dissabte, 17 de gener del 2009

Bony d'Envalira, 17 i 18 de gener de 2009

Divendres tarda, meeting point: casa d'en Bert. En Norbi arriba tard perquè ha sortit tard del curru, però ho aprofitem per anar a comprar!!! Se'ns en va una mica i comprem per un regiment...enfilem cap a Ribes, sopar pasta ( hidrats de carboni) i a mumi, que toca diana a les 6 del matí i hem d'anar a Andorra!!!

Al pàrking ens trobem als germans Bermudez que van a fer la Mussol (d+??), naltres anem a Bony d'Envalira, que alguns som novatos i hem de fer pràctiques!! La pujada ens costa, en Norbi obre traça, hi ha moltíssima neu i es un suplici...l'Albert s'ha marejat pujant, però alguna cosa no li devia caure bé a l'hora de sopar, i després d'una horeta ha de fer mitja volta, va mooolt perjudicat...en Norbi i jo dubtem, però l'Albert ens convenç de tirar amunt, no sense recança...ens anem comunicant per walkie, però patim, compi, patim...


Ens costa arribar a peu de canal, intento obrir traça però ni de fallo, com diria en Josep, aconsegueixo avançar....almenys en Norbi descansa una estoneta!!! Hi ha molta neu, dubtem però tirem amunt!! En Norbi munta la primera R, anem rient, no caurem, però la R,a priori, sembla precària...si,si, fins que em toca desmuntar-la!! El puto clau no surt, m'estic estona picant amb el martell del piolet i al final, fent palanca amb la fulla, l'aconsegueixo treure, no sense abans carregar-me el cordino...mal menor, perdona Norbi!!! Començo a pujar, el món de segon és de color de rosa i més amb traça feta, però és cansat cansat!!!


Arribo a la segona R, en Norbi està entaforat a la neu, foto de rigor i em toca obrir. Dubto, hem de muntar un xou perquè jo pugui sortir, la neu m'arriba més amunt de la cintura, el lloc és petit i he de vigilar per no caure a sobre en Norbi...em miro el que ve: ressalt de roca!! M'apetece, a més els grampons són nous ( dues gramponades, ja, fa pupilla veure els gore foradats...) i porto dos piolets tècnics, però fa yuyu...el papi veu la indecisió i m'anima, miro cap avall i veig que hi ha pati però molta neu i confio en que em pararà si salto....;P
Aixi que em planto a sota la roca....netejo, segueixo els suggeriments d'en Norbi, l'instint, piolet traccio...i cap amunt!!! Respiro profundament, vaig bé, em sento segura i vull disfrutar-ho....clavo piolet, pujo peus...i ja està!! Sento en Norbi com em felicita, quina adrenalina!!! Encara queden uns metres, neu i roca, però roca amb canto, ole ole!! Vaig tirant, em despisto un moment però tiro pel mig de les roques, amb algun pas de genoll, bons agarres de mans...i sóc dalt!!! I hi toca el sol!!! Arribo amb molta energia, he patit una mica però he confiat amb mi, i amb els ànims d'en Norbi...com he disfrutat!! Sento l'Albert pel walkie, ara no puc contestar, campeolon, estic muntant reunió!!! M'asseguro i puja en Norbi, quan arriba ve amb un somriure d'orella a orella, perquè està content, per ell i per mi!!! Arribem a dalt, picnic, foto de rigor i cap a baix, no sense abans parlar amb el camp base que ens felicita!!!


Foto amb cares d'ABSOLUTA eufòria!!! Primera canal amb el papi, quin gran dia, faltaves tu, compi!!!
Comencem a baixar, fa pendent i hi ha neu, en Norbi no les té totes, jo continuo amb la eufòria....Encara estem d'humor, ens treiem els grampons i ens calcem els pals, avisem a en Bert ( 40 minuts i som aqui...que optimistes), fem una mini compe culen-bajen amb en Norbi fins que la neu ja no ens ho permet....i comença el suplici. 3 passes i enfonsar-se, neu fins a la cintura. Ens arrosseguem per terra, els "joders" van a tort i a dret, jo començo a desesperar-me, no avancem ni a la de 3...els germans Bermudez baixen aprofitant la nostra traça i ens reemplacen obrint-la, però estem ja cansats, hem tret els frontals, els ànims ja estan una mica desorientats, i les cames....surto dels forats per ràbia, no per força....
Arribem al parking, en Bert ens espera i ens felicita, QUINA ILU VEURE'T, XAVAL!!!! Em pensava que no arribava!!! Ens recuperem al hotel a base de birra, cola i papes, i cap a Ribes!!! Estic tant cansada que em clapo tot el viatge de tornada, però tot tot, fins i tot en Norbi em diu que condueixi l'Audi I NO HO FAIG!!!! DECLINO CONDUIR L'AUDI, PER DÉU!!!!!
Dutza i preparar les brases pel sopar...ens fotem les botes!! En Bert està plenament recuperat, sopar a base de carn i bona companyia, i el millor....dormir al sofà amb la manteta, com a casa, davant la tele!!! a les dues em desperto i me'n vaig al llit, demà no hi ha despertador!!! ole ole!!!

Diumenge ens aixequem a quarts de 12, i en NOrbi és l'últim en aixecar-se, què fort!! Esmorzem amb la calma, agafem els bartulo i cap a la Lleixa a escalar un rato....ens trobem neu pel camí, fotrà rasca...en Norbi obre 2 quarts amb botes, i jo els faig amb bambes ( els gats estan a Premià), agafant confiança....I el campeon es fot a obrir un Vè amb les botes, un Vè que a dalt té un pas d'adherència...quin patiment! En sentim bufar des de baix! Amb un lance agafa la cadena i prueba superada!! no sense que la mujer gri-gri pateixi...i de cap al 6a+!!! L'Albert obre les dues primeres xapes, però no va convençut, fa fred i no li mola escalar amb fred...intenta el pas a la tercera varies vegades però no està concentrat, així que després de molt d'insistir-li decideix baixar i ho proba en Norbi. Novament al pas, puja peus i es queda pillat de dues nyapes. "Nès, al tanto que salto"...joer....em preparo per aguantar el saque, però crec que no caurà, pot la por però xapa fijo..."Norbi, tranquil, que xapes, tranquil"...aguantat en una nyapa, treu la cinta...i xapa!! Quin respir!!! Acaba la via acollonido però bé, és cabut i tira amunt, és el que té el papi norbi!!!!
Tornem a casa i tornem a fotre'ns un jalo del copon, hem embrutat molt per ser només 3 però és igual, el rentaplats farà la seva feina....acabem tots 3 al sofà esperant que acabi el rentaplats, i sortim de Ribes a les 9!!! nota: el rentaplats dura és de 2 hores, almenys el de Ribes!!
Gràcies Norbi per compartir la canal, pels ànims, pels riures, per obrir traça, per confiar en mi...
Gràcies compi per seguir-nos amb el walkie rollo expedició, per les patates i el somriure a l'arribada, pels riures i la complicitat....