi, en Jaume està vago despres de dinar.....

I acabem el taller amb un somriure d'orgull enorme, anem cap al Cirera a fer un got i després cap a l'ermita. Em quedo amb una gran satisfacció, per tot el què he après, per la gent amb la que he compartit, pels GRANS mestres que he tingut i pels riures.....ah! i per la feina feta, no fotem!

A la nit ens acostem al sorteig i al documental de l'Esther i el Pelut....quan comencen la retransmissio li dic al Pep " aquesta gent està malalta" i ell es posa a riure, ho dic en veu baixa, claru ta......i acte seguit, en el propi video, el propi pelut diu que s'ha d'estar malalt per fer la via....tremendo! El video m'emociona, tanta paret, tants coneixements, tantes sensacions, tanta tantíssima tècnica i compenetració......me'n vaig a mumi donant-ho voltes, el video m'ha colpit una mica.....

Segon dia: ens aixequem amb presses, algunes som japilowers i no saviem que s'havia quedat a 2/4 de 9....esmorzem ràpid, endrecem ràpid, hi ha nervis, com si arribessim tard al cole....finalment, aconseguim engegar cap al taller d'autorescat...I aconseguim arribar a peu de paret on farem les pràctiques. Està tot equipat i hi ha cordes, avui tenim en Jordi, en Pep i en Jaume que repite sense "nenas", està tristot, pobre...

Comencem a fer les maniobres, jo ho sento però m'atabalo, cal practicar, li comento a en Jordi i em diu d'un lloc a montserrat que ell ha equipat per fer pràctiques, gràcies company! no dubtis que hi anirem! El nus de pescador???mariner??? em té traumatitzada...fem rappels amb el comany a l'esquena, practiquem una i altre vegada el bloqueig, maxards....quan acabem, matxaco a en Jordi a preguntes, això de la big wall em crida l'atenció, i amb una paciència de sant em va explicant com ho fan...per sort a la tàpia del cantó hi ha gent escalant i ho puc veure in situ....

Norbi i MeriJou i Albert i Sebas fent el ràppel amb el company ferit

En Pep, la Silvia i la menda a punt de fer el ràppel...La Silvia és una "pofessional" i porta el collarin i tot perquè sigui més real....

Gran idea la d'anar a Vilanova, gran gran idea....retrobaments amb gent que feia temps que no veia, bon ambient, i per sobre de tot, grans ensenyaments, a nivell tècnic i sobretot humà.....Gràcies a tots els que feu possibles Vilanova d'Artifo, per la paciència, per la dedicació, pels riures, pels coneixements, per la humilitat i per encoratjar-nos sempre amb un somriure als llavis....moltíssimes gracies!

Evocant a un gran mestre: "salut i tàpia"

http://picasaweb.google.com/nesona/VilanovaDArtifoMaig09#