"prefiero morir de pie que vivir siempre arrodillado..." Emiliano Zapata

dissabte, 20 de febrer del 2010
diumenge, 14 de febrer del 2010
dissabte, 6 de febrer del 2010
Ulldeter-Pic de la dona (6-7 de febrer de 2010)
Fa sol, però desenganyeu-vos, estem a -3 i fot un vent del copon....
de camí a l'esplanada de sota del canal dels isars, el vent ens tomba, veiem que està tot pelat....
actitud màxuima!!! fent pràctiques
Diumenge: (cada cop sóc més monyes fent posts, ho milloraré., ho prometo, però és que ja són 4 anys de blog...;P). Hem fet canvi de plans, finalment faré el Pic de la Dona!!! atenció, malpensats, això no té res a veure amb el meu pseudofeminisme, és només un d'aquells pics que sempre veus al mapa i tens ganes de fer!!!
Novament termòmetre a -4, pàrking de l'estació de Vallter a petar....comencem a pujar, com més amunt més vent però unes vistes brutals al Circ d'Ulldeter, és preciós.....comento que segur tinc molts amics de ressaca en aquell precís instant que deuen pensar que estic loca d'anar a passar fred, però que entre les vistes, el camí i els amics no ho canvio per res...momento empalagoso, ho sé.
Arribem a la carena i el vent ens toma; la Eva s'ha hagut de resguardar i tot! alguns fan mitja volta, fa molt de vent i mooltíssima rasca, però a 150m del cim....arribem al cim molt contents, foto de rigor i cap abaix.....es brutal brutal el vent i el fred, trec la mà del gua per fer una panoràmica i em queda insensible fins al cap d'una estona., que comença a cremar...buf!
Una ascenció molt maca, poca neu (a dalt sense grampons, hi ha cami pràcticament net...) però el camí es xino xano i les vistes no tenen preu!!! I hem anat bastant ràpid, a l'hora de dinar ja estem a baix!
foto ràpida al cim, els mocs estan congelats!
Bua, quines ganes de marxar de la urbe que tenia, quines ganes de neu, vent, sol, amics i cardio.......un plaer, companys! i una altra al bote, bixu...;)
dimecres, 3 de febrer del 2010
bon viatge, Martí....
Et recordo darrera el taulell, sempre parlant amb veu baixa, passejant per Premià amb el diari a sota el braç.....
Ahir em vaig sentir identificada amb les teves pròpies paraules, així que això és un petit homenatge, Martí....i bon viatge