I finalment....LA PICA D'ESTATS!!!!! 20/setembre/08

Finalment, EL CIM DE CATALUNYA!!! Després d'una intentona fallida al juny, el NDUT (madelmans+japis) vam aconseguir, amb moltíssima calma, l'objectiu!!!

La bandera, que no es veu massa, és per patrocinar el meu poble, PREMIÀ DE MAR, i la idea és anar fent cims reivindicant el MARESME LLIURE I TROPICAL i la REPÚBLICA INDEPENDENT DE PREMIÀ DE MAR!!!!

Divendres ens trobem a Tremp (aquí la menda venia de fer una ruta a Gavarnie - vease post següent) i em vaig tirar no se quantes hores al cotxe per trobar-me amb els perles...quina il·lusio! Arribàvem al pàrking de la Pica a les quinientas i anavem a mumi a les quinientas+1, o sigui que l'endemà, per desesperació d'en Norbi, el timming anava una mica descontrolat....però el dia es va aixecar "tupendu", sortiem a quarts de nou i les cares eren d'eufòria, segurs de que triumfaríem....i Bingo!

El mocador al cap és perquè duia uns quants dies sense dutxa i els "pelus" eren apoteòsics....;P Anem pujant xino xano nari nant, xerrant i disfrutant del paisatge...a la tartera el camí està marcat (quin descans!) però tira amunt, em costa una mica però després de 5 dies patejant les cames aguanten.....

La volta per darrera és MATADORA, 100 m de baixada i 300 de pujada que ens maten a tots 4, amb pàjara inclosa, així que abans de fer cim ( a les quinientas, al ritme..) prenem el sol i tot...Fa un dis espectacular!

Sembla que parem molt, i és veritat, però quan portes ja unes quantes horetes és necessari anar "repostant", osti, que això és cansat...

I, finalment, FEM CIM!!! Creiem que som els últims, però no! N'hi ha que van més tard que nosaltres!! La llàstima d'aquests cims és que has de tornar a baixar i és llarg, així que sempre has d'anar amb el coet al cul i no et deixa disfrutar de les vistes...com que el ritme és japi, ens ho prenem amb calma i fins i tot alguns fan la bacaina...jo, mentrestant, em permeto el luxe de fumar i m'estic una bona estona empapant-me de paisatge, sol, cel, sensacions i recordant la Pitufa...d'alguna manera, ella és amb mi al cim.....

Estic absolutament orgullosa de ser aquí dalt, la pau, la calma, estar per sobre les muntanyes amb 3 GRANS amics, l'esforç....aprenc cada dia d'aquest nou món que he descobert i que em fa tant feliç!
Aíxí que als que llegiu això us deixo amb algunes "joies".....

Gràcies, nens, per la paciència, els riures, les converses...però m'ha faltat l'homenaje!!!( entrecot al roquefort!)

Ah! això de fer cims té una altra part oculta, que és dormir a qualsevol lloc....i a vegades hem de dormir en els llocs més insospitats, ja ja ja!!!

Pineta-Gavarnie-Bretxa-Goriz i cap a casa, setembre 2008

COMANDO BRECHA!!!

Disposats a triumfar, dilluns ens trobem a Benabarri la Ingrid, en Jordi, la Yolanda i la menda i tirem cap a Pineta, on dormim...l'endemà el despertador sona aviadet, ho ha ganes i ens espera un dia durillu...però brutal!!!

PINETA-ESPUGUETTES (+1500m-500m)

ESPUGUETTES-SERRADETS (-500m+1000M)

SERRADETS-BRECHA DE ROLAND-GORIZ (+300m-600m)

GORIZ-PINETA (-1200m)

hay una nueva estrellita en el cielo....

Hoy escribo el post más duro de mi vida....el fallecimiento de una amiga.

Pitu nos ha dejado haciendo lo que más le gustaba: escalar. Pero nos ha dejado demasiado joven, todavia nos quedaban muchisimas cosas por compartir, muchos momentos por vivir....Escribo porque me siento impotente, porque tengo ganas de volver a abrazarla y darle un beso y no puedo, porque no me creo que se haya ido, porque no se que hacer, porque me puede la rabia de haberla perdido, porque me gustaria tener solo un minuto para decirle cuanto la queria, porque tengo la esperanza que esto lo leerá y, de alguna u otra forma, sentiré que me dice " y yo a ti también, nès"......

Hace poco, Pitu, viviste esta misma situación. Que dolor, que impotencia! Pero ahora eres tu, ahora lo estoy viviendo yo contigo.....Nos queriamos un monton, eh, wapa? Nos hemos discutido, nos hemos abrazado, nos hemos reido....

Me acuerdo de la noche en el refu de santa Cecilia con el oso, del dia que fuimos a buscar las huellas de dinosaurio en Dolomitas, de cuando fuimos a escalar a Banyadores y bajabamos las dos lisiadas y riendonos, de la cena en tu casa con el vino, de las largas charlas en mi coche despues del climbat, del dia de la calçotada con los madelmans y los japis, de la despedida de Dario, de cuando jugabamos a "paras" y nos discutiamos por quien habia dicho antes "reunión" o "estrellita"....

Son muchos, pero sobretodo muy intensos los momentos que he vivido contigo, largas charlas sobre hombres y escalada!!! ;P

Pero, sobretodo, tu fuerza y tus animos a pie de via. Me animabas, me gritabas, me decias "veeeeenga, Nès, aprieta", y luego el abrazo y las felicitacions, "eres una campeona".......Te podian las ganas, te gustaba lo que hacias y nos lo transmitias, nos dabas animo y fuerza para luchar.......Te esforzabas por superarte, estabas fuerte y con muchas ganas, eras cabezona y luchabas y luchabas hasta que te salia la via.....Y eras humilde, siempre quitando mérito a lo que hacias.....

Me han quedado muchos momentos por compartir contigo, pierdo a una amiga, a una de mis mejores amigas, pierdo a alguien que me decia que me queria sin más, a alguien que me entendia y me respetaba, a alguien que confiaba en mi, a alguien que se preocupaba por mi.....Perderte, Pitu, es lo peor que me ha pasado en esta vida, no lo dudes....

Me quedo con las ganas de esa escalada femenina en Gorros, o era en can Jorba? Daba igual, lo importante era ir las dos juntas a hacer lo que más nos gustaba, escalar.....Te acuerdas de reportaje de los aguelos? de cuando nos imaginabamos escalando con 70 años..."piya, piya, que me ha caido la dentadura..." Como nos reíamos!!!!!!

Me despido de ti, Pitufa, no lo he sabido hacer mejor, pero sé que tu lo entiendes. Ojala hubieras visto cuanta gente te quería, ojala lo hubieras podido ver....es impresionante, Cris, es impresionante, lo importante que eras para tantisima gente, y gente que ni te conocia en persona.....

Estés donde estés, un beso y un abrazo, GRACIAS, MUCHISIMAS GRACIAS.....

El cielo tiene una nueva "estrellita"......

japinès

A cop de pedalillu.....curs via llarga juliol 2008

Peacho de curs de via llarga!!! Orlando, Jesus, la menda, Xavi, Edu, Andrea, Helena i Josep....motivats al 100%!! Quanta actitut!!!

Avui hem matinat, la prova final! Érem al peu de via a les 8 del matí, el "problema" és que ens hem equivocat de vies...però l'aventura es l'aventura! Tot i això, hem triumfat com el colacao!!!

La via de l'esquerra és la que hem fet l'Equipo A, i l'hem rebatejat com "a cop de pedalillu"....telita! La via de l'esquerra és la del grup B, sort de l'Edu...;P Hem suat com trujes!!! (algunes, és clar....;P). En Jesus ha obert el primer llarg, la reunió era un festival, moltíssima germanor....el segon llarg l'ha obert la menda, aprenent a dominar la tècnica del pedal, com he patit, senyors i senyores, com he patit...sort dels ànims d'en Josep i d'alguna cinta allargada, me les he vistes negres....novament morats a les cames ( foto pena, he passat de penjar la foto com la setmana passada....) però són "las heridas del guerrero"...el quart llarg l'ha obert la Helen, pim pam se l'ha menjat en un plis! Del Equipo B només sé la via que han fet, prou feina tenia jo fent lo meu, em sap greu, companys!!!

Preparant-nos per pujar....tot això que es veu ( menys la crema solar, claru ta..) anava al meu talabart..tot i que sembli que pesa molt: doncs és veritat, pesa molt! Però la veritat és que escalant no ho he notat massa....

Primer llarg: el Sensei (josep) anava primer i ens anava vigilant, sort d'ell! Perquè veieu on ens hem fotut he fet la típica foto de cul a en Josep, el llarg era finet finet!

L'equipo B ha tingut les seves dificultats, també...però han anat super ràpid!

Ja rapelant, no podiem deixar fer la foto de "reunió"....les cares son exultants, eh?

En Josep ens ha fet fotos, quan les hi pugui piratejar ja en penjaré més, però es que l'eufòrica encara em dura i havia de fer un post, ja ja ja!!!

Gràcies Josep pels coneixements, pel suport i pel "carinyu" mentre feiem les vies! I a tu, Edu, pel suport logístic i pels ànims!

I als meus compis, que s'han portat de muerte, que han estat motivats ( i, lohicamente, man motivao...;P), amb els que he compartit GRANS moments d'escalada, pors, riures, tensions, trampes....gràcies, nois, un autèntic plaer aprendre amb vosaltres!!!!