Practicant per Vilanova d'artifo.....26 d'abril de 09

La previsió de la meteo és nefasta pel finde....decidim dissabte anar a veure el Raul a la compe de bloc del'Hospi i diumenge anar a Vilanova de Meià, a la cova, a fer pràctiques d'artificial amb el sensei norbi.......Quedem a les 9, i acabem sortint a les deu i pico, mea culpa, últimament m'empano un munt fins que no surto de casa....;)

Parem a Artesa de Segre i esmorzem com déu mana: coca de bacallà, coca de xiripons, empanadilles de sobrassada....osti, això avui no ho cremem!!! i jo aviat hauré d'estar sota el control estricte del Dr. Gordo!! ( com diria el Mauri, jewjew...)

Entre pitos i flautes arribem a la cova a la una, però tampoc tenim pressa!!! Em faig la xula i intento obrir la via, la primer parabolt es xapa des del terra, poso cinta i pedalillu i tiro amunt....intento fer de tot per arribar a la segona xapa, però la cigonya està freda i no hi ha manera, així que acabo baixant i ho proba en Bert.

Jo fent-me la xula, i en Norbi donant explicacions al Bert de com intentar no petar-se...

En bert ho intenta i arriba a la tercera xapa, però anem massa tensionats i fem molta força, així que en dues xapes estem petats, lògicament....bloquegem a muerte, en Bert baixa amb uns braços que semblen pedres....

Bert arribant a la tercera xapa

I acaba obrint la via en Norbi, que ni s'ancla ni descansa....una machine!!!! nosaltres amb la baga, suant, i ell com si res!! Acaba admetent que bloqueja, però és capaç de descansar fent la cigonya, cosa que aqui la menda ni de fallo.....Li faig un video de l'ascensió, realment des d'abaix se'l veu dominar moltíssim la tècnica i sembla que no es cansi ( malgrat diu que si), té la tècnica molt depurada i no comet fallos de principiant, no és la primera vegada que el veig fer una via en artifo, i cada vegada em deixa parada....(bé, m'hi va deixar mes fent el sostre de la Cova a Montserrat, tremendo tremendo!!!! hi ha algun post pel blog, crec, del 2008...).

Norbi obrint la via...m'encanten les fotos a contrallum!!!!

Ja amb la via muntada la faig de segon, a partir de no sé quina xapa ja vaig dient que no puc, bloquejo un munt però els dos fieres que tinc a baix m'anime mogollon i acabo, encara no sé com, arribant a la reunio....senyor, quin patiment!!! La falta de tècnica em fa patir, no vaig gens segura, bloquejo un munt i em canso, la tensió es nota moltíssim ( tant que m'acabo penjant plana perquè se'm contractura l'esquena...beneit lumbago!!!!). Baixo tornant a col·locar les cintes perquè l'ha de fer en Bert, però és desplomat i em costa déu i ajut, foto algun que altre crit (novament demano disculpes...els nervis, compi!) i quan arribo a baix m'estiro a terra tal i com baixo, estic esgotada....en Norbi i en Bert fan bromes i intenten aixecar-me, però sóc un autèntic pes mort....despres de les felicitacions oportunes, ho prova en Bert, però ja quan es posa a la via el veiem serio. No va gens convençut, té la cigonya a mitges i va pensant que no li sortirà, però acaba fent no-se-quantes xapes, el molt mamon!!! Va molt tensat, des d'abaix patim, la via és desplomada, fa efecte, i ell ès va posant molt nerviós.....però, malgrat això, baixa optimista, si, hem de practicar la cigonya, tenim 3 dies, ja ja ja ja!!!!

Bert i el seu "no em surt la cigonya" a quatre xapes d'acabar la via..si és que..

Li toca a en Norbi desmontar-la, novament amb un plis ja és a dalt....els japis no tenim braços per fer res més, així que intentem la primeva mini lliçó magistral de col·locació de catxarros, fem poca cosa, està tot mullat i ens costa trobar alguna fisurilla, jo estic torpe torpe i rellisco dues vegades, així que fem un tonto el rato, pometa ( que sans que ens estem tornant!!) i cap a casa...

Gran dia d'aprenentatge de tècnica, me'n vaig amb ganes de tornar a provar la via i intentar con sigui arribar a la puta segona xapa, en algun moment i no recordo com he trobat algun peu i gairebé hi arribo......i me'n vaig també amb un peacho de morat a la cuixa impressionant, optaré per dur una faixa que em protegeixi les cames perquè tinc molt mala circulació, això ja em va passar al curs de via llarga, però aqui he obviat posar la foto del morat perquè fa cosa, ma mare s'ha esgarrifat en veure-ho, i fa mal, ha us ho dic....

Moltes gràcies, nens ( bert+norbi) per la paciència, els riures, les ensenyances, l'esmorzar, el viatge...com sempre és un plaer compartir amb vosaltres una jornada d'escalada!!!!!

nès-japiflower