climBAR!!!!!

No calen comentaris....
però encara que sembli mentida... entrenem de tant en quant!!!!

SOPAR DE SUPER NENAS!!!!

SOPAR DE NENES AMB NOTICION!!!!

Si, si, L'ÒNIA ES CASA EL 8 DE NOVEMBRE DEL 2008!!!!




Fa gràcia, estem celebrant que l'Ònia es casa i és la única que no apareix a la foto.....JUAS!

Gelida, 17 de novembre de 2007

Dissabte, tot i la rasca, vam anar a escalar a Gelida...Què durillo escalar amb aquest fred! A més, seguint la tònica Japi japi no ens vam mirar les ressenyes, i el grau més baix ERA UN V+!!! Quina manera de patir!
Tot i això, les vies són molt xules!


Albert fent un V+

La menda intentant un pas en un 6a en top-rope

Font de l'Ametllo, 1 de novembre de 2007

Per tots Sants els japis decidim sortir a escalar a la Font de l'Ametllo....arribem una mica tard, al nostre horari, però ens hi posem a tope! Comencem a escalfar amb algun quartillo i cinquillu i ja de seguida la Cris ens anima amb els 6ens....Aprofitant que la via yayos(V)

comparteix reunió amb un 6a, la provem...Quina passada! Quina via més guapa! Té un passet al principi de molta col·locació obrint peus fins a arribar a una mà dreta molt bona....Què xulo! Un cop fet el pas la via és anar fent, potser és l'emoció d'haver fet el pas que fa veure més fàcil la resta....

La Pitu obre una via inhumana (Directe del mogens V+) amb un pas de taló que fa esfereir, pas que serà sempre recordat amb la mítica frase " Cris, ahi no te puedes caer...." però acaba la via amb una estil impecable....

Jo ho provo de segona, intento talonar i me'n surto però cal entaforar tot el cos a dins la cova i no hi ha manera d'equilibrar-me....És un pas tècnic molt maco però ja no tinc forces, això si, queda pendent!

Monte Perdido, 27 i 28 d'octubre de 2007

Després d'un cúmul de despropòsits ( algú que s'adorm, el meu cotxe que no arranca, un accident a l'A2...) arribem a Torla, entrepà de llom amb formatge entre pecho i espalda i cap al Refu de Goriz! Els ànims estan a tope, el temps és "ideal de la muerte", obviem fer el Cami per les Clavijas i ens enorgullim de la nostra decisió....SOM UNS FENOMENUS!
El paisatge de tardor és espectacular, tonalitats de marró, groc, verd i vermell es barregen per formar un paisatge indescriptible, som uns privilegiats, novament la muntanya ens posa una catifa vermella.....
La Vall és impressionant, veiem com va pujant el sol i va deixant en la penombra tot el camí que acabem de recorrer....
Encara amb la lluna al cel, comencem a pujar...Si, fa fred, però és d'aquell fred que s'agraeix, aquell aire de muntanya que et recorda la satisfacció de ser on ets.....
Aquí ja no sóc tant japi japi, la vista és espectacular PERÒ PER AQUI S'HA DE PUJAR, i en monte continua al seu lloc, PERDIDO....Aqui la menda té un moment de crisi, això no té massa bona pinta, però aquesta és la gràcia, superar-se en aquests moments....


Finalment, VAM FER EL MONTE PERDIDO! Un dia esplèndit, unes vistes espectaculars, la pachamama, novament, es porta bé amb nosaltres...

CAMINO SANTIAGO, Octubre 2007

Feia un munt de temps que em rondava pel cap la idea de fer el Camino, pero siguem realistes, Sudamèrica tirava molt encara.....Em quedaven dues setmanes de vacances, així que no m'hi vaig pensar dues vegades i vaig comprar el bitllet d'anada a Leon.......

I la resta ja és història.

Recordaré sempre la última nit, a l'alberg d'Arca, a vint i pocs km de Santiago, l'Antonio de Malaga, la Manuela d'Itàlia i jo a fora, fumant, amb un cel estrellat espectacular i filosofant del Camino amb un conte de Jorge Bucay.....

Pulperia Ezequiel ( Melide) : ens acabem

trobant tots a la pulperia Ezequiel, ens posem les botes de pulpo a la gallega i quan toca arrancar de nou ( encara ens falten 12 kilometrillus ) la Rousi i jo ens les veiem negres....Arribem a Palas del Rei destrossats, el Juanma no surt ni a sopar...

última nit! A l'Alberg d'Arca ens ajuntem tots, em curro uns espaguetis carbonara que te .... i fins i tot la Manuela diu que estan tremendus! Evidentment ha d'aparèixer la bandera del Sevilla...els malaguenyus porten orujo per tots, tenen clar que l'endemà no arriben a la missa del pelegrino....

L'escuadron de la muerte ha arribat a Santiago!!!!

Camino....

Son un munt de moments super macos durant el Camino!!!

Els prats per descansar mentre amb en Salva aprofitavem per fumar un piti, les bromes constants d'en Miki que ens feien partir de riure....