CURS d'ALPINISME!!!

Al final, hem començat el curs d'alpinisme per dones!! Dissabte,després de diversos problemes tècnics ( la Ingrid i jo ens vam esperar mitja hora en llocs diferents de Vilassar, el meu cotxe no es va engegar, vam haver de posar cadenes i les meves eren massa curtes pel cotxe de l'Ingrid...) vam arribar a Ulldeter amb una ventisca que Déu n'hi do però amb moltíssimes ganes d'aprendre!

Aqui les "senyores"

Un cop totes presentades, vam tenir el primer contacte amb la neu. Vam caminar, correr, jugar....amb i sense grampons i piolet, i fins i tot ens vam jugar els llits amb una competició! Vam començar a fer tobogans a la neu per practicar l'autodetenció, al final ens tiràvem de 3 en 3!Això de parar-se amb el piolet és curiós....però funciona!

La ventisca era considerable, el paio del refu ens va obsequiar amb un caldo a mitja tarda que ens va revifar i vam tornar a sortir per jugar a parar....tots tirats per la neu, molts cops i molts riures, visca el Gore Tex!

I un altre cop al refu...el pati fins a l'hora de sopar es va fer etern, i després de ser desallotjades de la nostra taula pels de la SEC, d'un sopar boníssim i de l'explicació sobre el funcionament de l'ARVA, la pala i la sonda, vam sortir ( no sense recança) a la intempèrie a aplicar els coneixements...totes amb l'ARVA buscant el desaparegut, ens va costar Déu i ajut, però el vam trobar.....
L'endemà tocava encordar-se, ens vam aixecar aviat, esmorzar i cap a la muntanya! Vam aprendre a encordar-nos i a fer autodetenció, novament més morats perquè la Cris es va dedicar a tirar-nos a l'Eli i a mi, que vam aconseguir dominar la tècnica...;P








I si algú es pregunta el perquè d'anar a la muntanya, estar a no sé quants graus sota zero, aixecar-se aviat i viure totes aquestes peripècies, aqui en té la resposta.....




Conclusió: això de l'alpinisme m'agrada, la sensació que vaig tenir de bon matí, veient sortir el sol amb el cafè a les mans i patint el fred, va ser indescriptible, em vaig recordar dels meus ( de tots vosaltres!), de tot el que he viscut aquest any, de la sort que tinc de ser on sóc i de viure el que estic visquent....un moment màgic acompanyada de la muntanya, un sentiment de pau molt profund, una sensacio absoluta de llibertat i, el més important, una emocionant i esperançadora felicitat.....