"prefiero morir de pie que vivir siempre arrodillado..." Emiliano Zapata
Et recordo darrera el taulell, sempre parlant amb veu baixa, passejant per Premià amb el diari a sota el braç.....
Ahir em vaig sentir identificada amb les teves pròpies paraules, així que això és un petit homenatge, Martí....i bon viatge
Que profunda estàs..Una abraçada.
Publica un comentari
1 comentaris:
Que profunda estàs..
Una abraçada.
Publica un comentari