Pateo del quince fins al turó de Cellecs, diumenge 9 d'agost de 2009

Via Acromion amb en Jordi, 8 d'agost de 09

va por ti, petarda......18.7.09

no hay nada más difícil que vivir sin ti.....

Gracias por estar ahi, siempre....y yo a ti, pitu...

Via Acromion, IV+, 120 m, 4 de juliol

Després de l'èxit de la setmana passada, decidim provar la via del costat, 120 metres, grau obligat IV+ però amb 3 passos d'Ae1 que ens fan gràcia...Via equipada amb bolts el 2008, molt ben equipada, amb un sol llarg amb "adenalina", la resta anar fent....
Dissabte matinem, no parem ni per esmorzar ( això es cosa de compi, la pròxima vegada avisa!!!) i estem a peu de via que toca l'ombreta...quin gust!! Ens repartim els llargs, al menda li toca el "divertit", és a dir, el llarg amb els passos d'artificial, l'unic dificil de la via, la veritat....nif nif....


jo a la primera R i en Bert al flanqueig abans dels Ae1

Un cop a la R, canvi de material etc etc i el compi tira cap amunt...només ens hem endut un pedal ( fallo meu, momento ofuscacion) així que ha d'utilitzar l'astucia per anar pujant....el veig patir, es va parant però va fent, mai li ha acabat de molar massa això de l'artificial però no piula massa....tot d'una em diu "ja veig la reunió" i en un 3 i no res començo a pujar!!!

Bert "pedaling man"...

Començo a pujar i tot d'una la paret t'escup una mica, estàs franquejant i arribes a una posició poc còmoda sense massa mans....tens les xapes aprop, però déu n'hi do amb els Ae1, des de l'altra via semblaven una altra cosa....jo vaig pujant, això de parar per treure la cinta etc etc.. és un conyàs, déu n'hi do els ... que hi ha posat en Bert, felicitats compi!!! M'acabo fent un pedal d'emergència perquè si no no arribo a la cinta, porto la motxilla amb l'aigua, no em mola això d'escalar amb motxilla!!!! ;)

Bert a l'últim llarg

Finalment arribo a la R, no tinc massa bon dia i li dic al compi que empalmo els dos llargs que queden, 58 m i IV, així que pillo totes les cintes i vaig pujant...mala idea, el final es matojero matojero i he de fer de musculator per estirar la corda....mala idea, fregament, arbres, pes de la corda....Arribo a la R, m'anclo, crido R i les vistes em donen una mica d'aire, és pecat tenir mal dia amb el privilegi de paisatge que, novament, contemplo.....puja el compi amb unes combes inhumanes ( recuperar corda és un suplici), i mentre està pujant les noies que ens hem trobat al matí que han fet la 98 octanos em diuen que venia una cordada darrera de dos nois...."seran en norbi i el sebas?", "n'hi ha un que és francès", em diu ella: SON ELLS!!!!!
Sabia que anaven a fer la 98 octanos, pero no a quina hora...quina il·lusió!!! Que guapo és trobar-se amb els amics després d'una via, al cim, amb un paisatge espectacular, quina passada!!!!

Arriba en Bert i ens posem tots super contents, en Norb prepara el rappel i baixem tots, acabem al bar dinant tot 4, que guai, i que xulo és, repeteixo, trobar-se al cim amb els amics, m'ha encantat, nois!!!!
Així que, malgrat no tenir un bon dia (cansament acumulat, calor, i boires al cap), tot es confavula perquè això canvii ( la meva cordada, els amics, la via, el cim, l'esforç, el dia....)

i el regal del dia: en Bert em fa aquesta mega foto, és preciosa, m'encanta! gràcies, compi!!

Així que, novament, triumfada a la Magdalena superior, peacho de compi que ha fet el seu primer llarg de primer amb pedal, tot i la serietat mutua que hem de millorar...acabem a la platja, gran gran dia d'escalada i de companyia, GRAAANDE, com diria en Dario....
I a més li trec al Sebas que anirem a la 98 octanos i farà ell el llarg de 6a, jewjew!!!
Gràcies, nois, que guai trobar-vos a dalt, i gràcies Bert, com sempre, un plaer....

Via Doc.Anton R, 135m, V, nova aventura de la cordada Argelaguet Roca!!!!

"estoy, que rompo por aquí, que rompo por allá....."

Si, si, estem que "rumpem"!!!! Diumenge decidim tornar a probar sort a Montserrat però al sector de gorros, i trobem unes vies facilones a la Magdalena Superior....Ben equipades, amb només dos llargs de més grau (màx. V, obligat IVart, se suposa que hi havia un Ao però no l'hem vist...) i la resta facilona facilona, ideal per novatus com nosaltres.....;)
La idea era millorar el timming de les reunions, i així hi hem fet!!! Via, repeteixo, molt fàcil, però amb unes vistres brutals, hem disfrutat moltíssim, i a l'arribar a dalt....sorpresa! una panoràmica que fa caure de cul.....BRUTAL!
Hem decidit que farem la via del costat, també facil amb 3 passos d'Ae1, a veure què tal se'ns dona....ens ha semblat molt xula, i la veritat, tenim ganes de tornar-hi per tornar a disfrutar com avui....Jo l'hagués fet avui mateix, de l'eufòria....;)
Hem baixat pel camí de Sant Miquel, novament un paratge brutal ( ja més freqüentat, aixo si!), un camí maco ideal per arrodonir el dia, que la veritat, ha estat perfecte...
I, per posar la "guinda", ens hem trobat al Josep i a l'Edu!!!!!
SI ja ho deia jo, ja, aquest matí quan he pillat TOTS els semàfors de Premià a Barcelona en verd, ja ho deia que seria un dia perfecte i rodó.....
MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Compi, per l'esforç, l'entrega, i sobretot la capacitat de superació que has demostrat en els últims dies, ets un valent, un autèntic "guerrero", campeolon...."quien te ha visto y quien te ve".......;)
ah! per cert, i que sapigueu que m'ha tornat a amenitzar el ràppel, avui ha tocat una meravellosa imitació del Mikel Jackson.....TREMENDISSIMA!!!!

El tros del diedre es el més "complicat" de la via, però està molt (massa??) ben assegurat

Empalmem el primer i el segon llarg, són vies d'iniciació que comencen amb III, ens permetem el "luxe" de fer-ho....;)

foto artistica!

I el premi.....no és un autèntic luxe, sort i privilegi poder contemplar això?????

El nostre estimadíssim Cavall, que ens protegeix sempre....

Novament tinc el privilegi de sentir-me molt viva, per l'entorn, per l'escalada, per la meva cordada, i sentir la sort que tinc de viure la vida que estic visquent.....Dies com avui són una autèntica font d'energia.....gràcies, Bert....;)


http://picasaweb.google.com/nesona/ViaDocAntonR28609MagdalenaSuperior#

Triumfada Cordada Argelaguet-Roca : Via Africa, 75m, Vè, Coll de Nargó

Diumenge 21, Dia K: Triumfem a Coll de Nargo!

El pedruscu de darrera és el que hem escalat!!!

Feia un mes haviem fet la sol solet, però sense disfrutar i patint moltíssim, era la primera vegada que ens posavem a la tàpia després del 20J i les pors i el record afloraven jugant-nos una molt mala passada....

Decidim aprofitar que el dissabte fem la Regina d'Oliana i busquem una via per Coll de Nargó i..."volià"! Gràcies al blog de l'esgarrepacrestes trobo la via IDEAL, 75 m i V!!! Ole Ole!!!!

Amb el nostre ritme/timming ( si no, no seriem els japis) ens plantem a la paret amb 10 minuts d'aproximació ( quin gust, senyors, quin gust!!!), el fiera es mira la paret i decideix obrir ell, un 10 d'actitud pel meu compi! Un llarg de 20 metres, sortida una mica rara però es deixa fer, i després és anar fent, hi ha placa principalment i bones mans......

Començo a pujar jo ( amb la motxilla, 3 litres d'aigua, com pesava...si, si, ja podeu riure dels 3 litres d'aigua perquè només en va sobrar mig...), arribo a la R, comentem la jugada ( estem contents i anem bé de cap....) i em toca a mi el 2n llarg....la paret tira enrera una mica, es sortejar aquest pas amb bona presa de mans i anar pujant, la part abans d'arribar a la R és placa i em fa yuyu, un últim esforç i sóc a la R!!! La putada d'aquesta via és que hi ha repises, que és la única cosa que veig quan pujo, les punyeteres repises.....

El fiera obre el tercer llarg, la paret combina placa amb trossos amb molt bona presa de mans i fins i tot un tros de pedra trencada (literalment!) que fa yuyu però que aguanta!!! La última xapa està en una paret un xic més vertical amb repisa a sota ( ole ole, una nova repisa, per si no n'haviem tingut prou!), és un últim "jop!" i ja estàs a la R!!!!!!

Les vistes des de dalt són IMPRESSIONANTS, al pantà d'Oliana, al poble de Coll de Nargó, als camps......un autèntic espectacle, de veritat, és preciós! Val la pena, per la via i per les vistes!!!

Wuenu, toca rapel i "pa baj", el fiera obre la veda i en 20 minuts som a peu de via.....Estàs content, eh, fieresilla??? ;)

Aquí el fiera fiant-se del material, fent el palomino ( és un puntazo tenir un compi així, perquè t'amenitza els rapels!!!), arribem a peu de via i ens abracem, aquesta vegada si!!!! Ens ho hem passat molt bé, home, som novatus i encara es pateix una mica, i més amb vies amb repisa (tots dos ens vam lesionar a la mateixa via amb repises....però el més curiós és que encara no ens coneixíem!!!) però la veritat és que ens ho hem passat de p..a mare, estem eufòrics, contents i satisfets!!!

Acabem el dia banyant-nos al Pantà d'Oliana, dia rodó rodó!!!

Gràcies compi per les ganes, l'energia, per afrontar la por, per aguantar els "improperrios" i per amenitzar els rapels....;P

Gallina Pelada, 1 de juny de 09