Cresta de Castellers amb Lor, 12/7/2010

Dilluns dia 12 pillem vacances en Lor i jo per anar a fer via llarga, però el seu tendó d'aquiles no acaba d'estar del tot bé i decidim canviar de plans; hem proposa la cresta de Castellers, al Montseny, i malgrat la meva animadversió a les crestes i dono un vot de confiança i quedem a les 8 a Santa Fe. Des del parking té bona pinta!!!!

Comecem a caminar a les 9 entre pitos i flautes, el temps acompanya, fa sol però corre airet, i en un plis ja estem grimpant. Algun pas aeri, seguint marques vermelles i després grogues, anem xerrant, rient....i en un plis ja som dalt!! les vistes són precioses, el Montseny és un regal......

vista de la cresta i del turo de l'home

en Lor en la grimpada final i fotofinish!

Un cop a dalt i havent menjat una mica decidim anar fins al turo de l'home, des d'allà vistes al matagalls i a coll formic que em desanimen, que lluny es veu montserrat......PUNYETERA LA HORA en que em vaig deixar convèncer per anar a la Matagalls UNA ALTRA VEGADA!!! deixeu-me desfogar una mica.....és la por al dolor el que em fa cridar....;)

En Lor porta un track que ens fa estalviar la carretera, i decidim seguir-lo...algun indiana jones amant de l'aventura que no avisa i penja els tracks de les seves aventures per internete....total, cami matojero-selvatic total, pugem pedreres, passem per esborancs, anem rollo selva apartant les herbes...picades varies, sobretot d'ortigues, una aventura gens recomenable... matojero matojero!!!

Arribada triumfal al cotxe picant-nos tot! Però un gran dia, ens ha acompanyat el temps i a mi especialment la companyia, em quedo amb ganes d'enfilar les parets de Montserrat.....;)

jo fent el burro a la creu d'agulles....;)

actitud a tiope a Vilanova d'Artifo, 3/4 de juliol de 2010!

Ascenció al Toubkal amb la Holandesa Errante, maig 2010

intent de Puigpedrós, 20 de febrer de 2010

Cambre D'aze....o Cambredase????

ESPECTACULAR!!

Aquest finde decidim probar sort a Cambredase

Ulldeter-Pic de la dona (6-7 de febrer de 2010)

Circ d'ulldeter, espectacular!!!

Dissabte ens trobem al Pastuira en Lor, la Sab, la Eva, en Sebas i els japis, després d'una setmana de setanta mil mails entre "què fem", "puc venir a sopar", "arribem dissabte" i "heu vist la meteo?".

Fa un vent "acujunant", el sol es deixa veure tímidament, però tenim ganes de neu, ens disfrassem i cap a ulldeter!!! Ja des del refu veiem que està tot pelat, el diumenge volem fer l'occidental però es veuen els ressalts de roca des d'abaix....poc convençuts acabem fent pràctiques (bolets, ràpels, piolets enterrats que volen, descens en pendents pronunciades...)...

Fot una rasca DEL COPON, al refu estavem a -3, així que el Sebas i l'Eva i posteriorment els japis decidim tirar cap al refu, mentre el Lor té segrestada a la Sab fent-li fer de tot......Recuperem la bossa perduda dels grampons gràcies a la Eva ( bé, suposem que és la mateixa...;P)

Un cop al Pastuira, dutxa i temps lliure, com a les colònies!!!! Realment el pastuira és un luxe......

Arriba l'Emmanuel i gaudim d'un bon sopar i una bona sobretaula, amb la Sab explicant.-nos les seves aventures al volant, realment n'hi ha per fer-ne un llibre....;)

Fa sol, però desenganyeu-vos, estem a -3 i fot un vent del copon....

de camí a l'esplanada de sota del canal dels isars, el vent ens tomba, veiem que està tot pelat....

actitud màxuima!!! fent pràctiques

Diumenge: (cada cop sóc més monyes fent posts, ho milloraré., ho prometo, però és que ja són 4 anys de blog...;P). Hem fet canvi de plans, finalment faré el Pic de la Dona!!! atenció, malpensats, això no té res a veure amb el meu pseudofeminisme, és només un d'aquells pics que sempre veus al mapa i tens ganes de fer!!!

Novament termòmetre a -4, pàrking de l'estació de Vallter a petar....comencem a pujar, com més amunt més vent però unes vistes brutals al Circ d'Ulldeter, és preciós.....comento que segur tinc molts amics de ressaca en aquell precís instant que deuen pensar que estic loca d'anar a passar fred, però que entre les vistes, el camí i els amics no ho canvio per res...momento empalagoso, ho sé.

Arribem a la carena i el vent ens toma; la Eva s'ha hagut de resguardar i tot! alguns fan mitja volta, fa molt de vent i mooltíssima rasca, però a 150m del cim....arribem al cim molt contents, foto de rigor i cap abaix.....es brutal brutal el vent i el fred, trec la mà del gua per fer una panoràmica i em queda insensible fins al cap d'una estona., que comença a cremar...buf!

Una ascenció molt maca, poca neu (a dalt sense grampons, hi ha cami pràcticament net...) però el camí es xino xano i les vistes no tenen preu!!! I hem anat bastant ràpid, a l'hora de dinar ja estem a baix!

foto ràpida al cim, els mocs estan congelats!

Bua, quines ganes de marxar de la urbe que tenia, quines ganes de neu, vent, sol, amics i cardio.......un plaer, companys! i una altra al bote, bixu...;)

bon viatge, Martí....

Et recordo darrera el taulell, sempre parlant amb veu baixa, passejant per Premià amb el diari a sota el braç.....

Ahir em vaig sentir identificada amb les teves pròpies paraules, així que això és un petit homenatge, Martí....i bon viatge