Triumfada Cordada Argelaguet-Roca : Via Africa, 75m, Vè, Coll de Nargó

Diumenge 21, Dia K: Triumfem a Coll de Nargo!

El pedruscu de darrera és el que hem escalat!!!

Feia un mes haviem fet la sol solet, però sense disfrutar i patint moltíssim, era la primera vegada que ens posavem a la tàpia després del 20J i les pors i el record afloraven jugant-nos una molt mala passada....

Decidim aprofitar que el dissabte fem la Regina d'Oliana i busquem una via per Coll de Nargó i..."volià"! Gràcies al blog de l'esgarrepacrestes trobo la via IDEAL, 75 m i V!!! Ole Ole!!!!

Amb el nostre ritme/timming ( si no, no seriem els japis) ens plantem a la paret amb 10 minuts d'aproximació ( quin gust, senyors, quin gust!!!), el fiera es mira la paret i decideix obrir ell, un 10 d'actitud pel meu compi! Un llarg de 20 metres, sortida una mica rara però es deixa fer, i després és anar fent, hi ha placa principalment i bones mans......

Començo a pujar jo ( amb la motxilla, 3 litres d'aigua, com pesava...si, si, ja podeu riure dels 3 litres d'aigua perquè només en va sobrar mig...), arribo a la R, comentem la jugada ( estem contents i anem bé de cap....) i em toca a mi el 2n llarg....la paret tira enrera una mica, es sortejar aquest pas amb bona presa de mans i anar pujant, la part abans d'arribar a la R és placa i em fa yuyu, un últim esforç i sóc a la R!!! La putada d'aquesta via és que hi ha repises, que és la única cosa que veig quan pujo, les punyeteres repises.....

El fiera obre el tercer llarg, la paret combina placa amb trossos amb molt bona presa de mans i fins i tot un tros de pedra trencada (literalment!) que fa yuyu però que aguanta!!! La última xapa està en una paret un xic més vertical amb repisa a sota ( ole ole, una nova repisa, per si no n'haviem tingut prou!), és un últim "jop!" i ja estàs a la R!!!!!!

Les vistes des de dalt són IMPRESSIONANTS, al pantà d'Oliana, al poble de Coll de Nargó, als camps......un autèntic espectacle, de veritat, és preciós! Val la pena, per la via i per les vistes!!!

Wuenu, toca rapel i "pa baj", el fiera obre la veda i en 20 minuts som a peu de via.....Estàs content, eh, fieresilla??? ;)

Aquí el fiera fiant-se del material, fent el palomino ( és un puntazo tenir un compi així, perquè t'amenitza els rapels!!!), arribem a peu de via i ens abracem, aquesta vegada si!!!! Ens ho hem passat molt bé, home, som novatus i encara es pateix una mica, i més amb vies amb repisa (tots dos ens vam lesionar a la mateixa via amb repises....però el més curiós és que encara no ens coneixíem!!!) però la veritat és que ens ho hem passat de p..a mare, estem eufòrics, contents i satisfets!!!

Acabem el dia banyant-nos al Pantà d'Oliana, dia rodó rodó!!!

Gràcies compi per les ganes, l'energia, per afrontar la por, per aguantar els "improperrios" i per amenitzar els rapels....;P

Gallina Pelada, 1 de juny de 09

Sol solet, diumenge 24-V-09

Bloc a Sant Joan, 24 de maig de 09

Pràctiques Roco del Prat, 16 de maig de 09

Vilanova d'artifo, grans cracs, maig '09

Vilanova d'artifo: trobada de cracks de l'artificial i, sobretot, molt bon ambient!!!

Arribem divendres a la tarda, ja per començar ens trobem amb la Laura i el Xavi que venen de la Xubascos, després apareix la Ursula ( l'endemà apareixerà la Laura)...Quina alegria veure-us!!! Sopem a l'ermita, plantem la tenda i a clapar, fa bona nit i de temperatura s'està molt bé, hi comença a haver-hi ambientillu, quina gran idea venir aqui!!!

L'endemà arribem la resta: Norb, Cheff, Patt, Pep, Laura, Olga i Montse, i ens distribuim. El Norb i en Seb van a desequipat, la resta a equipat.

Per sorpresa nostra, les 5 nenes estem juntes. L'harem, segons en Jaume. Anem cap a la roca ( no recordo mai els noms...dels arcs??? del contrafort??? wenu, que hi sabria arribar encara que no em sàpiga el nom!!!!) i comencem a equipar-nos. En Jaume ens comença a explicar les postures "comodes" ( me parto y me mondo amb això de còmodes...), comencem a practicar "pedddaling" i "la grulla" ( versió maresmenca de la cigonya, perqué som aixi, els maresmencs, innovant...). La Patt ve imparable i comença a obrir vies, jo darrera de segon, mentre les altres 3 ( sobretot dues...) no paren de xerrar.....la força se'ls en va per la boca!!

En Jaume té una paciència de Sant amb nosaltres, igual que la Nuria, que està amb la MJ i els valencians.....

Laura i Jaume i el equipo Valencià+MJ

Olga intentant arribar a la paret i panoràmica de les vies amb xorissets

Havent dinat, toca més desplom. Hi ha una via amb les cintes posades, les xapes em semblen aprop, així que m'aventuro....Vaig fent, no domino la grulla encara i em canso, però vaig fent...la fifi és un autèntic "quitamiedos", quanta raó tenia el "sensei" Jaume....;P

Acabo i sento la felicitació dels companys, estic exultant, no creia que fos capaç de fer això!!!!! Estic radiant d'orgull mio-conmigo-mimma, només falta el cigarrillu a peu de via....!!!

seqüència de la menda obrint, estic molt orgullosa de mi!!!

La Olga comença a obrir una via però la perd l'actitud del "no puc", així que baixa a mitges no perquè no pugui, sino perquè el seu cap no la deixa....Convencem a la Patt, la fieresilla Patt, peruqè l'acabi, en Jaume està vago despres de dinar.....

I acabem el taller amb un somriure d'orgull enorme, anem cap al Cirera a fer un got i després cap a l'ermita. Em quedo amb una gran satisfacció, per tot el què he après, per la gent amb la que he compartit, pels GRANS mestres que he tingut i pels riures.....ah! i per la feina feta, no fotem!

A la nit ens acostem al sorteig i al documental de l'Esther i el Pelut....quan comencen la retransmissio li dic al Pep " aquesta gent està malalta" i ell es posa a riure, ho dic en veu baixa, claru ta......i acte seguit, en el propi video, el propi pelut diu que s'ha d'estar malalt per fer la via....tremendo! El video m'emociona, tanta paret, tants coneixements, tantes sensacions, tanta tantíssima tècnica i compenetració......me'n vaig a mumi donant-ho voltes, el video m'ha colpit una mica.....

Segon dia: ens aixequem amb presses, algunes som japilowers i no saviem que s'havia quedat a 2/4 de 9....esmorzem ràpid, endrecem ràpid, hi ha nervis, com si arribessim tard al cole....finalment, aconseguim engegar cap al taller d'autorescat...I aconseguim arribar a peu de paret on farem les pràctiques. Està tot equipat i hi ha cordes, avui tenim en Jordi, en Pep i en Jaume que repite sense "nenas", està tristot, pobre...

Comencem a fer les maniobres, jo ho sento però m'atabalo, cal practicar, li comento a en Jordi i em diu d'un lloc a montserrat que ell ha equipat per fer pràctiques, gràcies company! no dubtis que hi anirem! El nus de pescador???mariner??? em té traumatitzada...fem rappels amb el comany a l'esquena, practiquem una i altre vegada el bloqueig, maxards....quan acabem, matxaco a en Jordi a preguntes, això de la big wall em crida l'atenció, i amb una paciència de sant em va explicant com ho fan...per sort a la tàpia del cantó hi ha gent escalant i ho puc veure in situ....

Norbi i MeriJou i Albert i Sebas fent el ràppel amb el company ferit

En Pep, la Silvia i la menda a punt de fer el ràppel...La Silvia és una "pofessional" i porta el collarin i tot perquè sigui més real....

Gran idea la d'anar a Vilanova, gran gran idea....retrobaments amb gent que feia temps que no veia, bon ambient, i per sobre de tot, grans ensenyaments, a nivell tècnic i sobretot humà.....Gràcies a tots els que feu possibles Vilanova d'Artifo, per la paciència, per la dedicació, pels riures, pels coneixements, per la humilitat i per encoratjar-nos sempre amb un somriure als llavis....moltíssimes gracies!

Evocant a un gran mestre: "salut i tàpia"

http://picasaweb.google.com/nesona/VilanovaDArtifoMaig09#

Practicant per Vilanova d'artifo.....26 d'abril de 09

La previsió de la meteo és nefasta pel finde....decidim dissabte anar a veure el Raul a la compe de bloc del'Hospi i diumenge anar a Vilanova de Meià, a la cova, a fer pràctiques d'artificial amb el sensei norbi.......Quedem a les 9, i acabem sortint a les deu i pico, mea culpa, últimament m'empano un munt fins que no surto de casa....;)

Parem a Artesa de Segre i esmorzem com déu mana: coca de bacallà, coca de xiripons, empanadilles de sobrassada....osti, això avui no ho cremem!!! i jo aviat hauré d'estar sota el control estricte del Dr. Gordo!! ( com diria el Mauri, jewjew...)

Entre pitos i flautes arribem a la cova a la una, però tampoc tenim pressa!!! Em faig la xula i intento obrir la via, la primer parabolt es xapa des del terra, poso cinta i pedalillu i tiro amunt....intento fer de tot per arribar a la segona xapa, però la cigonya està freda i no hi ha manera, així que acabo baixant i ho proba en Bert.

Jo fent-me la xula, i en Norbi donant explicacions al Bert de com intentar no petar-se...

En bert ho intenta i arriba a la tercera xapa, però anem massa tensionats i fem molta força, així que en dues xapes estem petats, lògicament....bloquegem a muerte, en Bert baixa amb uns braços que semblen pedres....

Bert arribant a la tercera xapa

I acaba obrint la via en Norbi, que ni s'ancla ni descansa....una machine!!!! nosaltres amb la baga, suant, i ell com si res!! Acaba admetent que bloqueja, però és capaç de descansar fent la cigonya, cosa que aqui la menda ni de fallo.....Li faig un video de l'ascensió, realment des d'abaix se'l veu dominar moltíssim la tècnica i sembla que no es cansi ( malgrat diu que si), té la tècnica molt depurada i no comet fallos de principiant, no és la primera vegada que el veig fer una via en artifo, i cada vegada em deixa parada....(bé, m'hi va deixar mes fent el sostre de la Cova a Montserrat, tremendo tremendo!!!! hi ha algun post pel blog, crec, del 2008...).

Norbi obrint la via...m'encanten les fotos a contrallum!!!!

Ja amb la via muntada la faig de segon, a partir de no sé quina xapa ja vaig dient que no puc, bloquejo un munt però els dos fieres que tinc a baix m'anime mogollon i acabo, encara no sé com, arribant a la reunio....senyor, quin patiment!!! La falta de tècnica em fa patir, no vaig gens segura, bloquejo un munt i em canso, la tensió es nota moltíssim ( tant que m'acabo penjant plana perquè se'm contractura l'esquena...beneit lumbago!!!!). Baixo tornant a col·locar les cintes perquè l'ha de fer en Bert, però és desplomat i em costa déu i ajut, foto algun que altre crit (novament demano disculpes...els nervis, compi!) i quan arribo a baix m'estiro a terra tal i com baixo, estic esgotada....en Norbi i en Bert fan bromes i intenten aixecar-me, però sóc un autèntic pes mort....despres de les felicitacions oportunes, ho prova en Bert, però ja quan es posa a la via el veiem serio. No va gens convençut, té la cigonya a mitges i va pensant que no li sortirà, però acaba fent no-se-quantes xapes, el molt mamon!!! Va molt tensat, des d'abaix patim, la via és desplomada, fa efecte, i ell ès va posant molt nerviós.....però, malgrat això, baixa optimista, si, hem de practicar la cigonya, tenim 3 dies, ja ja ja ja!!!!

Bert i el seu "no em surt la cigonya" a quatre xapes d'acabar la via..si és que..

Li toca a en Norbi desmontar-la, novament amb un plis ja és a dalt....els japis no tenim braços per fer res més, així que intentem la primeva mini lliçó magistral de col·locació de catxarros, fem poca cosa, està tot mullat i ens costa trobar alguna fisurilla, jo estic torpe torpe i rellisco dues vegades, així que fem un tonto el rato, pometa ( que sans que ens estem tornant!!) i cap a casa...

Gran dia d'aprenentatge de tècnica, me'n vaig amb ganes de tornar a provar la via i intentar con sigui arribar a la puta segona xapa, en algun moment i no recordo com he trobat algun peu i gairebé hi arribo......i me'n vaig també amb un peacho de morat a la cuixa impressionant, optaré per dur una faixa que em protegeixi les cames perquè tinc molt mala circulació, això ja em va passar al curs de via llarga, però aqui he obviat posar la foto del morat perquè fa cosa, ma mare s'ha esgarrifat en veure-ho, i fa mal, ha us ho dic....

Moltes gràcies, nens ( bert+norbi) per la paciència, els riures, les ensenyances, l'esmorzar, el viatge...com sempre és un plaer compartir amb vosaltres una jornada d'escalada!!!!!

nès-japiflower