Matagalls '09 - Som del 25% que no acaben!!!

A grans trets: no estavem preparats per la Matagalls!!! L'organització és MOLT I MOLT BONA, però massa gent, un ritme de sortida inhumà, mobils sonant, gent parlant a crits, bastons i peus que t'adelanten, dolor físic, son, cansament....però caminar en bona companyia
no té preu!!! al final 45 km, 11 hores de pateo i un desnivell acumulat segons el GPS d'uns 1000m de pujada i 1600 de baixada, no està mal....;)

Felicitats Norbi, Patt, Sebas i als de Cordada, que espero que l'hagueu acabat!!!

Be, la Matagalls en fotos, i les últimes son la progressió en les nostres cares del pas de la Matagalls...;P

La previa: plaça Joanic, estavem eufòrics!!!



L'espera es fa eterna, nosaltres sortim a les 7 i la veritat és que ens posem nerviosos



La nostra hora de sortida:18:58h!!! fa gairebé 24 hores...Veiem Montserrat al fons, però encara tenim esperança, malgrat no les tenim totes....el ritme de sortida es brutal, molt i molt alt, i el seguim durant vint i pico km, una barbaritat.....
I el millor, la Matagalls en cares!!!:

les cares de la sortida....de nervis!!

primer avituallament, km 22.4, estem eufòrics!!!

Pas de control, 36km, estem de bon humor però estem cascats....

Avituallament St Llorencç, km 45, segons el cartell falten 38,1km per Montserrat, però havent-hi la A2.....acabem de prendre la decisió de plegar veles

La cara de l'abandonament....no ta mal! estem esperant l'autobus, ja ens hem refredat, en Bert té els turmells cascadíssims i jo els genolls, en la variedad está la calidad....

Bé, no estavem preparats per això, no ho repetirem perquè no ens ha convençut, bé, no repetirem la matagalls, la Premià-Montserrat (68km) està a l'aiguera....;P
Ens ha sabut greu abandonar, estem cascats però amb dopping, genolleres...potser podem arribar més enllà però, : val la pena lesionar-se????? i el més important: en tenim ganes d'arribar????
no, no estem motivats, pleguem veles amb la frustració de l'abandonament però orgullosos del que hem fet i, sobretot, perquè hem rigut un munt....més val estar de bon humor!!!!
Gracies, Bert, per tot.....ets un sol!

Solius, "el puto avi" primer i unic 6b+!

A l'espera de publicar posts sobre tooootes les vacances, penjo una de les coses que més il·lusió, juntament amb la porta del Cel, m'ha fet aquest estiu: el meu primer 6b+. De xapa a xapa, patint i lluitant, però me'l vaig treure...els més puristes dirien que l'he d'encadenar, ja ho sé, però la satisfacció personal és brutal i indescriptible...una flor no fa estiu, i no és el meu grau, però ara ja és un repte, no una utopia...
Gràcies Pep per confiar en mi i animar-me, i gràcies rei per entendre'm sense paraules....



Solius, "el puto avi" 6b+...les cintes les he posades jo!!!!

Com que no es creuen que ho pugui fer, no hi ha fotos meves, però li faig fotos al Pep, que, per cert, ho puja cantant, el molt mamon...clar, amb les cintes posades!!! jewjew...

Tancat per vacances!!!!!

muntanya i escalada, molt i molt bona companyia i, per si no tornés, ha estat un autèntic plaer compartir amb vosaltres, he estat, sóc i espero continuar sent molt i molt feliç disfrutant dels vostres riures i de la muntanya... i sobretot, moltes moltíssimes gràcies...

salut i tàpia!

Pateo del quince fins al turó de Cellecs, diumenge 9 d'agost de 2009

Via Acromion amb en Jordi, 8 d'agost de 09

va por ti, petarda......18.7.09

no hay nada más difícil que vivir sin ti.....

Gracias por estar ahi, siempre....y yo a ti, pitu...

Via Acromion, IV+, 120 m, 4 de juliol

Després de l'èxit de la setmana passada, decidim provar la via del costat, 120 metres, grau obligat IV+ però amb 3 passos d'Ae1 que ens fan gràcia...Via equipada amb bolts el 2008, molt ben equipada, amb un sol llarg amb "adenalina", la resta anar fent....
Dissabte matinem, no parem ni per esmorzar ( això es cosa de compi, la pròxima vegada avisa!!!) i estem a peu de via que toca l'ombreta...quin gust!! Ens repartim els llargs, al menda li toca el "divertit", és a dir, el llarg amb els passos d'artificial, l'unic dificil de la via, la veritat....nif nif....


jo a la primera R i en Bert al flanqueig abans dels Ae1

Un cop a la R, canvi de material etc etc i el compi tira cap amunt...només ens hem endut un pedal ( fallo meu, momento ofuscacion) així que ha d'utilitzar l'astucia per anar pujant....el veig patir, es va parant però va fent, mai li ha acabat de molar massa això de l'artificial però no piula massa....tot d'una em diu "ja veig la reunió" i en un 3 i no res començo a pujar!!!

Bert "pedaling man"...

Començo a pujar i tot d'una la paret t'escup una mica, estàs franquejant i arribes a una posició poc còmoda sense massa mans....tens les xapes aprop, però déu n'hi do amb els Ae1, des de l'altra via semblaven una altra cosa....jo vaig pujant, això de parar per treure la cinta etc etc.. és un conyàs, déu n'hi do els ... que hi ha posat en Bert, felicitats compi!!! M'acabo fent un pedal d'emergència perquè si no no arribo a la cinta, porto la motxilla amb l'aigua, no em mola això d'escalar amb motxilla!!!! ;)

Bert a l'últim llarg

Finalment arribo a la R, no tinc massa bon dia i li dic al compi que empalmo els dos llargs que queden, 58 m i IV, així que pillo totes les cintes i vaig pujant...mala idea, el final es matojero matojero i he de fer de musculator per estirar la corda....mala idea, fregament, arbres, pes de la corda....Arribo a la R, m'anclo, crido R i les vistes em donen una mica d'aire, és pecat tenir mal dia amb el privilegi de paisatge que, novament, contemplo.....puja el compi amb unes combes inhumanes ( recuperar corda és un suplici), i mentre està pujant les noies que ens hem trobat al matí que han fet la 98 octanos em diuen que venia una cordada darrera de dos nois...."seran en norbi i el sebas?", "n'hi ha un que és francès", em diu ella: SON ELLS!!!!!
Sabia que anaven a fer la 98 octanos, pero no a quina hora...quina il·lusió!!! Que guapo és trobar-se amb els amics després d'una via, al cim, amb un paisatge espectacular, quina passada!!!!

Arriba en Bert i ens posem tots super contents, en Norb prepara el rappel i baixem tots, acabem al bar dinant tot 4, que guai, i que xulo és, repeteixo, trobar-se al cim amb els amics, m'ha encantat, nois!!!!
Així que, malgrat no tenir un bon dia (cansament acumulat, calor, i boires al cap), tot es confavula perquè això canvii ( la meva cordada, els amics, la via, el cim, l'esforç, el dia....)

i el regal del dia: en Bert em fa aquesta mega foto, és preciosa, m'encanta! gràcies, compi!!

Així que, novament, triumfada a la Magdalena superior, peacho de compi que ha fet el seu primer llarg de primer amb pedal, tot i la serietat mutua que hem de millorar...acabem a la platja, gran gran dia d'escalada i de companyia, GRAAANDE, com diria en Dario....
I a més li trec al Sebas que anirem a la 98 octanos i farà ell el llarg de 6a, jewjew!!!
Gràcies, nois, que guai trobar-vos a dalt, i gràcies Bert, com sempre, un plaer....