"dancing summit"+ aventurilla a la Tossa de Lles, 5 d'abril de 2009

Si, si, som els japis ballant al cim!!!! ja sabem que ens hem copiat la idea.....i poso una foto perquè en Bert no em deixa penjar el video!!!! ;P

Wenu, al tema. Diumenge dia 5 ens intentem aixecar aviat, i dic intentem....perquè acabem sortint a 2/4 d'onze. La idea és pujar a la Tossa de Lles, 950 m de desnivell, xino xano, anem amb el full equip.....

El dia té clarianes però pinta bé! En tres quarts ens plantem a la Plana, un refugi no guardat que té molt bona pinta.....però que està tancat i has de demanar les claus....

Passada la cabana ja trobem neu, però no massa, les vistes al Cadi són tremendes malgrat sembla Mordor a la llunyania....

EL cel es va tapant, jo no tiro gens, m'he emocionat pensant que tiraria un munt amb la conya d'haver deixat el tabac i, és clar, no fa ni un mes...em desmoralitzo de mala manera, l'ascensió és fàcil i jo la pateixo un munt, el que pot arribar a fer el cap, senyors i senyores!!! En Bert, literalment, va tirant de mi, obrint traça i animant......

I...comença la boira. Arribem a un punt d'inflexió on ens plantegem tirar avall...comença a fer mal temps i jo no tiro ni endarrera....seiem en una roca, bevem aigua, jo em zampu una barrita i penso en que no deu faltar massa per arribar a dalt, i que el mínim que puc fer és continuar - al meu ritme d'elefant herniat....- cap amunt perquè el meu compi no es mereix la rendició, així que "agafa-t'hi manela i tira cap amunt".

La boira baixa i no veiem res, estem arribant al que ens sembla un repechon ("me mola el repechon", nou senzill del mes...), i quan hi arribem....VEIEM EL CIM!!! osti, quina sorpresa més gran i més grata, un altre repechon i ni bert ni nassos que jo me'n torno avall!!!! ;P

Japiflowers de la vida, amb anades i vingudes de boira que ens deixen contemplar a intèrvals les espectaculars vistes - que són brutals, cim absoutament recomenable perquè les vistes sense boira són guapissimes- els japis arribem al cim, i ens posem a ballar emulant un paio que està al youtube que també es grabava.....primera "dancing summit"!!!!!!

I comencem a baixar. Envegem a la gent que va amb esquis, ja ens n'hem creuat a dos i la veritat és que veure'ls lliscar avall en dos minuts fa "pelusilla"...però nosaltres xino xano anem baixant, xerrant, rient....arribem al refugi no guardat, ja només ens queda mitja hora per arribar a la cocacola....i aqui comença l'aventura.

No veiem les marques grogues però seguim l'instint (???) i unes petjades, tot fent broma fins i tot de que no sabem si la traça que seguim porta al refu....jajaja, jejeje i seguim les petjades. Al cap de 10 minuts, veiem que les petjades fan mitja volta...ooops! tampoc ho veuen clar....nosaltres, més xulos que un ocho verde pistacho continuem tirant avall...primera clariana...segona clariana...ni pajolera d'on som, treiem el mapa i la bruixola i intentem esbrinar on som i traçar un rumb cap a on, suposadament, creiem que hi ha el cami (GR). Però ni així, ens estem liant, no sabem on som, no veiem res, el bosc es fondós.....li dic a en Bert "fas cara serio" i em diu "tu també". Si, ens posem serios, no sabem on som. No perdem la calma, hem intentat trobar el camí i orientar-nos, portem més d'una hora i pico pujant i baixant, intentant escoltar si sentim una carretera aprop, intentant llegir el mapa mirant l'entorn.....Tenim un moment que fem i en Bert, super ressolutiu, em diu de tornar enrera al refu no guardat....jo no ho veig clar, no recordo per on he passat, però és la millor opció....

Anem resseguint les nostres pròpies petjades a les clapes de neu i el record de coses del bosc (rius, pedres, arbres caiguts..) que anem recordant.....i aconseguim arribar al refugi no guardat...RESPIREM!!!!

Ja estem més tranquils....buf! Tots dos ens hem imaginat trucant al 112 i dient "no sabem on som".....tela!!!

Costa, però trobem les marques grogues........i arribem al Cap de Rec a quarts de vuit del vespre.....

Una autèntica aventura´de dia, entre estar a punt de renunciar al cim quan estavem a deu metres ( perquè no el veiem!!!!) i haver-nos perdut....arribem bastant cansats, sobretot de nervis.....però contents, formem un bon equip, hem sabut ser ressolutius ( més en Bert que jo, crec..) i no perdre els nervis (sobretot mutuament), confiar en l'altre i tirar....Gràcies Bert, ets un solete!!!!!

La moraleja és clara: segueix sempre les marques grogues!!! !;P